Passar pàgina
Hi ha gent que no vol passar pàgina. O, dit millor, gent a qui li costa tant que es queda esperant una empenta… que no arriba mai. I tampoc sembla que la busqui gaire. Mentrestant, repassa el mateix capítol vital una vegada i una altra, com qui torna a veure aquell episodi de “Friends” que ja sap de memòria: saps què passarà, saps què diran, saps fins i tot quan riuràs… i, així i tot, el tornes a mirar. Amb una diferència important: allò era entreteniment. Això és la teva vida. Això és madurar. Aquí no hi ha girs de guió. Només repetició amb l’esperança —una mica optimista— que el final canviarà, tot i no canviar res. I ho fas amb constància. Fins al punt d’anomenar-ho “treball personal”: una manera elegant de dir que hi penses molt, però no mous...
Llegir mésDetails


























































