No, així no, majestat

HISTORIADOR I CRONISTA DE GANDESA

Reconec que el seu discurs nadalenc ha estat més moderat respecte als catalans. Va adonar-se, després de rebre tantes crítiques de l’anterior, que s’havia extralimitat. Ara ha tingut més tacte, però encara no entén què passa a Catalunya. O no ho vol entendre, decantant la seva postura només a un costat i obviant la veu del poble català. Els catalans des de molt lluny hem estat més a prop de la república que de la monarquia. I això és un fet demostrable des del segle XVII, quan un avantpassat seu, guiat pel Conde-Duque de Olivares, ja va fer empresonar els republicans del moment. Posteriorment ho hem viscut en altres tristes circumstàncies que no cal recordar; vostè prou que les coneix! I fixi’s que, si bé a l’interior dels catalans, sempre ha existit l’ànima republicana, no hauríem arribat on som, si el PP no hagués indignat els catalans anul·lant un Estatut aprovat pel Congrés de Diputats, pel Parlament de Catalunya, i posteriorment referendat.

Ni en aquell moment, que el seu antecessor i pare, fou criticat per algunes actuacions poc edificants, tampoc els catalans s’haurien decantat vers la República, si no s’hagués comés l’error del TC de donar la raó a les milers signatures recollides contra Catalunya, prodigant fòbia anticatalana, alimentada per uns irresponsables polítics que desitjaven ensorrar el PSOE. El TC sabia prou bé que mai es pot anul·lar allò aprovat pels respectius parlaments. Mai, parlant justament, el poder judicial pot obviar la voluntat popular, aprovada i referendada.

En aquell moment es va actuar seguint les consignes partidàries i no les jurídiques. I, malgrat tot, tampoc s’hi hauria arribat si Rajoy hagués acceptat el diàleg als 21 punts presentats pel president Mas. Els moments eren difícils econòmicament; però amb bones intencions i afany de diàleg, podia esmenar-se. Sota cap circumstància es va donar un pas favorable a la concòrdia. Es van omplir, amb més de dos milions de manifestants emprenyats, les carreteres des de França a Vinaròs. Mai no va haver cap admissió de diàleg i cap reconeixement per part del PP; a cada pas dels catalans, cada cop emergia més indignació, republicanisme i independentisme.

Mai ha existit afany d’enteniment i sí, en canvi, emergien burles i despectives consideracions que s’emetien des del govern i dels mitjans de comunicació madrilenys contra Catalunya. Aquest conjunt de circumstàncies va fer nàixer la reacció unànime de la gran majoria dels catalans. Totes les enquestes parlaven d’un 80% que desitjaven un referèndum pactat. Ha estat en els darrers moments que els mandataris catalans s’han pogut equivocar, per establir urgències, pressionats per la societat civil i per la manca de diàleg del govern del PP. I així els jutges interpretant les lleis subjectivament, han empresonat polítics i els policies han repartit cops de porres quan el poble només desitjava votar el referèndum, davant tantes negatives.

Vostè, Majestat, ha parlat de discòrdia, desànim, incertesa i empobriment. I té raó; però només s’ha decantat al costat d’uns i ha negat les raons dels altres. La gent de Catalunya, tots –i insisteixo, tots- desitgem pau, prosperitat, i viure en harmonia amb la resta d’espanyols. Vostè s’hauria de manifestar com el rei de tots, equidistant, i recomanar la tolerància a ambdues parts, perquè hem de començar a dialogar des de zero, sense condicions, admetent els errors comesos per tots. S’ha de parlar amb el govern sorgit del 21-D, imposat per uns però guanyat pels altres. Cal restablir el govern, les competències sense el 155, buidar presons i ser equitatius sense rancúnies pel bé de Catalunya, Espanya i Europa.