L’economia ebrenca va continuar creixent durant segon trimestre del 2019, però el Butlletí d’Anàlisi de la Conjuntura Local de les Terres de l’Ebre ha confirmat la seua desacceleració. El director de la Càtedra d’Economia Local i Regional de la URV (CELiR), Juan Antonio Duro, ha assenyalat que, tot i el creixement continuat de l’economia ebrenca al llarg de cinc anys consecutius, “es confirma la desacceleració que veníem apuntant els últims trimestres”. De fet, durant el segon trimestre d’enguany, el nombre total d’afiliats a la Seguretat Social va ser de 54.676 persones, 630 més que el mateix trimestre de l’any passat, el que representa un creixement interanual de l’1,2%. “És la xifra d’ocupació màxima des de la recuperació la crisi, però és el segon trimestre de l’any en què menys ha crescut l’ocupació des del 2014”, ha apuntat. Segons Dura, una altra dada preocupant és la davallada que ha experimentat el sector industrial, en el qual l’ocupació ha baixat un 1,7%, després de dos anys de creixement continuat. També l’agricultura ha davallat este segon trimestre de l’any, en un -2,2%. Per contra, el sector de la construcció ha estat el que més ha crescut, en un 4,7%, i ja porta tres anys consecutius de creixement. El sector serveis també ha crescut, amb un 0,9%. Per comarques, el Baix Ebre és la comarca que més ha crescut durant el segon trimestre, amb un 3%, seguida del Montsià, un 0,6%. Mentre que a la Terra Alta i a la Ribera d’Ebre s’ha enregistrat un descens de l’ocupació d’un -0,2 i -4,2%, respectivament.
Quant a l’atur, la taxa d’aturats ha continuat caient durant el segon trimestre del 2019. El nombre d’aturats s’ha situat 8.678 persones, 619 menys que l’any anterior. Com a dada positiva cal remarcar que la franja on més ha baixat el nombre d’aturats és en els de llarga durada. Per contra, els contractes temporals de tres mesos continuen sent els més nombrosos. De fet, durant el segon trimestre del 2019 s’han formalitzat 5.931 contractes i només un 7,4% han estat indefinits.
A més, Duro ha aprofitat l’acte de presentació del Butlletí d’Anàlisi de la Conjuntura Local a les Terres de l’Ebre per fer algunes reflexions sobre competitivitat comarcal a partir de les dades extretes de l’Índex FEGP 2019, realitzat per a la Federació Empresarial del Gran Penedès. D’acord amb aquest índex, les comarques del Baix Ebre i el Montsià estarien prou ben posicionades en este índex en aspectes com el sòl industrial (posició 7 de 42 en el cas del Baix Ebre o 14 pel que fa a emprenedoria). “Tant el Baix Ebre com el Montsià es troben entre les 15 comarques que més han guanyat en competitivitat del 2009 al 2018. Així, si s’analitza la dotació actual en diversos factors de competitivitat i demanda, fins i tot en aspectes com les infraestructures de transport i comunicació o en Innovació i Desenvolupament Tecnològic, els hi correspondria un PIB més gran, sobretot en el cas del Montsià. Per tant, és veritat que ens manquen dotacions factorials, però també semblaria cert que amb les que tenim actualment hauríem de ser capaços d’aconseguir més PIB. El potencial econòmic, doncs, és clar”, ha apuntay Duro.
Per la seua banda, el president del Consell Comarcal del Baix Ebre, Xavier Faura, ha afirmat que el sector públic i el privat han de treballar conjuntament per fer créixer l’economia ebrenca. “Malgrat que el Baix Ebre és la comarca que més creix, l’estudi constata una desacceleració. També és preocupant la caiguda de l’ocupació al sector industrial, mentre que el creixement de llocs de treball es centren en la construcció i no en sectors en gran potencial a les nostres terres com són el turístic o l’agroalimentari”, ha conclòs Faura. // Foto URV.
Fes el teu comentari