Cita prèvia de la cita prèvia

Els qui ara li han dit que cal anomenar #novanormalitat a aquest nou món, ara li ha imposat que cal demanar cita prèvia per agafar el tren. Bé, de fet, en aquesta nova realitat que s’imposa lentament i ho emmetzina i ho transforma i ho capgira tot en un canvi social i cultural disruptiu, li han dit que cal demanar cita prèvia per absolutament tot. Li han dit que les llibertats individuals, i evidentment la llibertat de moviments, han estat greument erosionades. I si li han dit, segurament deu ser cert. Pel que sembla, també li han dit que la capacitat de pensar autònomament, de ser crítics i de ser discordants amb tot el que ens envolta, tampoc ja fan falta. I si li han dit, doncs deu ser cert.

Així que sense cap mena de divergència, accepta que ara calgui demanar cita prèvia per agafar el tren. I també per anar a comprar. I per anar al cinema. I per anar a treballar. I per estimar i estimar-nos i deixar-se estimar… I per a fer l’amor. Si, en definitiva, que calgui demanar cita prèvia per a qualsevol acte de les nostres vides. Li han dit, i sembla ser del tot cert, que cal, en definitiva, demanar cita prèvia fins i tot per a viure. I pel que se sent dir, pel que s’escolta, pel que es rumoreja, i pel que ha llegit en les rotatives de brutícia de la tarda, el govern d’inspiració inalterablement orwelliana que controla el poder ha decidit també que a partir d’ara caldrà també demanar una cita prèvia per a demanar una cita prèvia. Òbviament, aquest tràmit del tot indispensable caldrà fer-lo a través dels dispositius mòbils ja controlats. Remotament. Només faltaria.

No Result