El concepte de “viure“ és, per a mi, tota una declaració de principis. Viure implica, a banda d’un concepte purament fisiològic i biològic, la voluntat de sentir-se a gust amb nosaltres i el nostre entorn. En aquest sentit, la nostra qualitat de vida depèn de molts factors: personals, laborals, familiars, de salut, econòmics, de l’entorn, etc. Però entre ells n’hi ha un que jo, per la meva professió d’arquitecte, vull destacar, i que és la qualitat de vida que pot oferir un espai per habitar i el poble o la ciutat on estigui aquest espai. Es tracta d’un concepte que es configura a partir de diferents aspectes i que fa que tinguem una qualitat de vida millor o pitjor.
Per tenir un espai que “convidi a viure” és vital tenir clar com volem que sigui en tots els seus aspectes, tant a nivell d’habitabilitat, el més proper, com a nivell d’ubicació. I per a que això sigui possible cal tenir una visió global de ciutat, on els diferents aspectes que la configuren interrelacionen entre ells i es treballin de forma transversal.
Aquesta doble vessant s’ha de treballar a diferents nivells i, en el meu cas, puc dir que sóc molt afortunat perquè puc treballar-hi directament en els dos aspectes: com arquitecte hi treballo en el disseny de l’habitatge i com a regidor d’Urbanisme i de Cultura en el disseny de la ciutat, una ciutat, Tortosa, que des del PSC sempre hem tingut molt clar com creiem que ha de ser: una ciutat per viure-hi.
El nostre objectiu sempre ha estat apostar per un projecte de ciutat reequilibrada, vertebradora i integradora, per un urbanisme inclusiu i participatiu basat en un creixement uniforme de la ciutat, revitalitzant el nucli històric i l’eixample de la ciutat, però sense oblidar els seus barris.
Crec que la ciutat de Tortosa ha iniciat un procés imparable i ara és el moment per apostar, és moment per definir amb precisió les transformacions necessàries per a conformar la Tortosa del futur. I això és el que el grup del PSC estem fent des del moment que vam entrar al govern de la ciutat, al mes de gener, treballant per millorar la vida dels tortosins i tortosines. I això passa per treballar en la ciutat.
Malauradament no està sent gens fàcil, primer ens vam trobar amb el temporal Glòria, que ens va fer treballar per millorar molts aspectes davant les inclemències meteorològiques. I ara ens hem trobat amb la pandèmia del Coronavirus, que ens ha obligat a confinar-nos a casa i que ha obligat a l’equip de govern a establir mesures i estratègies per combatre aquesta situació, al temps que ens ha obert els ulls cap a una nova visió, tant dels habitatges com de les ciutats on es troben, i que ha de ser un dels nostres reptes de futur més importants.
El passat mes d’abril, ja en ple confinament, el company arquitecte Antoni López va escriure un magnífic article en el que, sota el títol ‘En la immensa brevetat d’un balcó‘ reflexiona al voltant de com, en veure’ns obligats a restar a casa sense poder sortir, els balcons de les nostres cases han passat de ser un espai secundari o “residual” a les ciutats grans i mitjanes, a ser una veritable “vàlvula d’escapament” i, fins i tot, en un element públic molt important de connexió amb els veïns més propers.
I és que, els més de dos mesos tancats a les nostres cases, ens ha fet veure la necessitat de redissenyar els habitatges de manera que aquests assegurin la qualitat de vida dels que resideixen en qualsevol circumstància. Ens ha fet replantejar coses com els usos dels espais, convertint menjadors en gimnasos, dormitoris en oficines o aules o buscant imaginatives solucions que ens permetin incrementar l’espai i les seves possibilitats. D’altra banda també han evidenciat la dificultat de poder aïllar-se de la resta de persones en convivència en cas d’estar contagiat. I, tal com he dit abans, la importància de tenir un espai com els balcons o les terrasses per permetre en certa mesura la comunicació i el “contacte” amb els nostres conciutadans.
Possiblement ara, a l’hora de dissenyar un habitatge o un bloc d’habitatges pensarem en el que ens ha passat i ens plantejarem noves distribucions, noves condicions d’habitabilitat i donarem molta més importància als balcons i espais de comunicació de manera que, si abans la viabilitat econòmica d’un bloc d’habitatges era únicament del constructor i, per tant, es prioritzava la rendibilitat de l’edificació per damunt de l’habitabilitat, restringint-la als mínims imprescindibles, ara aquesta viabilitat haurà de ser compartida, i a l’hora d’adquirir un habitatge pensarem més en què ens asseguri una determinada qualitat de vida davant el que pugui passar en un futur, que no pas en el seu cost perquè, a partir d’ara, a la memòria col·lectiva de diverses generacions restarà unida al confinament i habitabilitat i valorarem molt més aquests aspectes d’habitabilitat i funcionalitat
El segon pas ve a l’hora de replantejar els espais on estan els nostres habitatges, és a dir, l’urbanisme, l’entorn, l’espai públic i la ciutat. L’urbanisme modern està directament lligat a la salut pública i, com ara, no és la primera vegada a la història que determinades circumstàncies de salubritat han fet canviar la visió de les ciutats. Haussmann ho va fer el 1852 a París obrint nous carrers amb voreres, creant places i jardins per millorar la qualitat de l’aire i dotant la ciutat de nous serveis; Ildefons Cerdà ho va fer amb l’Eixample de Barcelona que tots coneixem, amb grans vies de circulació i patis i jardins interiors als edificis i Londres es va reconfigurar completament arran de l’epidèmia de còlera de 1854.
