He descobert que tinc un hobby dels més estranys. No col·lecciono segells. No faig maquetes de trens. No observo ocells amb prismàtics. Jo miro WhatsApp. No el faig servir. El miro. Que és una activitat diferent. Molt més inútil. I probablement bastant més cara a nivell emocional. Obro el mòbil. No hi ha res. Una sorpresa absoluta. Tan inesperada com que l’aigua mulli o que els dilluns tinguin mala fama. La mateixa sorpresa que ahir. I abans-d’ahir. I la setmana passada. I el mes passat. I pràcticament tota la temporada anterior. El deixo damunt la taula. Dos minuts després el torno a agafar. Perquè aparentment hi ha una part del meu cervell convençuda que les lleis de l’univers poden canviar mentre em preparo un cafè. I aquí és on comença el problema. Perquè jo sé perfectament què passarà. Res. Absolutament...
Llegir mésDetails

























































