Tu balla, natros t’acompanyem, per Alba Panisello
De vegades acompanyar un fill no és fàcil, hi ha edats en que comencen a forjar la seua identitat, i sovint qui s’aparta dels estàndards convencionals ho té una mica més difícil. Entenem “acompanyar” com estar presents, fer-lo sentir bé, validar les seues tries i creure en allò què vol fer. El nostre fill un dia va dir que ell volia ballar, que volia fer breaking i ser un B-boy i des d’aquell dia l’hem anat acompanyant. En un principi la idea em va transportar als anys 90, a la meua joventut, quan a les Terres de l’Ebre grups de joves aprenien moviments de ball gairebé impossibles fora de les acadèmies de ball, lluny d’espills i lluny de sales condicionades; ells ho feien al carrer, sovint damunt de cartons enganxats a terra amb cinta adhesiva i buscant espais resguardats a...
Llegir mésDetails
