El Bisbat de Tortosa vol començar la neteja i restauració de la façana de la catedral tan aviat com puga aconseguir el finançament de la primera fase, de 133.000 euros. Però sobretot, serà quan s’acaben les obres d’urbanització de la nova plaça. L’objectiu del Bisbat és que els primers treballs, els més laboriosos perquè es provaran els mecanismes de restauració, puguen estar a punt durant el 2020. Així, es resposaran elements trencats, i es recuperaran els colors rosats, negres i blancs del marbre de la fatxada. De fet, l’arquitecte Carles Brull s’ha mostrat convençut que l’actuació tindrà un fort impacte visual. A més, un cop finalitzada la primera fase de neteja i restauració de la façana s’instal·larà, en la fornícula central, l’escultura de la Mare de Déu de la Cinta, obra de Marco Augusto Dueñas.
El cost total de la restauració es de 600.000 euros i preveu la instal·lació d’un sistema, amb bandes d’electrorepulsió, pues i cables tensats, per evadir la colònia de coloms que hi habita i degrada el monument amb les femtes. El Bisbat ja ha sol·licitat ajuts a les diferents administracions catalanes, i també es faran campanyes de micromecenatge per finançar els treballs. De fet, l’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, ha avançat que en el pressupost municipal del 2020 s’inclourà una partida per cofinançar la restauració.
Per la seua banda, els arquitectes del projecte també han remarcat que la restauració és indispensable per evitar que la degradació siga irrevocable i per esmenar el mal estat de conservació actual i la “imatge precària” que ofereix ara que la catedral és l’element principal de l’skyline de la ciutat, des que les cases que la tapaven davant del riu Ebre van ser enderrocades.
Una obra en sis fases
La neteja i restauració que es proposa per a la façana de la catedral de Tortosa és una actuació integral, dividida en sis fases que es poden executar independentment. A més de millorar-ne l’aspecte, també se’n garantirà la conservació material i el manteniment dels seus valors arquitectònics, artístics, cultuals i simbòlics. Es reconstruiran les parts que falten per afavorir el manteniment i allargar l’efecte de la intervenció que es farà. Per exemple, es repararan rejuntats, es consolidaran els paraments de pedra més degradats, s’hidrogufaran determinades zones molt exposades a l’aigua de pluja, i s’aplicaran biocides per a evitar el creixement de plantes i les colonitzacions biològiques.
També se substituiran i protegiran algunes fusteries i reixes que tenen problemes d’oxidació, corrosió, o parts malmeses i trencades, o les que tenen un aspecte poc apropiat per a un edifici com la Catedral. En concret, es revestiran les tres portes de la façana. Es revestiran amb plaques de llautó daurat per convertir-les en portes ferrades que representaran una al·legoria a les cintes de la mare de Déu. A l’altura de la vista dels passejants, s’inscriurà en llatí un text que reprodueix un fragment del llibre litúrgic catedral.
El projecte planteja també resoldre un dels principals problemes de conservació i manteniment de la façana, que genera la gran colònia de coloms que habitualment es refugien o nidifiquen en els aixoplucs dels elements arquitectònics de la Catedral. Les femtes d’aquests ocells corroeixen i desgasten la façana i en la reconstrucció de la coberta s’utilitzarà morter de calç per evitar que per les juntes dels carreus desgastats segueixin regalimant els excrements quan plou.
Per erradicar la colònia de coloms es combinaran sistemes actius, com bandes d’electrorepulsió que tenen un efecte dissuasiu, amb altres de passius que evitin que els ocells ocupin determinats llocs de la façana. Es farà amb bandes amb pues, bandes de policarbonat transparent amb varies fileres de pues d’acer inoxidable d’1,4 mil·límetres de gruix i punta roma, o sistemes de cables tensat, també d’acer inoxidable de 0,7mil·límetres de diàmetre i recoberts de niló, fixats amb micro-ressorts a pals d’acer inoxidable.
La primera, com han explicat els arquitectes responsables del projecte, Carles Brull i Andreu Alfonso, és la més laboriosa, entre sis i vuit mesos. “És un temps gran perquè tots els processos i protocols de neteja i restauració els estarem provant i anirem a un ritme diferent quan tindrem la lliçó apresa, en les pròximes fases. També és la crugia amb més elements ornamentals i artístics i és una feina molt lenta”, ha argumentat Brull. Si s’aconseguís el fiançament per encadenar o simultaniejar les sis fases, l’obra completa es podria enllestir en poc més d’un any i mig. El Bisbat ha demanat ajuts a la Diputació de Tarragona, l’Ajuntament de Tortosa –que preveu incloure una partida en els pressupostos de l’any que ve, com ha apuntat l’alcaldessa Meritxell Roigé, i s’ha acollit a les subvencions per a Béns Immobles de la Generalitat. Quan es tinguin els diners, l’obra es licitarà.
Els arquitectes Brull i Alfonso han detallat les patologies que cal solucionar per reparar i netejar la façana, que ofereix actualment una imatge precària i un mal estat de conservació. S’hi ha acumulat brutícia, fruit dels efectes ambientals i el pas del temps, però també hi ha dipòsits i crostes de brutícia, colonitzacions biològiques (líquens, fongs i algues) i, i de manera molt destacada, excrements de coloms. També hi ha parts dels paraments trencats i degradacions importants de la pedra (arenització, alveolització, descamacions, entre d’altres.
La part més afectada és l’extrem sud de la façana, els tres paraments situats sota el campanar i sobre la capella de la Mare de Déu de la Cinta. Contribueixen a això l’existència en aquesta zona de nombrosos trencats en cornises i sortints arquitectònics que faciliten que es creïn escorrenties d’aigua que acaben per afectar la conservació dels elements de pedra. Les cares laterals i posteriors del cantó nord són les que presenten millor conservació.
També alguns tancaments i proteccions tenen un estat precari o mal aspecte, com la barana provisional d’obra present sobre la cornisa superior, les xarxes de filat metàl·lic instal·lades en algunes finestres o el revestiment de planxa acabada exterior de les tres portes de la catedral. Els arquitectes han elaborat un minuciós mapa de totes les patologies detectades. Aquesta feina també ha permès identificar un conjunt de reparacions històriques sistemàtiques que, segons el canonge i arxiver de la catedral, Josep Alanyà, podrien correspondre a una actuació documentada en època del pontificat de Manuel Ros de Medrano (1814-1821), per a revertir els estralls causats sobre la façana en la guerra del Francès.
La façana de la catedral de Tortosa es va aixecar entre el 1620 i el 1757. És un projecte inicial de Martí d’Abària en estil barroc, amb diverses adaptacions posteriors durant el seu procés de construcció. L’edificació completava en planta el temple gòtic iniciat el 1347, que es va bastir sobre l’antiga seu romànica. Està inspirada en exemples de l’arquitectura romana del segle XVI, com la Basílica de Sant Pere del Vaticà.
La façana de la Catedral de Tortosa no es va acabar per falta de diners i perquè l’exèrcit va prohibir que s’acabés d’aixecar la part superior, que preveia dos gran torres, perquè s’interposava en la línia de foc dels canons del castell de la Suda. Altres estudiosos apunten que es va témer que els fonaments no suportessin l’estructura de la façana. // Via Canal 21 Ebre i ACN.
Fes el teu comentari