El millor i el pitjor de l’1 d’Octubre

"Que vam viure i veure el pitjor d’un estat repressiu no hi ha dubte, però també vam viure el millor que pot donar de sí un poble"


Whatsapp Twitter Facebook Google Plus Email



Òscar Ologaray

ESTUDIANT

Se’m fa difícil escriure sobre el diumenge, però vull fer-ho, necessito fer-ho. L’1 d’Octubre quedarà marcat per sempre a les nostres memòries. Un dia en què vam veure el millor i el pitjor de la humanitat.

Davant les amenaces del govern espanyol, milers de tortosins i ebrencs vam aixecar-nos ben d’hora per poder votar. A les portes de cadascun dels punts de votació, ens concentràvem per defensar, un cop més, el dret a vot. Tinc 18 anys, no vaig viure el franquisme, ni pensava que mai hauria de sortir a defensar el poder votar, però estic ben orgullós d’haver-ho fet i d’haver pogut votar Sí a marxar d’aquest estat corrupte i repressiu.

El diumenge vam tenir por, molta por. Vam veure les imatges de l’entrada al col·legi on havia de votar Puigdemont, vam veure les brutals agressions per part de la Guàrdia Civil i Policia Nacional als nostres veïns de la Ràpita, Roquetes... Teníem temor, temor que vinguessin els antidisturbis a provocar disturbis, a agredir-nos, a fer mal als nostres avis, als nens, a tots en general. Teníem temor que ens robessin les urnes i els vots, aquelles caixes de plàstic amb el logotip de la Generalitat que tant ens havia costat que poguessin ser allí, aquells papers que representen tant, que representen la voluntat d’un poble.

Diumenge vam veure el pitjor que un estat és capaç de fer: l’Estat Espanyol va enviar la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per apallissar els nostres veïns, els van pegar, ens van fer mal, ens van intentar humiliar, ens van intentar impedir votar, ens volien fer creure que la nostra opinió no importa. Però no ho van aconseguir, van fracassar. El poble català té massa dignitat perquè la puguin treure a cops de porra. Els únics que van perdre la dignitat i la raó van ser aquells que van aixecar armes contra una societat que aixecava les mans. Però el que és pitjor, aquesta repressió i aquesta violència l’hem pagat nosaltres, milions d’euros que pagarem de la nostra butxaca. En aquests diners es podria alimentar milers de persones que passen gana, acollir milers de refugiats, investigar cures per moltes malalties, però el govern espanyol va preferir malgastar aquests diners en agents que estant sent forces d’ocupació.

Que vam viure i veure el pitjor d’un estat repressiu no hi ha dubte, però també vam viure el millor que pot donar de sí un poble: mossos que, tot i portar uniforme, no podien amagar que són humans i van expressar els seus sentiments, alguns d’ells plorant; bombers que van demostrar un cop més la seva valentia; polítics que es posaven davant del poble per defensar-lo de les agressions que van patir i que, amb les seves paraules, aconseguien guiar i tranquil·litzar els ciutadans; aquells que, des d’un lloc més discret, van treballar incansablement pel Referèndum i, finalment, totes les persones que van estar a les meses, els voluntaris, els apoderats i tots els que van estar defensant els col·legis, la nostra dignitat i el nostre dret a vot. Gent que de les 5 del matí a les 9 de la nit, van defensar els nostres drets, la nostra dignitat i la nostra democràcia. Gràcies, moltes gràcies a tots!



Etiquetes de comentaris
PUBLICITAT
PUBLICITAT

AL MINUT
PUBLICITAT


Tortosa Amposta Baix Ebre Montsià Terra Alta Ribera d'Ebre Catalunya

marfanta.com
Marfanta.com utilitza "cookies" per millorar l'experiència de navegació. Si segueixes navegant entendrem que ho acceptes. OK | Més informació