Massa fils
—Ja hauria d'haver-ho superat. —Segons qui? —Segons el calendari. —Ah, perfecte. No sabia que les emocions funcionessin amb data de caducitat. —Han passat mesos. —I? —Molts mesos. —També fa mesos que hi ha gent apuntada al gimnàs que continua sense anar-hi. —No desviïs la conversa. —Jo no la desvio. Jo soc el cor. Soc la conversa. El cervell va sospirar. La discussió era antiga. Tan antiga com els comiats. Tan antiga com les històries que acaben abans del que algú havia imaginat. D'una banda hi havia el cervell. Ordenat. Pràctic. Obsessionat amb els fets. De l'altra, el cor. Especialista en records. Expert en contradiccions. Doctor honoris causa en complicar situacions aparentment senzilles. I tots dos convivien dins de la mateixa persona sense suportar-se gaire. —Repassem la situació. —Endavant. —La història s'ha acabat. —Correcte. —La realitat és la que és. —Correcte....
Llegir mésDetails


























































