El color groc

HISTORIADOR I CRONISTA DE GANDESA

De cop i volta el groc s’ha fet famós a Catalunya. I per què? Perquè ha estat prohibit per la Junta Electoral i, diuen, que atempta contra la neutralitat de les eleccions del 21-D.

Espanya, on la “Unidad de los territorios que integran la Nación Española”, és el més sagrat que existeix, qualsevol símbol que pugui perjudicar aquest concepte, tot és sospitós de rebel·lia. Els jutges van engarjolar a Consellers i presidents d’entitats civils perquè pretenien una República i la independència de Catalunya demanada per la majoria dels catalans. I els seus seguidors van exhibir una llaç groc a als pit de les seves vestimentes. Molts ajuntaments van demanar també amb el groc, com a fons o ben visible a un lloc o altre, “llibertat als presos politics”. I ara l’ajuntament de Barcelona ha adornat amb el mateix color les seves fonts lluminoses. Tot s’ha prohibit per la Junta Electoral Central perquè atempta contra la neutralitat electoral.

I ara saben quina reacció provocarà aquesta prohibició? Més gent, més milers de persones portaran fins el 21-D altres distintius de color groc com a reacció contra els que prohibeixen fets tan banals, simples i inútils. “Reacció contra acció” provocarà l’efecte contrari del que s’haurà volgut prohibir. I és que Espanya no entén la realitat del problema català. Pretenen coartar, tota aquella música que no sona més o menys, segons la seva voluntat, per estrangular la base del problema. I posen tota la seva força perquè així sigui. Destitueixen tot un govern perquè, segons ells, han atemptat contra la Constitució Espanyola, priven dels seus càrrecs als seus responsables, no permeten ser tractats a la Televisió com a president i consellers. Ara, segons les seves voluntats, han perdut els seus càrrecs. I controlen les finances de la Generalitat, limiten la nostra televisió i mitjans informatius, ataquen la l’escola pública i el bilingüisme, restringeixen els nostres drets com a ciutadans, menystenen els mossos d’esquadra, la policia arribada d’arreu d’Espanya reparteix llenya als votants i a sobre no ens deixen portar llaços de color groc. Tot inaudit, com si tornés la dictadura!

Tot són despropòsits! Als milions de catalans que es manifesten arribats d’arreu de Catalunya pagant-se les despeses de les seves butxaques, es volen contrarestar amb manifestacions de gents arribades d’arreu d’Espanya subvencionant-los els autocars, entrepans i banderes. Però hi ha una diferència; per cada 1000 manifestants exhibint la senyera, el màxim que se’n poden reunir pels d’obediència espanyola son una quarta part.

I per què tot això? Molt fàcil d’explicar. A Catalunya ens ho hem de fer tot nosaltres, des de la base, amb el nostre esforç i el nostre sentit creatiu i empresarial. A Espanya ja existeixen lleis, tribunals, forces armades, subvencions i el que convingui per combatre allò que no entenen de cap manera que pugui sorgir des de les iniciatives populars dels seus ciutadans. I no ho entenen perquè a Catalunya, des de fa segles, la nostra riquesa ens l’hem creat nosaltres. I la majoria dels canvis polítics que s’han portat a cap a Espanya han sortit d’iniciatives catalanes i som la zona més pròspera econòmicament de tot l’Estat espanyol.

Per això el color groc, volgut o no pels tribunals i les lleis imposades per la Junta Electoral, augmentarà ben considerablement als balcons de les cases, a les faroles dels pobles i als cossos de la gent. Prohibir no és sensat. El que s’ha de fer és dialogar, voler entendre els problemes i voluntat de trobar solucions.