Test ràpid d’autoajuda
Ja han passat uns dies de Sant Jordi.La rosa ha passat a millor vida amb una dignitat discutible, i els llibres… bé, els llibres continuen allà, fent veure que m’esperen amb ànsia de ser llegits. I jo, amb aquella sensació adulta de “ara sí, avui començo”, n’agafo un.O ho intento. Perquè abans d’obrir-lo, els miro. Un al costat de l’altre. Amb calma.I em passa una cosa curiosa: em fa riure. Però no un riure còmode.Més aviat aquell somriure fi de “això no pot ser casualitat”. Sense voler —o potser volent massa— he comprat compulsivament el mateix llibre… repetit amb diferents portades. Un em diu que deixi anar.L’altre, que em reconnecti.Un tercer em promet la millor versió de mi mateix en només 21 dies, respiracions profundes i una llibreta amb tapa de suro. Canvia el títol, canvia la foto de l’autor...
Llegir mésDetails
