En record de Josep Subirats Piñana

"La figura de Josep subirats ha tingut l’enorme valor de ser pont i portadora de la memòria entre els dos períodes democràtics recents, el de la Segona República i el de la Monarquia Constitucional act"


Whatsapp Twitter Facebook Google Plus Email



Joan Sabaté

EXALCALDE DE TORTOSA

El proppassat dia 6 d’octubre ens deixava definitivament Josep Subirats Piñana, a l’edat de 97 anys. Una personalitat rellevant, m’atreveixo a dir que extraordinària, i que vaig tenir el privilegi de que em distingís amb la seva amistat.

Va viure una vida llarga, difícil sobretot en els anys de la Guerra Civil i en la immediata postguerra, i una vida després, estic segur, gratificant i en molts aspectes apassionant. El seu currículum és llarg i per a molta gent conegut, per tant només m’hi referiré breument. Molt jovenet es va iniciar en el periodisme al diari El Pueblo, òrgan dels seguidors de Marcel·lí Domíngo, el Partit Català d’Esquerra, versió catalana de la Izquierda Republicana, que Domingo i Azaña varen fundar i diari que passà a dirigir només amb 17 anys, quan el seu director Sebastià Campos Terré va ser cridat a files l’any 1937. Al 1938 s’incorporà a les files de l’exèrcit republicà fins al final de la guerra. Fou empresonat al febrer del 1939 per les forces franquistes, sotmès a consell de guerra sumaríssim i condemnat a mort; afortunadament, al ser menor d’edat en el moment dels fets que se li imputaven, l’any 1944 li fou commutada la pena per la de reclusió perpètua, i finalment enviat a un batalló de treballadors a Andalusia.

Ja alliberat va aprofitar bé el seu temps per preparar-se acadèmicament i professionalment, com intendent mercantil i doctor en Ciències Econòmiques. Va ser assessor fiscal de grans empreses i professor de Política Fiscal de l’Empresa a la UAB.

El retorn de la democràcia, l’any 1977, el va portar a una carrera política extraordinària. Senador de 1977 a 1982, el 1978 ja havia ingressat a les files del PSC. El 1982 va ser nomenat membre del Tribunal de Comptes d’Espanya, del que en va arribar a ser vicepresident. Més tard és nomenat membre del Tribunal de Comptes Europeu, amb seu a Luxemburg, del que en fou Degà.

Subirats es declarà sempre deixeble polític de Marcel·lí Domingo i al llarg de la seva vida va rebre moltes distincions. Entre les més properes geogràficament, el Doctorat Honoris Causa de la URV. El premi Marcel·lí Domingo 2016, atorgat a Tortosa per UGT, CC.OO. i el PSC per la seva trajectòria al llarg de tota una vida en defensa dels valors propis de les esquerres, la llibertat, la igualtat i la solidaritat. I el nomenament de Fill Predilecte de la Ciutat de Tortosa, atorgat per unanimitat l’any 2002. Aquesta darrera distinció va tenir per a ell un valor especial i així m’ho va manifestar. Després de la guerra i la presó, en tornar a la Tortosa negra del franquisme, es sentí rebutjat en una ciutat marcada per l’absència, per mort o per exili, dels seus companys republicans i el silenci emporuguit, dels que, amb menys notorietat pública, van poder continuar vivint-hi. Aquesta distinció era la reconciliació pública, solemne i emocionant amb la seva ciutat.

La figura de Josep subirats ha tingut l’enorme valor de ser pont i portadora de la memòria entre els dos períodes democràtics recents, el de la Segona República i el de la Monarquia Constitucional actual. No només ens ha tramés la memòria viva, que és molt important, també ha estat transmissor d’un sentit de la política d’estat, que personatges com ell i el president Josep Tarradellas, tenien molt interioritzat i que tant es troba a faltar en molts dirigents polítics actuals.

Per finalitzar aquest record emocionat de la figura de Josep Subirats, vull fer referència a l’extensa bibliografia que publicà en els darrers anys de la seva llarga i prolífica vida. Va escriure a partir de les seves vivències i amb un rigor historiogràfic envejable, una aportació fonamental a l’hora d’abordar un període tan complex, com insuficientment estudiat, el de la Guerra Civil i la postguerra franquista. Amb tot, per a mi una de les coses més importants que ha aportat són els noms i cognoms de les persones empresonades i sovint després afusellades. Ha rescatat les víctimes de l’oblit a que les volien sotmetre el botxins, esborrant els seus noms de la Història. Una aportació fonamental per a la memòria històrica col·lectiva i sobretot molt important per a la memòria i la dignitat de les seves famílies.

Per tot això, en evocar la memòria del Josep, em vénen al cap aquells versos d’Espriu en l’Inici de Càntic en el Temple.

"Però hem viscut per salvar-vos els mots,

Per retornar-vos el nom de cada cosa,

Per que seguissiu el recte camí,

D’accés al ple domini de la terra".



Etiquetes de comentaris
PUBLICITAT
PUBLICITAT

AL MINUT
PUBLICITAT


Tortosa Amposta Baix Ebre Montsià Terra Alta Ribera d'Ebre Catalunya

marfanta.com
Marfanta.com utilitza "cookies" per millorar l'experiència de navegació. Si segueixes navegant entendrem que ho acceptes. OK | Més informació