Un problema sense resoldre a les Terres de l’Ebre és l’estat de les vies de comunicació del territori, un element important per a la mobilitat dels seus habitants i per a la mobilitat de qui ens visita.
El passat mes de juliol s’anunciaven les obres de la carretera TV-3408, la carretera que uneix Amposta i Sant Carles de la Ràpita per l’antic canal de navegació. En ple estiu, una via molt utilitzada per la gent del territori, en obres. Algú pot pensar que tota obra és benvinguda, ja que costa que se’n facin. Però l’oportunitat és important. I no són oportunes. De la mateixa manera, col·locar des d’Amposta fins el final del terme senyalització per obres amb limitació a 40 km/h, quan el tram d’obres actual és de pocs quilòmetres, és excessiu. No cal dir que és una limitació de velocitat que ben poca gent respecta.

Una via molt utilitzada, sobretot a l’estiu, és la carretera del Poble Nou, la que uneix Sant Carles de la Ràpita amb el Trabucador. Una carretera estreta i perillosa
Una altra via molt utilitzada, sobretot a l’estiu, és la carretera del Poble Nou, la que uneix Sant Carles de la Ràpita amb el Trabucador. Una carretera estreta i perillosa, com ho mostren els accidents que s’hi van repetint, com el d’aquest mes d’agost, en què un vehicle va fer cap dins d’un quadre d’arròs. No cal una topada amb un altre vehicle, només cal apartar-te més del compte quan ve algú de cara i fas cap a l’arrossar. I no és un problema nou, és un problema que ve de lluny, al qual no s’ha posat remei. Recordem la polèmica preelectoral entre els ajuntaments d’Amposta i la Ràpita, i la Diputació, és a dir, entre ERC i el PDeCAT, l’any passat, perquè demanaven que l’ens n’assumís la titularitat i n’emprengués millores. És d’esperar que en una Diputació on governa ERC això ara se solucioni, no? Així podrem dignificar aquesta important i polèmica via. Suposo que no volen quedar en evidència.
Aquest mes d’agost hem visitat la Reserva de la Biosfera d’Urdaibai, a Euskadi. És un territori que arriba fins la mar Cantàbrica, amb pobles i poblets que han crescut entre valls i pendents de muntanya, els costaners, abocats a l’escarpada costa basca. Les principals vies de comunicació són les autopistes que arriben a Bilbao. La resta són carreteres secundàries, responsabilitat de la Diputació de Biscaia. Les carreteres no sempre són amples, però estan en molt bones condicions d’asfalt i de senyalització, tant vertical com horitzontal. No sempre es pot córrer, perquè molts cops s’ha de circular a 70 o 50 km/h, o fins i tot a 30 km/h en travessar alguns nuclis urbans. I hi ha força radars, que es poden entendre com mesura recaptaròria o com mesura inhibidora de males pràctiques al volant. En alguns casos es pot anar de poble a poble caminant, passejant, o en bicicleta.
Sí, a Euskadi tenen més diners. Tenen el concert econòmic, que no van voler els catalans en el seu moment. Tenim dèficit fiscal. Però les excuses no valen. Som Reserva de la Biosfera i cal ser conseqüents amb el fet.
Fes el teu comentari