‘El fil roig’, per Toni Pons
—Tu creus en el fil roig del destí? Vaig abaixar les ulleres de sol fins a la punta del nas i la vaig mirar uns segons sense dir res. Hi ha preguntes que demanen una resposta. I n'hi ha d'altres que, abans de contestar-les, mereixen un petit silenci. —Aquesta pregunta surt perquè has llegit un llibre d'autoajuda... o perquè acabes de conèixer algú? Ella va riure. —No pots contestar com una persona normal? —Fa temps que ho intento. Però la vida sembla tenir altres plans. —Vinga, no t'escapis. —No m'escapo. És que cada vegada que sento la paraula «destí» tinc la sensació que algú, en algun lloc, està a punt de vendre'm una resposta definitiva a una pregunta que ningú no sap contestar. —Doncs jo crec que hi ha persones destinades a trobar-se. Vaig somriure. —És una idea preciosa. —Només...
Llegir mésDetails
