Fa gairebé quatre mesos, concretament el 29 de gener, el president de la Generalitat feia una declaració institucional en la qual deia “aquesta legislatura ja no té més recorregut polític, arriba al seu final”, i en què constatava que s’havia produït, dintre del seu govern, el deteriorament de la confiança mútua necessària en els moments més decisius. Cap govern no funciona sense unitat i sense lleialtat. “Una vegada s’hagin aprovat els pressupostos anunciaré la data de les eleccions”, va afegir-hi.
D’aleshores ençà ningú negarà que aquesta desconfiança s’ha anat agreujant, i està en qüestió, més que mai, la gestió del govern i la seva continuïtat. En aquests dos anys de govern la inacció ha estat una constant. L’economia productiva no ha rebut prou impuls ni suport institucional, les desigualtats socials han augmentat, els desequilibris territorials s’han agreujat i s’han deteriorat els serveis públics.
La bretxa econòmica-social cada cop és més amplia, i dia a dia s’ha fet evident de manera més dramàtica a conseqüència de la pandèmia. I encara s’hi farà més si continuem amb l’actual govern feble i dividit.
En aquests dos anys solament s’han aprovat divuit lleis, i un fet encara més palès d’aquesta inacció del govern és que d’aquestes solament sis han estat a proposta del govern. Mentrestant, es van aprovar els pressupostos de la Generalitat, el 24 d’abril, després de tres anys consecutius de pròrrogues. Uns pressupostos ja caducats perquè es van fer abans de la pandèmia, que ha canviat tots els plantejaments. Una pandèmia que posa de manifest no solament la crisi sanitària, sinó també la crisi econòmica. Per tant, la necessitat de refer-los per adaptar-los a les conseqüències de la crisi del coronavirus Covid-19 és evident.
Una crisi que caldria afrontar amb un govern fort i amb complicitats per no deixar a ningú enrere, que necessitarà una majoria que ara no es dóna en l’actual govern. Per tant, el president faria bé en convocar eleccions pel bé del país, com així han fet els presidents d’Euskadi i de Galícia, que han entès que ara tocava fer eleccions i no deixar-ho per a més endavant com ara la tardor, ja que podríem tenir un rebrot de la pandèmia que ho dificultaria.
La decisió de convocar eleccions és a les seves mans, però, si tal com és evident la legislatura està esgotada, la divisió interna del Govern és clarament visible, i més a més els seus socis d’ERC li reclamen eleccions, faci-ho president, compleixi la paraula donada i no allargui més l’agonia d’un govern fràgil i desgastat i el que és pitjor, la del país. El país necessita mesures per reactivar l’economia i cal estar al costat dels desafavorits, i no excuses permanents per justificar allò que és inexcusable, la falta de credibilitat i confiança en què l’actual govern resolgui la crisi econòmica que ens arriba
Un nou Govern i un nou Parlament que posi en marxa la recuperació i l’ocupació per a un país que necessita tots els instruments, capacitats i recursos per sortir de la crisi. Per responsabilitat cal que el president de la Generalitat anunciï la data de les eleccions de manera efectiva perquè els pressupostos ja estan aprovats encara que tard i malament, però no demorin més el canvi necessari per iniciar la recuperació econòmica i per no deixar a ningú enrere.
*FRANCESC MIRÓ és secretari d’Acció Política i Món Rural del PSC a les Terres de l’Ebre.
Fes el teu comentari