El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha tancat la instrucció i ha dictat interlocutòria de processament contra els diputats Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, pels delictes de desobediència, prevaricació, malversació i revelació de secrets per la seua participació en l’organització de l’1-O quan eren secretari general d’Economia i secretari d’Hisenda, respectivament. A més, els imposa unes fiances de responsabilitat civil de 2.889.000 euros en el cas de Jové, i de 1.635.000 per al rapitenc. Tots dos estan citats a declarar l’11 de març.
La magistrada instructora entén que Jové, secretari general del Departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda en aquell moment, va tenir una “participació activa en la preparació del referèndum i en altres actes il·lícits per aconseguir el corresponent finançament en el previsible supòsit que els vots favorables a la independència fossin superiors als negatius”.
Basant-se en l’agenda Moleskine i en les anotacions del document ‘Enfocats’, la magistrada creu que Jové va “conèixer i va autoritzar determinades despeses per portar a terme el referèndum il·legal” en una quantitat superior als 2,1 milions, per les seves responsabilitats a Vicepresidència i també com a responsable de l’àrea de processos electorals a partir del juliol del 2017.
Així, considera acreditat que Jové va obtenir dades de ciutadans que no podien ser facilitades ni tractades, i sobre les quals no tenia competències. A més, remarca que “no va fer cas dels mandats del Tribunal Constitucional intervenint activament en la recerca de locals on havia de portar-se a terme el referèndum”.
Pel que fa a Lluís Salvadó, secretari d’Hisenda del departament de Vicepresidència, considera que juntament amb Jové van “planejar que era necessari preparar les estructures d’estat i un adequat finançament” per quan Catalunya fos independent. En concret, a Salvadó se l’assenyala com a “responsable d’idear” un programa per homogeneïtzar els processos i mecanismes interns dels tributs i cotitzacions socials que ingressava el sector públic o la Generalitat a l’Estat. Aquest pla, però, no es va executar.
Segons la magistrada, els indicis permeten inferir que el programa es proposava “aconseguir el control dels impostos estatals i cotitzacions socials provinents de les institucions públiques autonòmiques i locals, i informació fiscal dels contribuents”. Tenia un cost d’1,2 milions d’euros.
La interlocutòria conclou que la signatura d’un conveni amb l’Idescat per a la transmissió de dades de caràcter personal contingudes en els registres de població o de catalans a l’exterior i els acords amb els ajuntaments per a la gestió centralitzada dels impostos pot constituir un delicte de prevaricació administrativa
També veu un possible delicte de malversació, pel compromís de fons públics per qüestions que no responen als interessos de la comunitat, sinó per a “finalitats alienes a les competències que té encomanades l’administració autonòmica”, és a dir, “per satisfer l’objectiu de celebrar un referèndum i crear estructures d’estat fora del marc legal”.
El delicte de revelació de secrets es refereix a la cessió de dades personals, incloses les fiscals, i el de desobediència fa al·lusió als advertiments personals comunicats pel Tribunal Constitucional. // Via ACN.
[+] MÉS INFORMACIÓ
Fes el teu comentari