Un estudi adverteix que un 40 per cent dels arrossars del Delta poden perillar l’any 2100

04/10/2017

Un 40% dels arrossars del Delta de l’Ebre poden perillar el 2100 per la pujada del nivell del mar si no s’actua. La xifra correspon a l’escenari de pujada del nivell del mar que es considera més probable, però pot variar en funció de les emissions futures de gasos d’efecte hivernacle. Aquesta és una de les principals conclusions de la tesi de la investigadora Ana Genua Olmedo, de l’Institut d’Investigació Agroalimentària de la Generalitat a Sant Carles de la Ràpita (IRTA) dins el programa de doctorat en Canvi Climàtic de la URV. Per elaborar el seu treball, Genua ha desenvolupat diversos models per predir els impactes de la pujada del nivell del mar al delta de l’Ebre. Models basats en la identificació de les àrees propenses a ser inundades, el volum de sediment necessari per mantenir l’elevació del terreny a pesar de la pujada del nivell del mar, la salinitat del sòl i la pèrdua de producció d’arròs deguda a aquests impactes.

Actualment hi ha molt pocs estudis que analitzin l’impacte de la pujada del nivell del mar en els conreus i els que hi ha se centren en els danys potencials causats per les inundacions però no en l’estrès salí, que és el principal impacte perquè es manté un cop abordats els problemes d’inundació. En aquest sentit el treball de Genua omple un buit existent ja que també quantifica les possibles pèrdues en la producció produïdes per la salinitat del sòl. Unes pèrdues que també afecten les zones més elevades del Delta. D’acord amb el seu estudi les pèrdues produïdes per la salinitat del sòl en la producció d’arròs serien del ordre del 10%, fins al 13%, amb una pèrdua de beneficis de fins a 300 euros per hectàrea en el cas més extrem.

Davant d’aquesta situació, la tesi de Genua analitza com a possible solució l’aportació de sediments que actualment queden retinguts als embassaments del riu Ebre. La tesi quantifica també la quantitat de sediments que seria necessari aportar i que oscil·larien entre els 130 i els 442 milions de tones fins a final de segle, el que aproximadament implica una aportació anual d’entre 1,4 i 4,9 milions de tones.