‘L’infern’
—Benvingut. Bip. La targeta va fer aquell sorollet metàl·lic tan innocent. La porta es va obrir. I vaig entrar a l'infern. No exagero. A fora, el termòmetre fregava els quaranta graus. A dins, algú devia haver decidit que l'aire condicionat era una mostra de feblesa. Si Satanàs obrís un gimnàs, sospito que s'assemblaria molt a aquest. El més inquietant no és que existeixi un lloc així. El més inquietant és que hi entrem voluntàriament. I encara paguem una quota mensual. A vegades em pregunto qui va ser el primer que va pensar que pagar per patir era una bona idea. El més preocupant és que la resta el vam imitar. Som l'única espècie capaç de pagar per cansar-se, deshidratar-se i descobrir músculs que han passat mitja vida treballant en silenci. I quan acabem... Ens felicitem. —Avui ha anat molt bé....
Llegir mésDetails
