Un any després de l’incendi de la Ribera d’Ebre que va cremar més de 5.000 hectàrees d’aquesta comarca però també les Garrigues i el Segrià, l’ACN ha sobrevolat amb dron alguns dels termes municipals més afectats. L’enregistrament reprodueix el mateix recorregut fet, també en dron, l’any passat, pocs dies després que els Bombers comencessin a controlar l’incendi més devastador de la campanya d’estiu 2019. L’efecte de les flames encara es fa notar a les zones boscoses, amb gran quantitat d’arbres cremats que sense fulles deixen entreveure el verd de la vegetació de sotabosc que creix a la terra cremada gràcies a la primavera plujosa d’aquest any. L’efecte de l’acció de l’home també es pot constatar als cultius que es veuen recuperats.
El recorregut de l’enregistrament aeri comença al municipi de Bovera, a les Garrigues, on les flames van cremar unes 80 hectàrees. Des de l’aire es poden veure els boscos de la Vall de Bovera cremats i també cultius d’oliveres que s’estan començant a recuperar i d’altres que ja estan a ple rendiment. El rastre del foc també va deixar destruïdes algunes construccions agrícoles com magatzems per guardar materials. El verd es comença a deixar veure gràcies al sotabosc que creix per la primavera plujosa i els treballs de neteja i reforestació que s’han portat a terme durant el darrer any.
Un altre dels punts captats des del dron està situat a l’entorn de l’ermita del Remei on les flames van arribar gairebé a les portes d’aquest santuari situat a uns sis quilòmetres al nord del nucli urbà de Flix, el municipi més afectat per l’incendi amb més de 3.000 hectàrees cremades, la major part d’arbrat. Des d’aquest mirador privilegiat la devastació de les flames encara es ben palpable en quilòmetres de bosc on ara només hi ha arbres cremats.
D’altra banda, un dels llocs enregistrats l’any passat que més ha canviat en tots aquests mesos es troba al pont que creua el riu de la Cana a l’enllaç entre la C-233 i la T-703 per anar cap a la Palma d’Ebre, on el foc va cremar més de 220 hectàrees. Les imatges de cendra i vegetació cremada han deixat pas a un espai verd ple de canyissars i plantes de ribera a l’entorn d’aquest petit riu que enguany sí que porta aigua pel seu curs. Només els arbres més grossos que hi havia en aquesta zona ara completament cremats recorden la destrucció del pas de les flames.
L’incendi més important de l’estiu passat també va afectar Vinebre amb més de 642 hectàrees, Maials (Segrià) amb prop de 574, Llardecans, també al Segrià, amb més de 281, la Torre de l’Espanyol, a la Ribera d’Ebre, amb més de 130 i la Granadella, a les Garrigues, amb 43 hectàrees. La superfície més afectada va ser arbrat, en concret prop de 2.500 hectàrees, el que suposa gairebé el 50% de tota l’àrea arrasada per l’incendi. Després hi va haver el matollar, amb 1.514 hectàrees i que a dia d’avui és el que presenta un major aspecte de recuperació. De conreus se’n van cremar més de 950 hectàrees i de pastures unes 60.
Fes el teu comentari