Els últims de Filipines

"Tot ha estat inútil, però ells van repetint, com allavons, que el referèndum no es celebrarà, i que Catalunya no s’independitzarà mai de l’estat espanyol"


Whatsapp Twitter Facebook Google Plus Email



Núria Menasanch

ESCRIPTORA

No, no vaig a fer una ressenya cinematogràfica de l’estrena d’esta pel·lícula. He titulat així el meu article perquè en ell buscaré les similituds que hi ha entre el desastre i ridícul espanyol del 98, a finals del segle XIX, amb la pèrdua de les colònies de Cuba i Filipines i l’actual situació amb Catalunya.

Fins als darrer dia, l’estat espanyol, prepotent i segur de sí mateix, negava qualsevol possibilitat de la pèrdua de les colònies, ridiculitzant als natius que gosaven enfrontar-se a la gran Espanya, per reivindicar, el què? La seua pròpia cultura i sobretot la seua pròpia riquesa, expropiada impunement per un estat, l’espanyol, que els tractava no ja com a ciutadans de segona, sinó com a esclaus, als servei d’una oligarquia que els xuclava fins a l’última gota de sang, i no dubtava d’utilitzar el flagell per a que es dobleguessen a la seua voluntat recaptatòria.

Tant és així, que uns quants soldats, incomunicats i crèduls amb la propaganda espanyola de que mai succeiria, van estar resistint a les Filipines durant vora un any sencer, després de la pèrdua de la colònia. De res servia que els hi ensenyessin els periòdics que parlaven del fracàs i derrota espanyols, de res servia els parlaments dels colons... ells allí aguantant durant un any, perquè, com los hi havia repetit, la seua pàtria, fins a la sacietat, allò era impossible que passés mai.

Així passa actualment amb la qüestió del referèndum de l’1 d’octubre i la posterior declaració d’independència de Catalunya. Les clavegueres de l’estat, han actuat, i res; la premsa espanyola bombardejant informació esbiaixada i falsa i minimitzant manifestacions massives ha actuat, i res; els serveis d’intel·ligència i de seguretat han ocultat informació als mossos posant en greu perill a la ciutadania, com s’ha vist en els darrers atemptats terroristes, i res; la senyora Santamaria intentant posar l’exèrcit als carrers de les nostres ciutats, i res. Tot ha estat inútil, però ells van repetint, com allavons, que el referèndum no es celebrarà, i que Catalunya no s’independitzarà mai de l’estat espanyol.

Anem però al dia després del referèndum de l’1 d’octubre, quan el sí a la independència guanye i es declare la independència de Catalunya. I posem-mos en lo cas d’uns ministres, i una monarquia borbònica aïllats en palaus de gruixudes parets, incomunicats de la resta de la societat i aplaudint les seues pròpies ocurrències, sords als xiulets de desaprovació que els hi llança la gent des de Catalunya i negant-se a acceptar l’evidència d’un poble que ja té presa la decisió de ser lliure, per fi, de la tirania imposada des de fa segles per un estat que no ens estima i que sol vol tractar-mos com una colònia per a xuplar-mos fins a la última gota de sang de les nostres venes. Llavors potser tornarà a ressonar la famosa dita: LOS ÚLTIMS DE FILIPINES!



Etiquetes de comentaris
PUBLICITAT
PUBLICITAT

AL MINUT
PUBLICITAT


Tortosa Amposta Baix Ebre Montsià Terra Alta Ribera d'Ebre Catalunya

marfanta.com
Marfanta.com utilitza "cookies" per millorar l'experiència de navegació. Si segueixes navegant entendrem que ho acceptes. OK | Més informació