L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural han reclamat als partits independentistes “escenificar” unitat de cara a la sentència de l’1-O. Mentrestant, els mateixos partits, amb el PDeCAT i ERC al capdavant, també arribaran a l’Onze de Setembre fent crides a la unitat de l’independentisme i a la necessitat de mobilitzar-se per la Diada, però sense amagar els seus retrets per l’estratègia que segueix cadascú.
La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, i el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, van fer el 31 de juliol una conpareixença conjunta, amb un missatge clar per començar a preparar la resposta a la sentència, prevista per a la tardor. Mauri va proposar que, si la sentència no és absolutòria, siga “la societat civil” la que lidere la resposta, “sempre amb els instrument de lluita no violenta”. Per tant, va demanar a les formacions polítiques que “treballin per aquest consens imprescindible”. En este sentit, Paluzie va situar la manifestació de l’11 de setembre com a “la primera fita” d’este cicle de mobilitzacions. Segons la líder de l’ANC, “és important que aquest Onze de Setembre sigui un èxit com ho és sempre”.
De fet, les entitats sobiranistes atribueixen a la repressió de l’Estat, que busca la desmobilització i la divisió, la situació d’aparent desunió entre les forces independentistes. De fet, la presidenta de l’ANC va insistir en què “cal anar a l’una”, tenint en compte “el que ens ve a sobre”. Segons Paluzie, no es poden abandonar les grans manifestacions que caracteritzen la seua entitat. Així mateix, va remarcar que “la gran força” que va tenir l’1-O va ser “que estiguessin d’acord una majoria parlamentària, un govern disposat a fer el referèndum i una societat civil organitzada”, per la qual cosa va recomanar unir energies per “estar més forts per reprendre la via unilateral”. I és que, per a l’ANC, la via del pacte i un referèndum acordat amb l’Estat és preferible, però no “realista”.
Per la seua banda, des d’Òmnium, Mauri va destacar la unitat de la societat civil com a “fortalesa” del moviment independentista, i va lamentar les últimes “setmanes de baralles públiques entre formacions polítiques, que no s’haurien d’haver produït”. Per encarar la sentència de l’1-O, el vicepresident d’Òmnium va apostar per restar “units al carrer” i per l’exercici de l’autodeterminació “sense excloure cap via”, tot i que sempre des de la no-violència. De fet, el 20 d’agost, des de la ciutat de Tarragona, Mauri va emplaçar l’indenpendentisme a buscar punts en comú, i també a treballar la unitat de cara a la sentència de l’1-O, per clarificar “l’horitzó nacional” i poder culminar el procés d’autodeterminació de Catalunya.
Torra aposta per la ‘confrontació’, mentre Junqueras apel·la al ‘diàleg’
El president Quim Torra va pronunciar el 20 d’agost, des de Prada de Conflent, la paraula que ha fet més fortuna durant l’estiu al món independentista: “confrontació”. Durant el seu discurs a la cloenda de la commemoració dels 50 anys de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), Torra va apostar per reprendre la “confrontació amb l’Estat”, en considerar que la negociació està del tot descartada. També va fer una crida a “arriscar”, i alhora va demanar que “s’aturi la batalla entre independentistes”, tot recorant que “l’adversari és qui no permet exercir l’autodeterminació”. “A mi no em trobareu en les lluites partidistes”, va asssegurar Torra, que va advertir que no pensa “defallir” fins a aconseguir “un país lliure”. En este sentit, el president va situar la Diada com el dia per a “reprendre el projecte cap a la independència”, sense haver d’esperar que surti la sentència del judici de l’1 d’Octubre, o que es puguin reactivar les euroordres de detenció.
De fet, Torra estava discrepant d’Oriol Junqueras. En una entrevista a Catalunya Ràdio, contestada per escrit des de la presó de Lledoners, el president d’ERC afirmava que convocar eleccions “és una opció que no s’ha de descartar mai”, com a possible resposta a una sentència condemnatòria. Així, Junqueras s’allunyava de la confrontació amb l’Estat que ha defensat també l’expresident Carles Puigdemont, i apostava pel diàleg i la democràcia per resoldre el conflicte.
Fes el teu comentari