Jo també sóc de les Terres de l'Ebre

"Si no defenses els correbous, estàs en contra de les Terres de l'Ebre?"


Whatsapp Twitter Facebook Google Plus Email



Maria del Mar Barberà Marro

MEMBRE DE LA CUP-AE DE TORTOSA

LA LLEI 34/2010, de l’1 d’octubre, de regulació de les festes tradicionals amb bous diu en el seu preàmbul que “El bou capllaçat, els bous al carrer, les habilitats a la plaça, el bou embolat i les vaquetes marquen tot el ritme festiu d’un esdeveniment extraordinari, propi de les arrels més profundes de Catalunya”.

EN REALITAT potser li correspondria millor dir “propi de la Catalunya profunda”. Perquè la finalitat d’aquesta llei és garantir els drets, els interessos i la seguretat dels participants i del públic i, alhora, la protecció dels animals; però la realitat és que cada any ens trobem amb bous que pateixen greus ferides, que es trenquen les banyes contra una paret mentre intenten fugir, que es trenquen les potes o que es desplomen de cansament i de por.

ESTA PROTECCIÓ dels animals que diu la llei deu consistir en què l’animal no mori. En això es deuen basar per suportar la contradicció que suposa estar en contra de ”las corridas de toros” on el bou és punxat i finalment matat i al mateix temps estar a favor dels correbous, on el bou és torturat amb mètodes menys sofisticats (sense cavall, llances ni banderilles) però torturat al cap i a la fi. Podríem parlar també de crueltat, en la mesura que el bou no pot escapar del dolor o l’estrès. Li estem negant tota possibilitat de fugida.

LES “CORRIDAS de toros” s’han de prohibir a Catalunya perquè és una tradició d’Espanya mentre que els correbous són una tradició de les Terres de l’Ebre, i com a tal s’han de defensar? I si no ho fas és que estàs en contra de les Terres de l’Ebre?

SI ANALITZEM la paraula tradició, que és en la què es justifiquen estes “festes”, veiem que una de les accepcions és costum que ha prevalgut de generació en generació. “De generació en generació” són molts anys, hem –o hauríem d’haver- evolucionat en tants anys. En qualsevol cas, no totes les tradicions estan bé per definició. Que una cosa sigui bona o no, ètica o no, no depèn de les tradicions. Cal recordar que cada país, cada població, durant la seva història ha tingut les seves tradicions i moltes s’han anat abandonant per diverses raons. Convindreu amb mi que moltes d’elles ara ens pareixen una salvatjada. Molt de compte, doncs, quan apel·lem a lo tradicional per defensar la continuïtat d’alguna cosa!

TOT I RECONÈIXER que a les Terres de l’Ebre hi ha poblacions com els Reguers (Baix Ebre), Arnes i Horta de Sant Joan (Terra Alta) on es practiquen les modalitats menys agressives perquè no fan embolats ni capllaçats, ja va sent hora d’evolucionar com a societat d’una vegada i deixar de catalogar una costum anacrònica -o tradició si es prefereix esta paraula- com a cultura. En realitat és una cultura de violència, que envoltada de gresca i germanor, és tolerada i vista com a normal. Cosa que com a societat ens hauria de preocupar i molt.

HEM DE RECORDAR que l’abolició de la tauromàquia va ser possible per les 180.000 signatures d’una ILP, no pas per iniciativa de la classe política. A partir de la presentació al Parlament d’estes signatures es feia evident la intenció d’acabar amb la barbaritat taurina, però la “murrieria política” (habilitat per aconseguir el que es vol) i la por a perdre vots van desembocar en la situació que tenim ara: una llei contradictòria.

HEM SABUT que mentre l’abolició de “las corridas” es va fer amb llum i taquígrafs i la compareixença pública de toca classe d’experts, el “blindatge” dels correbous (Llei 34/2010, de l’1 d’octubre, de regulació de les festes tradicionals amb bous) es va fer en la penombra i entre bastidors.

ARRIBATS A ESTE PUNT, cal destacar com canvia el parer dels polítics depenent de les poblacions on governen. Com al Parlament i a altres poblacions defensen una cosa i quan arriben a les Terres de l’Ebre defensen la contrària disfressant-la de tradició i al·legant que el poble els ho demana.

SOM CONSCIENTS que la via legislativa està esgotada i que prohibir no porta sinó al reafirmament de la conducta; per tant, aquest tampoc és el camí. S’ha d’apostar per fer pedagogia, per la promoció d’alternatives populars i per un suport institucional a formes d’expressió popular que no impliquen actituds sexistes, racistes ni de maltractament als animals. Este és el camí! Qualsevol altre només pot portar enfrontaments innecessaris i estèrils.



Etiquetes de comentaris
PUBLICITAT
PUBLICITAT

AL MINUT
PUBLICITAT


Tortosa Amposta Baix Ebre Montsià Terra Alta Ribera d'Ebre Catalunya

marfanta.com
Marfanta.com utilitza "cookies" per millorar l'experiència de navegació. Si segueixes navegant entendrem que ho acceptes. OK | Més informació