El club dels il·luminats
—Saps què et falta? Quan algú em fa aquesta pregunta, ja sé que no m'espera una conversa. M'espera una homilia. Hi ha persones que no parlen. Prediquen. No conversen. Evangelitzen. No intercanvien opinions. Reparteixen butlles morals. És admirable. Han aconseguit una cosa que la resta de mortals només podem envejar: ascendir directament als cims de la saviesa universal sense haver passat mai per la casella del dubte. Viuen instal·lats en una mena d'Olimp particular. No hi ha Zeus. No hi ha Atena. Només hi són elles. Damunt d'un altar construït amb les seves pròpies certeses. Des d'allà observen la resta de la humanitat amb aquella barreja de llàstima, superioritat i una necessitat gairebé patològica d'il·luminar els pobres ignorants que encara caminem per la Terra. No perquè els ho hagis demanat. Faltaria més. Ells no esperen invitacions. Consideren que ajudar-te a...
Llegir mésDetails
