Ràpid, car i inútil: com moltes decisions
Hi va haver un temps en què travessar l’Atlàntic en 3 hores i mitja era possible… sempre que també tinguessis un compte bancari amb vocació suïcida i una certa indiferència pel concepte “sentit comú”. El Concorde no era un avió: era una fantasia amb pressupost il·limitat. París – Nova York a Mach 2, el doble de la velocitat del so, a un preu que deixava clar que allò no era transport, sinó una exhibició. Accessible per una minoria de passatgers. I no per casualitat. Allò no estava pensat per ser útil. Estava pensat per impressionar. I durant molt de temps, això ja semblava suficient. Funcional? No.Espectacular? Molt. Un avió fabricat per demostrar que es podia fer, no perquè tingui cap sentit fer-ho. Sostenible? Una pregunta bastant inoportuna. El problema és que si em paro a pensar… aquesta manera de fer...
Llegir mésDetails



























































