L’operació de Pedro Sánchez per reforçar-se mitjançant la repetició electoral sembla ja a hores d’ara destinada al fracàs. Primer es va assegurar de què ningú li aprovés els pressupostos de 2019, abocant el país a eleccions a l’abril. Després va fer tot el possible per a que cap grup incòmode per les elits extractives li donés suport per a formar govern. El motiu: el deep state no està per la feina de canviar Espanya, a no ser que aquest canvi els vagi encara més a favor. En cap cas toleraran una aliança amb els grups a l’esquerra del PSOE i encara menys amb els independentistes. I Pedro Sánchez no es vol tornar a enfrontar amb els que ja el van fer fora del tauler de joc una vegada.
Tot hauria anat bé si Albert Rivera hagués fet una lectura realista de la situació com li demanaven els seus avaladors. Ciutadans va ser finançat per jugar el rol de partit frontissa substituint els partits perifèrics. Ara li tocava pactar amb el PSOE, tot facilitant un pacte de govern, de legislatura o, com a mínim, d’investidura. Però Rivera va decidir anar per lliure i va jugar a ser el paladí de la dreta en el seu darrer gir estratègic. El darrer, sí. L’aixeta s’ha tancat i el desastre és imminent i inevitable.

Pedro Sànchez va decidir aleshores portar el mandat del deep state fins una sortida temerària. Enlloc de configurar un govern per avançar en temes socials, econòmics i territorials va optar per noves eleccions. Ho va fer amb l’esperança de no deixar-li altra alternativa a Ciutadans que no fos ajudar el PSOE a governar. Ara sembla que els resultats no sortiran tan rodons com se’ls havia imaginat i aquesta opció ni tan sols serà viable. Després del 10-N, el PSOE haurà de triar un cop més entre avançar cap a un estat més just i equitatiu en tots els àmbits o continuar amb la involució recentralitzadora i antisocial que imposen des de fa dècades les elits extractives del país després de trair l’esperit plural de la Constitució i parasitar-ne els òrgans vitals.
Les enquestes indiquen que una bona part de la ciutadania espanyola està prou madura per avançar en temes socials, econòmics i territorials. I el PSOE podria iniciar un cicle polític reformista que el podria dur a mantenir el govern de l’Estat durant un llarg període. Sempre que no cometés errades grolleres. Però no ho faran. Perquè el deep state no ho vol i ja fa setmanes que s’està modelant la realitat per a que després de les eleccions hi hagi un govern de l’opció més votada amb el suport que sigui necessari per part dels altres partits que apuntalen el turnisme monàrquic. Per tant, ens quedarem de nou sense les reformes que calen per a que hi hagi una millor distribució de la riquesa, per a que les relacions entre territoris siguin més justes i per a que s’avanci en el respecte a la sobirania ciutadana.
Entre tant, els catalans hem de seguir rumiant si ens convé continuar formant part d’un Regne que està al servei de les pulsions antiliberals de les seves classes dirigents. O, pel contrari, si preferim ser protagonistes del nostre futur i treballar junts per una república més justa i equitativa. La societat catalana no està exempta dels perills provocats per les temptacions de les seves elits, això és clar. Però hi ha problemes que es resolen millor en organitzacions pensades per a funcionar de baix a dalt que no pas a l’inrevés. I el republicanisme també és això. Sobre tot, és això.
Fes el teu comentari