En els últims anys hem viscut una onada de mobilitzacions que han fet trontollar de vegades el país o si més no, ha demostrat que no totes estem disposades a retrocedir davant l’atac ferotge contra els nostres drets i llibertats. D’una banda, les mesures austericides i neoliberals dutes a terme pel govern espanyol i català ens han deixat més pobres i amb vides més precàries. D’altra banda, la lluita pel dret a l’autodeterminació i l’exercici de sobiranies, ha evidenciat el nivell de decadència d’un sistema democràtic de baixa intensitat i de caire autoritari.
En aquest context de constant pèrdua i violació de drets, el govern de la Generalitat presenta una proposta de llei que pretén mantenir aquesta deriva de vulneració sistemàtica de drets socials. La Llei de contractes de serveis a les persones, millor coneguda com a Llei Aragonès, encara en període d’esmenes, pretén consolidar i blindar legislativament el projecte privatitzador i de retallades engegat fa deu anys per Convergència amb l’excusa de la crisi. Així, mentre que durant aquests últims anys hem patit una degradació constant dels serveis públics i una onada de privatitzacions en tots els sectors, ERC i JxCat presenten com a projecte estrella una proposta que no solament no reverteix aquesta situació, sinó que obre les portes a noves privatitzacions i en àmbits on encara no es contemplava, amb el suport del PP, el PSC i Cs. La llei regula l’externalització sanitària de serveis ginecològics i obstètrics, pediàtrics, serveis de planificació familiar, entre altres; l’externalització respecte a l’educació com l’ensenyament preescolar i l’educació especial; l’externalització de serveis de cura a les persones, com la geriatria; entre d’altres. I totes sabem quines conseqüències tenen aquest tipus de polítiques: la precarització de les condicions laborals en sectors forçament feminitzats i una davallada en la qualitat del servei que acaben patint les usuàries. A més a més, tots aquells serveis de cures que no es cobreixen, són assumits de forma majoritària per les dones, un altre cop doblement castigades per polítiques que no posen la vida al centre i que deixen més lluny que mai la igualtat efectiva entre persones.
Per què la CUP ens posicionem en contra de la Llei Aragonès i apostem per la gestió directa i pública de serveis a les persones? Doncs per una qüestió de drets. Si entenem que una necessitat social com l’habitatge, l’educació o l’atenció a la dependència són drets, si ho conceptualitzem com a drets socials, estem construint i defensant la idea que aquests drets han d’estar garantits a totes les persones que conformen la nostra societat, i que per tant, aquests no estan supeditats a partides pressupostàries ni a les dinàmiques perverses del mercat capitalista. En canvi, si les necessitats humanes són objecte de mercadeig, aquestes se satisfan com un bé de consum i no com un dret adquirit. Aquesta concepció que promulga que el mercat és qui acaba cobrint les necessitats de les persones i que no ha de ser l’Estat ni el conjunt de la societat qui les garanteixi, porta a l’imminent desmantellament de l’Estat del Benestar i a un sistema que és capaç de rendibilitzar i fer negoci de la pobresa i de les situacions de vulnerabilitat.
Aquesta idea, acompanyada de la creixent criminalització de la pobresa que culpabilitza a les persones de la seua situació de vulneració i conceptualitza els problemes socials com a problemes individuals, sembra el terreny perfecte per justificar la implementació de polítiques que abandonen la idea d’universalitat i garantia, per la de rendibilitat i el màxim benefici.
Cal, davant d’aquesta nova ofensiva, vertebrar una resposta social i contundent contra el projecte de la Llei Aragonès. És necessari que des de l’organització popular exigim, al contrari del que pretenen, blindar els serveis públics i revertir d’una vegada per totes les retallades. Hem de dignificar les professionals de sectors com l’atenció a domicili i l’atenció a la dependència que tenen condicions laborals que freguen pràcticament l’explotació. Hem d’aturar l’aprovació d’un instrument jurídic que continuarà permetent que empreses com Clece (que ofereix serveis d’assistència i serveis socials), propietat de Florentino Pérez, s’enriqueixin a costelles de la pèrdua dels nostres drets. En definitiva i com portem reclamant des de les lluites feministes, hem de posar la vida al centre i això passa per no mercantilitzar-la.
Fes el teu comentari