Rebaixar les pensions

HISTORIADOR

Se’n parla molt de rebaixar les pensions. La caixa s’està reduint per moments i hom diu que aquest mes, amb les pagues dobles, s’hauran exhaurit totalment i s’hauran de complementar amb diners dels pressupostos generals de l’Estat. I és curiós que sigui una veu tan “autoritzada” com la del Banc d’Espanya qui se’n refereixi tot sovint.

I és més curiós que mentre el Banc d’Espanya diu que s’han de rebaixar les pensions, els grans responsables de les empreses que cotitzen a l’Ibex 35, s’han apujat els sous entre un 30 i un 40 per cent, durant els darrers mesos. Aquests no cobren ni 1000 ni 2000 euros cada més! En cobren, alguns, un milió ! O sigui que poden arribar a percebre mil vegades més que la mitja dels pensionistes catalans i espanyols. I així tenim que els rics cada cop ho son més i els pobres s’incrementen i, fins i tot, en societats benestants.

Avancem més que cap altre país d’Europa, segons se’ns diu des del govern. Es creen llocs de treball amb sous molt baixos. Tot radica que les grans empreses han de guanyar diners i els accionistes han de quedar satisfets i per tant han de repartir bones retribucions a les participacions accionarials. I així tenim que la majoria dels nous treballs contractats cobren per davall dels 1000 euros mensuals. Les cotitzacions a la seguretat social son proporcionals als sous i conseqüentment, mes rere mes, es descapitalitza la caixa de les pensions.

Aquests grans professionals que dirigeixen el Banc d’Espanya tenen molta cura amb els jubilats però poquíssima amb el control que haurien de portar amb els bancs. Ells, reconeguts economistes molt ben retribuïts, paradoxalment no s’adonen (o fan la vista grossa) quan un banc està a punt de fer fallida i autoritzen l’emissió d’accions quan es desploma la institució. Quan havíem llegit i sentit mantes vegades que Caixa Madrid havia perdut gairebé 5.000 milions, al cap d’uns dies, surt un gran personatge, toca la campana, i es vénen milions d’accions que al cap d’uns dies baixaven i arribaven a la seva total depreciació. I fa poques setmanes, el Banco Popular ha patit el mateix desajustos sense que aquells grans financers del banc emissor se n’hagin adonat prèviament. A quin país vivim i quines autoritats ens dirigeixen?

El Castor, que tant de prop ens toca a la gent de les Terres de l’Ebre, diuen que es va multiplicar per quatre la seva inversió. Els que estava pressupostat per un en va costar quatre. I com els resultats han resultat negatius, se’ls han tornat els diners (els pressupostats més els increments), han tremolat les nostres terres i, per compensació, haurem de rescabalar entre tots, les milionàries pèrdues, amb equitatius repartiments. I els AVE sense viatgers, i els aeroports sense avions, els palaus de justícia sense estrenar, les autopistes doblades, els sobresous cobrats en diners “negres”, els fiscals posats a dit, els que foren ministres, de cop i volta, han perdut la memòria quan el fiscal els pregunta... Quants despropòsits governamentals!

Amb tanta malversació, els pensionistes podríem cobrar el doble del que percebem. Però el Sr. Ministre quan se li pregunta sobre la regularització fiscal de milers de defraudadors, contesta irònic, que “...per pescar els peixets cal posar-los l’esquer...”. Quins polítics tenim! A bon segur que, tard o d’hora, tants errors seran compensats negativament a les pensions!