Benvolguts S. M.: Ens dirigim a vostès per posar-los en coneixement que, este any, també ens hem portat bastant bé. Creiem que ho saben tot i que tenen les estructures preparades per quan arribi el moment, tot i les dificultats que travessen per vindre d’Orient. Més encara tenint en compte els mals oratges que arriben sempre més enllà de ponent. I dels canvis de temps del nord.
Els recordem que vam participar el 9-N (2014) tot i que va passar de ser un referèndum a un procés participatiu; després en el 27-S (2015), que es va assolir una majoria independentista en vots no comptant els qui sempre només volen jugar a estones en natros. També en el primer d’octubre, 1-O (2017), on vam defensar les urnes i ens alguns casos ens van pegar o el 21-D (2017), que vam tornar a disposar de la majoria en escons. També hem fet manifestacions amb més d’un milió de persones (sense un paper a terra), agafats de la mà o agafant cartolines de colors, des de la manifestació “Som una nació. Nosaltres decidim” (2010) a “Objectiu independència” (2018). N’hi ha que fins i tot organitzen processons molt ordenades, il·luminades i acolorides de groc. És veritat que alguns entremaliats no s’han portat sempre bé i han donat la imatge que no volem, però sortosament sempre ho compensem intentant ampliar tant la base com un xiclet, encara que al final no sabem a quin joc juguem.
És per este motiu que els tornem a demanar que ens porten la independència del nostre país com a present en forma de república, encara sense saber si la volem dins la Unió Europea o no, potser una mica anticapitalista i antipatriarcal, amb algun toc socialista, molt animalista, LGTBIQ i sempre solidària, igualitària, inclusiva amb fraternitat amb la resta dels pobles ibèrics i del món…
PD: Potser seria hora de fer un balanç col·lectiu. I aprendre que a vegades, la màgia només depèn de natros mateixos. Madurem.
*Àitor Pérez i Codorniu és politòleg.
Fes el teu comentari