Del diàleg a la inflexibilitat. “Ni la independència, ni el referèndum caben dins la Constitució”. “El problema és la manca de concòrdia entre catalans”. I amb això el Sr. Pedro Sánchez, passa del diàleg a la inflexibilitat. Se’n desdiu en trobar solucions pactades d’igual a igual. Prefereix atacar, provocar i culpar als altres dels errors inicials de Rajoy i el seu govern. Quan la dreta exclusivista l’ataca sobre la possible flexibilitat que va exhibir en un moment determinat, prefereix amagar el cap davall de l’ala i posar-se al nivell dels destructors de la convivència, havent desmantellat l’Estatut, fons del problema. Prediquen que a la llei ha de ser igual per tots i l’apliquen segons els interessa. Sánchez, davant de les eleccions del 10-N, abandona el diàleg per embolicar-se dins l’Espanya del passat, en la que tot s’hi val, aliant-se amb la l’extrema dreta del franquisme per prendre vots a Cs, iniciador i promotor de l’anticatalanisme dins de Catalunya i a Espanya. Rivera, com una marioneta, quan el partit se li esbotza com les calces esgarrades, li ofereix pacte, aprofitant-se d’unes detencions dels CDR i d’unes inventades publicacions periodístiques, que els acusen de terrorisme.
Quin cost tindrà Sánchez en les properes eleccions? El que guanyarà a Espanya predicant l’anticatalanisme, ho perdrà a Catalunya, quan per consolidar una lleugera majoria electoral, sense els vots dels cinturons industrials catalans, li poden fallar els comptes. Juga en foc! Però a Espanya té més vots que a Catalunya i pensa que sacrificant el diàleg i imposant la verborrea provocativa se’n sortirà guanyant. Abandona els postulats de l’esquerra, canviant-los pels d’una dreta radical que sempre reprimeix i empresona. Tot està per veure però si s’ataca Catalunya que és el fons de la qüestió, el Sr. Iceta haurà de ballar-la com ens té acostumats, segons la conveniència del PSOE. Com ha passat tantes vegades, els socialistes catalans han de sacrificar els seus principis d’esquerra progressista als interessos d’una Espanya aturada en el temps. Per què l’Espanya Global ha de vendre pel món que és un país democràtic? Si existís la vertadera separació de poders –el polític i el judicial-, com explica en Borrell, no li caldria recordar. L’Espanya actual està més a prop de Ruanda o Turquia que d’Europa.
I així Sánchez commemora amb orgull la jornada de les 8 hores, aconseguida per la vaga de la Canadenca, com si fos una victòria espanyola. Va ser possible gràcies a la desobediència civil, Sr. Sánchez! No coneix la història d’aquella revolució? Barcelona es va parar durant més d’un mes quan milers d’obrers, amenaçats per una patronal que pagava els pistolers per assassinar els seus líders, amb el suport del govern i de la guàrdia civil. Amb la DESOBEDIÈNCIA feu possible la jornada de les 8 hores. I també recorda l’entrada a París dels voluntaris espanyols, la majoria d’ells exiliats catalans perseguits pel Franco. El que oblida és que portaven senyeres als seus jeeps i banderes republicanes. Sí! eren exiliats com ho és actualment el president Puigdemont i com ho era el president Companys. Quan li convé, Sr. Sánchez, canvia la història o la fa venir bé pels interessos d’un estat que per progressar sempre ha hagut de seguir els passos dels catalans DESOBEDIENTS. A París s’ha celebrat un homenatge a Neus Català. On era el seu govern? S’ha amagat davall les faldetes de l’extrema dreta espanyola que va exiliar la Neus i milers de catalans i espanyols perseguits pels nazis i pels franquistes que vostè defensa. I la sentència als presos polítics catalans, tothom anuncia que no es pot fer pública coincidint amb l’afusellament del president Companys. Per què? Vostè ho sap i predica el que li convé pels seus interessos electorals. Tampoc recorda que el Tribunal de la Haia, òrgan judicial de les Nacions Unides, el 22 de juliol del 2010, va sentenciar que no existia cap norma al dret internacional que prohibís les declaracions unilaterals d’independència. Recorda el que li convé i tant se li’n fot la Catalunya que li ha donat els vots per aconseguir les majories parlamentàries al PSOE durant diferents legislatures. Pregunti als milers de catalans que li han fugit com a votants de les seves files i ho entendrà perfectament.Pot amenaçar Catalunya, i fins i tot aliar-se amb Rivera, però aviat s’adonarà que amb la DESOBEDIÈNCIA, malgrat el TC i els diferents governs, Espanya avançarà, gràcies a Catalunya! I més quan la indignació pujarà de to amb la dura sentencia que dictarà Marchena.
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari