Amor en edició limitada
Hi ha una idea molt estesa —i sorprenentment persistent— que diu que l’amor és una cosa estable. Una mena de sentiment pur, immutable, que travessa el temps intacte, com una ampolla de vi que millora sola al celler de la vida. Sí. És clar.Tu t’ho creus? Jo no. Després hi ha la realitat: la mateixa persona, amb el mateix cor —teòricament—, estimant de maneres completament diferents segons l’edat, el moment vital i el nombre acumulat de decepcions gestionades amb més o menys dignitat. Perquè no, no estimes igual als 18 anys que als 30 o als 50. No perquè l’amor canviï —aquesta abstracció sempre queda molt bé en frases boniques i molt poc útils—, sinó perquè tu vas canviant. I, amb una mica de sort, fins i tot aprens alguna cosa entre error i error. Però tranquil: cada etapa té...
Llegir mésDetails
