La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) respecte a la immunitat d’Oriol Junqueras com a eurodiputat és una primera victòria clara de l’independentisme en seu judicial, però també en clau política per les conseqüències que se’n deriven i el moment polític en el que es produeix.
La via judicial que Mariano Rajoy va decidir iniciar com a resposta al Procés està començant a aïllar l’Estat espanyol davant de la justícia internacional. Al grup d’experts International Trial Watch, a Amnistia Internacional i al Grup de detencions arbitràries de les Nacions Unides, ara se’ls suma el TJUE per a constatar la vulneració de drets per part de la justícia espanyola. La doctrina Junqueras és un descrèdit per a l’Estat, una patata calenta per al Tribunal Suprem –que ha de decidir sobre com aplicar la sentència–, i un impuls per a la internacionalització de la causa catalana. En aquest sentit, la decisió del tribunal europeu fa trontollar l’euroordre contra els polítics exiliats, obliga a moure’s al Parlament Europeu permetent recollir les acreditacions provisionals com a eurodiputats a Carles Puigdemont i a Toni Comín, i és un terratrèmol que condicionarà l’horitzó polític espanyol i català.
Un terratrèmol al que cal sumar la sentència del TSJC en la que inhabilita per desobediència al president Quim Torra per mantenir una pancarta amb el llaç groc al balcó de la Generalitat. Una sentència contra Torra que no és ferma però que no ajuda a destensar la situació i que pot posar data de caducitat a una legislatura catalana en la que el Govern està negociant els pressupostos amb els Comuns, i on tots els espais polítics s’estan reestructurant.
El revés europeu al Suprem ha sacsejat les negociacions entre el PSOE i ERC per a la investidura de Pedro Sánchez. Els republicans han congelat formalment unes negociacions –força avançades– fins que no hi hagi un canvi de paradigma que posi fi a la via repressiva. En aquest sentit, des d’ERC han estat molt clars en el seu Congrés: aposten per prioritzar el diàleg i la negociació amb l’Estat per a celebrar un referèndum d’autodeterminació, sense renunciar a cap via democràtica i pacífica; i insten als socialistes a desplaçar la repressió per una via política que obri una nova etapa. És respecte a aquest darrer punt on –veladament– els republicans reclamen que el pronunciament de l’Advocacia de l’Estat (que depèn del Ministeri de Justícia) s’inclini per permetre l’excarceració temporal de Junqueras perquè reculli la seva acta com a eurodiputat. Una decisió que, tot i ser contraria al criteri de la Fiscalia General, serviria –juntament amb la pactada mesa de negociació entre governs– per a que ERC ho presentés tot plegat com una victòria i facilités la investidura.
Un condicionament dels suports a Sánchez com una conquesta per a afrontar un 2020 decisiu, on un canvi de lideratge en el Procés és necessari per a que aquest avanci cap a l’autodeterminació, la República Catalana i la justícia social; i per a obrir una nova etapa on la decisió del TJUE serveixi de guia per a la defensa dels drets fonamentals.
*JESÚS GELLIDA és politòleg i investigador social.
Fes el teu comentari