El tram de l’AP-7 entre Alacant i Salou quedarà alliberat de peatges aquesta setmana que ve coincidint amb la finalització de la concessió, sense que encara quedi definit per part del govern espanyol un model clar de gestió de les vies d’altes prestacions. La Generalitat ja fa mesos que ha proposat un model d’eurovinyeta perquè, sota la premissa que “qui contamina paga”, els usuaris assumeixin una tarifa plana per utilitzar autopistes i autovies. La plataforma veïnal Prou! AP-7 Gratuïta Ja recorda que l’aixecament de barreres no posa fi a les seves reivindicacions perquè encara queda el tram nord per alliberar. Reclamen la construcció d’un tercer carril per absorbir l’increment de trànsit que implicarà la gratuïtat.
“Volem que la gent vagi més segura i l’AP-7 necessita un tercer carril, que ja vam demanar des del principi. Quan la gent se senti ofegada per una autopista carregada de trànsit que recordin que així estava l’N-340 i està ara la C-12. Perquè altres vies vagin més descarregades una altra, l’AP-7, ha d’anar més carregada”, argumenta el portaveu veïnal, Llorenç Navarro. Demanen, en aquest sentit, que s’habilitin també nous accessos, com l’històricament reclamat a la comarca del Montsià, àrees de descans de vehicles, i serveis que permetin que l’autopista “desintoxiqui” de sinistralitat les altres vies.
En el mateix sentit, el sector del transport –un dels que més esperava amb candeletes l’aixecament de les barreres després de 40 anys- creu que també obre alguns interrogants, entre ells l’increment de trànsit, que pot comportar un risc de saturació, atès que aquest és un tram amb dos carrils per sentit –i no tres com hi ha de Tarragona cap al nord.
Abans, però, una de les qüestions prioritàries és consensuar el finançament per a les vies d’altes prestacions un cop les concessions hagin expirat. El de l’AP-7 entre Salou i Alacant serà el primer gran tram que transcorre per terres catalanes on s’aixecaran barreres –Abertis ha construït un nou peatge troncal a Vila-seca en el punt on comença la seva concessió-, mentre que el 31 d’agost del 2021 quedarà alliberada la resta de l’AP-7 i la C-32, al Maresme, i la C-33, a l’alçada de Mollet del Vallès, vies que són titularitat de la Generalitat.
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, reitera en declaracions a l’ACN la seva aposta l’eurovinyeta, com un pas previ a un sistema més sofisticat que calculi la tarifa a pagar en funció de la distància recorreguda i que arribaria en una “segona fase”. “Per utilitzar aquesta eurovinyeta ja amb tarifes quilomètriques es necessita un punt de tecnologia superior, arcs de detecció per controlar l’entrada i la sortida, etc.”, especifica el conseller.
Amb tot però, Calvet considera imprescindible que s’investeixi un govern a l’Estat per trobar “algú a l’altre costat de la taula” i concretar el nou model. “També el Ministeri hauria de pensar en la seva aplicació a l’Estat però és feina seva”, afegeix el conseller, que reitera que “no és possible” mantenir les autopistes i les autovies en els pressupostos. En aquest sentit, recorda que el cost oscil·la entre els 50.000 i els 100.000 euros per quilòmetre a l’any.
Sobre la gestió dels ingressos que pogués generar una eventual vinyeta, tampoc hi ha un model definit. De moment, Calvet va proposar fa pocs mesos en comissió parlamentària la creació d’un consorci com el de l’ATM que agrupi les administracions titulars de les vies i els operadors que hi puguin prestar serveis. La idea, detalla el conseller a l’ACN, és que actuï com a “cambra de compensació” i que un cop tingui tots els ingressos els destini a mantenir les autopistes i les autovies així com fomentar “més i millor transport públic”.