Posteriorment, davant de l’increment de la població a les ciutats, fruit de la revolució industrial i ja acabada la Primera Guerra Mundial, es van afrontar els reptes que plantejaven aquestes situacions i, el 1934 es redacta la Carta d’Atenes, un document que, davant la nova realitat, reordena les ciutats al voltant de les funcions d’habitar, treballar, gaudir i circular, el que donà lloc a noves experiències urbanístiques a barris de ciutats com Frankfurt o Amsterdam, o a la creació de noves ciutats des de zero com Chandigarh o Brasília, pensades i dissenyades per viure-hi segons aquestes funcions bàsiques.
Ara, al segle XXI, una nova pandèmia ens ha demostrat que l’actual orientació de l’urbanisme a moltes ciutats planteja problemes socials, sanitaris i ambientals. Per tant, cal aplicar un nou enfoc a la urbanització de les ciutats intervenint en cinc àrees clau: prioritzar els comportaments saludables i la seguretat; millorar les condicions de vida, aplicant principis de disseny urbà saludables amb fàcil accés als serveis bàsics i zones destinades tant a l’ús comercial com no comercial, així com reservar terrenys per a protegir els recursos naturals i les activitats d’oci; dur a terme una gestió urbana participativa que permeti que comunitats i governs locals col·laborin en la construcció de ciutats més sanes i segures; fer les ciutats accessibles i adaptades a totes les franges d’edat; i fer les zones urbanes resistents a les situacions d’emergència i els desastres, millorant la capacitat de la comunitat per a protegir-se de tot tipus de perills, fent participar al sector de la salut en la planificació de la resposta d’emergència local i la capacitació dirigides per la comunitat. Si tenim clar aquests aspectes tindrem veritables ciutats per viure-hi.
I en bona mesura això és el que des del PSC, des de la nostra responsabilitat i vocació de govern i de servei a la ciutadania sempre hem defensat: la ciutat per viure. I des de la Regidoria d’Urbanisme de l’Ajuntament de Tortosa ja hi estem treballant. Estem redibuixant i redissenyant una Tortosa urbanísticament equilibrada i inclusiva, entre el nucli antic i els eixamples, que aposta clarament pel seu espai públic i per millorar la vida dels tortosins i tortosines.
Ara veiem que no podem baixar la guàrdia davant dels rebrots que totes les ciutats estem patint, algunes d’elles amb greus conseqüències. De fet, el mes de juliol ja hem presentat el projecte de remodelació de la plaça d’Espanya i el seu entorn i ara adjudicarem les obres de la segona fase de la plaça de davant de la Catedral, peces imprescindibles del projecte de ciutat.
Un projecte que inclou clarament tres aspectes molt importants: la transformació de la ciutat, un cop executat el Pincat, amb la creació d’àgores des del que suposarà la transformació dels terrenys de Renfe; una inversió pública per fer front a la crisi de la covid-19 i contribuir a la reactivació econòmica de la ciutat; l’aplicació i incorporació de mesures post-covid creant espais més amplis per garantir el distanciament i complir amb les mesures de seguretat, prioritzant els vianants implementant la prioritat invertida per reduir el trànsit de vehicles, apostant per l’urbanisme ecològic amb la plantació d’una trentena d’arbres en el que sense dubte és i ha de ser un dels espais més acollidors, propers, familiars i emblemàtics de la ciutat.
A més estem redissenyant i redibuixant altres espais com el carrer Cervantes; la plaça Immaculada a Remolins; passejos fluvials que connectin la ciutat des de la Universitat Rovira i Virgili fins al Temple; les muralles i el castell de Tenasses fins al carrer Santa Anna; la rambla Catalunya a Ferreries o el carrer Barcelona i l’Avinguda Canigó a Sant Llàtzer. I continuarà amb el desenvolupament dels terrenys de Renfe que permetrà la construcció d’un nou espai residencial, comercial i d’oci, incloent-hi infraestructures, urbanització i edificacions que possibilitin una nova configuració per al desenvolupament continuat d’accions comercials i que faci de ròtula amb la resta de la ciutat.
Aquesta és l’aposta i el projecte de ciutat del PSC, que reprèn els conceptes de la Carta d’Atenes. Treballem per una Tortosa participativa, segura, saludable, productiva, innovadora, accessible, ecològica i sostenible, cultural i amb caràcter. La tasca és ingent i hem d’aprofitar circumstàncies com aquesta pandèmia per saber reaccionar a temps i vetllar pel futur i per redibuixar ara una Tortosa per viure-hi!
*ENRIC ROIG MONTAGUT és primer tinent d’alcaldessa i regidor d’Urbanisme, Cultura i Fires de Tortosa.
Fes el teu comentari