Una veu pesada que no calla
-Jo: Ei… perdona, tu qui ets exactament?-Ansietat: Hola! No em coneixes? Soc l’Ansietat. No em miris així, eh. Ja fa estona que visc aquí, dintre teu.-Jo: A on?-Ansietat: Al pit. Una mica al coll. Als pulmons quan em ve de gust. I al cap, sobretot al cap. Soc omnipresent. Estic a tot arreu. El teu cos té bona acústica. -Jo: Ah. Doncs explica’m per què el cor m’està fent un rave a les tres del matí.-Ansietat: Drama, emoció, intensitat! No pots viure sempre tranquil. On seria la diversió?-Jo: La diversió? Estic estirat al llit pensant que em moro.-Ansietat: Exacte! Veus com ho estic fent bé? Soc molt professional. L’ansietat és així. No truca abans d’entrar. No demana permís. Apareix de cop, com aquella companya de pis que no paga el lloguer, però opina sobre la decoració. Només que, en lloc...
Llegir mésDetails
