Ens trobem davant d’un 1 de maig que serà diferent, els sindicats estem acostumats a reivindicar-nos i a reivindicar els drets de les treballadores i els treballadors cada dia de l’any, a través dels nostres serveis jurídics i d’assessorament, però el primer dia de maig celebrem i reivindiquem els nostres drets sortint al carrer. Aquest 2020 no podrà ser així degut a la pandèmia que està canviant el món, aquest Covid-19 que, a hores d’ara, s’ha endut la vida de massa persones persones a l’Estat, i que ha tensionat el nostre sistema sanitari fent-nos veure les conseqüències de les retallades que varem patir arran de la crisi del 2008.
L’afectació laboral està sent molt important, hem de tenir en compte que a les Terres de l’Ebre, a dia d’avui, s’han presentat 2.271 expedients amb 9.277 persones afectades. Tots els sectors ho estan d’afectats, amb especial esment al sector de l’hostaleria i el turisme, però també el sector serveis i la indústria, i hem de remarcar als autònoms, a qui fins ara, tot i ser susceptibles del condonament de les quotes, de moment les han d’avançar tenint molts d’ells una situació molt greu, però també tenim als pares que s’han de quedar a casa per la cura dels seus fills que no poden anar a escola i han hagut de renunciar d’alguna manera a la seva feina perquè no poden fer-la des de casa. És per això que demanem més ajuts, per poder afrontar aquesta situació excepcional de manera solidària i cooperativa, però que aquests ajuts es puguin implementar ràpidament, i no torni a passar que només un número molt petit de persdones afectades per ERTOS varen poder cobrar de l’atur el 10 d’abril.
Ara la manera de treballar (qui pot), ha canviat de manera radical, els que podem estar teletreballant ens hem adonat que és molt difícil diferenciar entre horari laboral i horari de lleure, i que, en definitiva, aquest fet ja suposa una pèrdua de drets, i això sense entrar en detalls; les empreses que han pogut mantenir la seva activitat presencial, han vist que s’havien de protegir, moltes vegades sense mitjans, per tal d’assegurar que no tornarien a casa amb el virus; però no hi ha dubte que les persones que s’han guanyat el respecte de tota la societat, han estat les dels llocs de treball essencials, amb especial esment als que han hagut de treballar en contacte amb afectats per el virus, parlo sobretot dels professionals sanitaris i de geriatria, assumint en molts casos, molts més riscos que la resta, professionals a qui mai agraïrem prou la feina que estan fent (de fet el percentatge d’infectats entre el personal sanitari és molt més alt aquí que en altres països) i, molts d’ells, del sistema sanitari públic que hem d’aplaudir i de reforçar.
Des de les Terres de l’Ebre hem rebut sol·licitud d’ajut de diversos llocs del món on, malauradament ha atrapat aquesta situació a diversos companys i companyes i aquest fet ens ha fet donar compte, més encara, de la magnitut i extensió d’aquesta situació.
Ara haurem de començar de manera gradual un desconfinament que no podrà ser igual a tot el territori, no és el mateix viure a Tarragona, on la concentració de gent i d’infectats pel virus és molt més elevada, que a les Terres de l’Ebre, una de les zones de Catalunya amb menys afectació i menys concentració demogràfica, però això vol dir la necessitat d’adaptar les mesures de desconfinament a cada territori i, si cal, a cada poble.
Quant a l’afectació econòmica d’aquest coronavirus, crec que dependrà de diverses coses, la primera de com es pugui anar fent el desconfinament i, per tant, del que es tardi a poder reprendre totes les activitats a les empreses, de la capacitat de concertació social per part de les diferents administracions i agents socials del territori, -és imprescindible donar una resposta unitària, ja a l’Ebre ens va costar sortir de la crisi del 2008 i algú podria dir que en prou feines n’hem sortit-, però n’hi ha una altra que he de remarcar avui que commemorem el dia de la classe treballadora, i és de la capacitat de mobilització, per tal de parar l’ofensiva neoliberal que voldrà tornar a retallar drets i llibertats.
I si hem d’aprendre alguna cosa d’aquesa crisi sanitària, ha de ser que sense nosaltres les persones treballadores, les empreses, no funcionen, i que potser també és hora de veure aquesta crisi com a una oportunitat, no de guanyar més diners per part dels empresaris, sinó d’introduir la filosofia del bé comú per construir una societat més igualitària, més justa.
I és per tot això el lema d’aquest 1 de maig 2020,
SALUT, TREBALL I JUSTÍCIA SOCIAL. LA PRIORITAT ÉS LA VIDA.
*VALENTÍ MARÍN RIFA és secretari general de la UGT a les Terres de l’Ebre.
Fes el teu comentari