L’empresa Escal UGS, controlada pel grup ACS de Florentino Pérez, ha interposat un recurs administratiu davant del Tribunal Suprem en contra de l’acord del consell de ministres per segellar i abandonar definitivament els pous així com desmantellar les instal·lacions del projecte Castor. L’exconcessionària ha presentat un recurs que va ser admès a tràmit el passat dilluns, 23 de desembre. Amb la publicació al BOE d’aquest anunci, el govern espanyol i els actors que es puguin considerar afectats tenen nou dies –a partir d’aquest pròxim dia 28- per personar-se com a demandants. El govern espanyol va prendre l’acord el passat 31 d’octubre i va encarregar el projecte a la companyia Enagás.
Malgrat les evidències posades sobre la taula per experts d’arreu del món, constatant que les primeres injeccions de gas al magatzem submarí van produir més d’un miler de terratrèmols; la voluntat política del govern espanyol; la situació del mercat de gas natural; i l’oposició activa dels agents sociopolítics del territori, ACS i la seua filial Escal UGS es resisteixen encara a donar per mort el projecte Castor. L’última maniobra jurídica és la presentació d’aquest contenciós administratiu en contra de la decisió que esborraria del mapa les instal·lacions. Una operació que a finals d’octubre el consell de ministres va encarregar a Enagás –responsable de la seua hibernació i el manteniment- que planifiqués en sis mesos i que, segons, els càlculs de la mateixa companyia, podria arribar a superar els 260 milions d’euros de cost.
Amb l’actual llei d’Hidrocarburs en vigor a la mà, l’executiu podria exigir a Escal UGS que assumís el pagament d’aquest desmantellament, per al qual l’exconcessionària havia d’efectuar una provisió inicial de 140 milions d’euros, que aniria creixent amb el temps, però que mai va arribar a consignar. De moment, l’empresa tampoc ha retornat encara els 195 milions d’euros que va cobrar pel projecte i que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) li ha reclamat formalment.
En el moment que el consell de ministres va prendre la decisió del desmantellament definitiu –calia actuar de forma urgent per renovar els segells provisionals dels pous o clausurar de forma permanent- l’empresa es va pronunciar negant la major i reiterant que encara considerava tècnicament viable el projecte, pel qual va arribar a percebre 1.462 milions d’euros per part del govern espanyol, que va intentar carregar-los sobre les factures dels consumidors abans que el Tribunal Constitucional l’obligués a fer marxa enrere. La mateixa societat i els seus dos principals directius, el president Recaredo del Potro i el conseller delegat José Luis Martínez Dalmau, estan a punt de ser acusats formalment d’un delicte ecològic pel jutge de Vinaròs per haver provocat els terratrèmols i haver incrementat les injeccions de gas malgrat ser conscients del perill sísmic. // Via ACN.
Fes el teu comentari