La plataforma ‘Prou AP-7 Gratuïta Ja!’, però, rebutja aquest model ja que ho veu com una greu amenaça de privatització de vies de comunicació en la línia, preveuen, del que pot passar amb la sanitat i les pensions, segons Navarro. “La vinyeta surt dels assessors de les grans empreses, que fan estudis per tronar-s’ho a quedar –la gestió de les autopistes-: bé siguin gestionades o finançades per ells. Volem que les carreteres siguin públiques i que es paguin amb els impostos de tots”, indica.
La Generalitat no descarta el rescat d’autopistes un cop implantada la vinyeta
El conseller de Territori, Damià Calvet, no descarta que un cop implantada la vinyeta es rescatin autopistes a les quals encara els queden anys de concessió. “El sistema de vinyeta el què ha de fer és anar incorporant –de cop, una primera vegada- totes les autopistes que tenen concessions, això implicarà que segons en quina data arribem algunes hauran caducat, alguna potser haurà tingut algun període intermig i la incorporarem en aquest consorci que ho haurà de gestionar”, explica el conseller.
“Ho volem fer de cop i en tota la xarxa, per tant no hi haurà allargament artificial de concessions, en cap cas. Aquest no és el model de la Generalitat, que vol tenir un model coherent d’aplicació de l’eurovinyeta que significa una Catalunya lliure de peatges explícits”, afegeix.
La fiscalitat dels carburants per finançar les vies d’altes prestacions
El portaveu de la plataforma, Llorenç Navarro, proposa que la fiscalitat dels carburants s’utilitzi per finançar les autopistes i els autovies juntament amb altres actius com la concessió de les àrees de servei, que recentment han sortit a concurs. Cadascuna són entre 24 i 30 milions d’euros per gestionar durant cinc anys i cobrant un cànon anual de 200 a 300.000 euros”, precisa. “És una font d’ingressos tan potent –la mateixa autopista- que no fa falta vendre la gran mentida que hem de pagar per mantenir-les”, afegeix Navarro, qui retreu als dirigents polítics que actuïn des de la “demagògia” i treballin per beneficiar els interessos de les grans empreses.
El director de la Federació Empresarial d’Autotransport de Tarragona (FEAT), Josep Lluís Aymat, afegeix que l’Estat recapta cada any 13.000 milions d’euros mitjançant l’impost als hidrocarburs i “amb això n’ha de tenir prou per mantenir tota la xarxa i fer-hi les obres de millora necessàries per garantir-ne la fluïdesa i la seguretat”.
A banda, han sorgit altres propostes per al manteniment de vies i autovies, com per exemple la de Foment del Treball, que suggereix implementar un cànon equivalent al 20-25% de l’import dels peatges actuals i que els vehicles pesants que circulen per l’Eix Transversal, –un 40% del total- se’ls faci pagar un peatge explícit, ja que d’aquests, el 70%, només estan de pas i utilitzen la via d’Europa cap a l’Estat o viceversa.
Recurs a pocs dies de la finalització de la concessió
En els darrers dies, Abertis i els sindicats UGT i CCOO han interposat un recurs pels quatre contractes de conservació i explotació per a les quatre províncies per on transcorre el tram alliberat de l’AP-7 arran d’un desacord en la subrogació dels treballadors. Això ha obligat el Ministeri de Foment a optar per un contracte d’emergència –adjudicat a Sacyr- fins que no es resolguin els recursos, més enllà de l’1 de gener. En qualsevol cas, fonts del Ministeri de Foment han assegurat a l’ACN que l’aixecament de les barreres entre Alacant i Salou segueix endavant ja que “no depèn dels contractes de conservació i explotació ni dels recursos”.
La finalització de la concessió del tram de l’AP-7 entre Alacant i Salou també s’ha traduït en un ERO a Aumar, que també veu com expira el tram de l’AP-4 entre Sevilla i Cadis. Els sindicats UGT i USO van pactar 136 baixes de treballadors, que han rebut una indemnització per acomiadament improcedent, mentre que CCOO se’n va mantenir al marge. De fet, la finalització de les concessions de les autopistes fins el 2021, fan perillar més d’un miler de llocs de treball directes a Catalunya. // Via ACN.
Fes el teu comentari