El títol de l’article ja explica el terrabastall que s’ha armat en aquesta Espanya, que el seu principal problema és Catalunya. Però a més tenen embolics a tots nivells; un dèficit difícil d’assumir, un sistema de pensions insostenible, milers d’avis moren abans de rebre els ajuts a la dependència sol·licitada, mantenen un atur irresistible per un país normal, els rics cada cop ho son més i alguns segueixen emportant-se els beneficis il·legals a paradisos fiscals, la classe mitjana s’empobreix, els bancs embarguen i desnonen a centenars de famílies, Càritas augmenta els aliments i els ajuts a repartir entre pobres, els polítics s’alien per manar amb l’extrema dreta retrògrada, convocar eleccions perquè no es pot formar govern, les autonomies estan mal finançades, la corrupció del PP abraça tots els nivells de la vida madrilenya… tot, un autèntic desgavell.
Principalment, va ser provocat per l’expresident Rajoy, un cop el seu partit va enderrocar inconstitucionalment l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya, a les Corts d’Espanya i referendat. Davant la indignació ciutadana, no va acceptar el diàleg proposat per l’expresident Mas sobre els 21 punts. Per prepotència, va preferir seguir avant amb les seves il·legalitats abans que raonar, parlar i arreglar la situació. Veure dos milions de catalans al carrer mobilitzats i emprenyats, hauria hagut de fer reflexionar qualsevol polític per poc intel·ligent que fos. Un problema de competències estatutàries anul·lades inconstitucionalment, poc a poc, per incomprensió, per inoperància i per dejecció, va anar-se embolicant, per no afrontar-ho, fins a arribar on ara som: presons, exilis, inhabilitacions, atonyinaments, repressions, multes i una atzucac de difícil sortida.
Quant mal pot arribar a produir a tot l’Estat un president de govern tan incompetent com Rajoy! Amb ell va arribar el desori, la corrupció, la judicialització de la política i el trencament del seu partit. Tan elemental és el seu intel·lecte, que ara està presentant per Espanya el seu llibre per vendre’s com una gran figura política quan precisament en el seu argumentari desglossa les incompetències i errors continuats, base de la majoria dels mals que ha provocat el terrabastall que vivim. Va nodrir l’enfrontament contra Catalunya, desprestigiar la Corona, elevar a partit polític l’extrema dreta exaltada com en temps de la República, manipular la premsa i la televisió pels grans poders econòmics i ajudada pels polítics, les elits de l’Íbex, i l’església espanyola. Va vendre catalanofòbia a dojo, i a ell i als seus seguidors, ara els resulta difícil retrocedir davant de tantes fal·làcies repartides i repetides com a veritats.
Però la justícia europea, cansada de tanta injúria, els obliga a acceptar la immunitat de Junqueras i per antonomàsia la de Puigdemont, Comin i Ponsatí. Un problema intern de poca magnitud que s’ha convertit en problema europeu. I a més, existeix el dubte si la justícia espanyola escoltarà el Tribunal Europeu. Jo crec que la mentida continuada l’ha feta tan grossa que se l’han acabat per creure, estan obcecats i els resulta difícil retrocedir. No volen admetre l’error de Rajoy i plegats s’hi han fet solidaris, per mantenir el concepte de la Unitat d’Espanya per sobre de la veritat, la justícia i els drets humans.
L’alta justícia espanyola que tants cops ha estat rectificada per Europa respecte a Catalunya, cal veure quines solucions emprendrà davant de l’ordre tan clara i manifesta que està obligada a acatar. S’ho prendrà de riure i culparà el magistrats europeus per parcials com manifesta l’exministre Borrell? Les contradiccions espanyoles son manifestes i el desordre interior dels partits i magistrats del TC son tan incongruents que ens han situat en un moment “de caixa o faixa” i tot queda lligat al vot de Catalunya per aprovar pressupostos i tirar endavant la formació del govern.
Al fons només els queda el remei de dialogar i cercar solucions per la investidura i els pressupostos. La unitat d’Espanya no es pot mantenir sobre mentides i injustícies continuades. I el TC ha de fer el possible en restaurar l’ambient polític, cercant concòrdia, evitant l’enfrontament i esmenant errors al judici dels empresonats, inhabilitats, exiliats i multats que per ser polítics, mai haurien d’haver arribat a mans judicials.
*ANTON MONNER és historiador i cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari