La covid ha obligat a suspendre les festes majors dels municipis ebrencs i ajornar els més de 200 actes de correbous que se celebren cada estiu. Aquestes festes són l’única font d’ingressos que tenen alguns dels vuit ramaders de bou brau de les Terres de l’Ebre. Per poder garantir la viabilitat de les explotacions han començat a sacrificar animals, que han de vendre a preus irrisoris. Ramaders i aficionats confiaven salvar part de la temporada taurina a l’agost i al setembre, però els rebrots i la prohibició explícita del Procicat a les festes amb bous ho han fet impossible. Els ajuts que reclamen per mantenir els braus podrien arribar a la tardor a través d’una modificació pressupostària de la Diputació de Tarragona, que ho està estudiant.
Els ramaders de brau de l’Ebre ho van advertir en ple confinament quan Aldover o el Mas de Barberans, els primers pobles que obren la temporada taurina a les Terres de l’Ebre, van suspendre les festes de Sant Jordi i de maig. Temien veure’s abocats a reduir la vacada a la meitat, si no es feien correbous i no tenien ingressos, però confiaven que la situació sanitària milloraria a l’agost i al setembre, quan bona part dels pobles celebren les festes majors i bona part dels correbous. Finalment, la situació s’ha acabat complicant més.
De moment, no hi haurà cap festa amb bous als pobles ebrencs on se’n celebren i les ramaderies de braus de les Terres de l’Ebre han començat a sacrificar animals per resistir i “per seguir donant menjar a la resta”. “No era la meva voluntat però per desgràcia ja he hagut de sacrificar-ne alguns i no en voldria sacrificar més”, ha lamentat el ramader Hilario Príncep, del Lligallo (Montsià). De moment són només una vintena dels 140 caps que té però els ha hagut de matar “a preu de ferralla”, per uns 100 o 150 euros l’animal -0,80 euros el quilo-. En canvi, adquirir un d’aquests exemplars li pot costar a una ramaderia entre 6 i 8 vegades més.
Al baix preu s’hi suma que la rendibilitat en quilos d’aquests bous també és baixa. Una vedella de brau pot donar 90 quilos de carn en canal quan un bou xarolés amb els mateixos mesos pot fer 340 quilos. “És un animal musculós i amb poca carn” i davant la circumstància creixent d’haver de portar els animals a l’escorxador, l’Associació de Criadors de Bou Brau de l’Ebre intentarà reactivar a la tardor el projecte per comercialitzar, amb segell propi, embotit de brau – xoriços, patés o cecina- i estofats precuinats. Són conscients que és “pecata inuta” però seria una sortida digna a la carn de l’animal que s’hagi de sacrificar.
A l’Ebre es crien uns 1.200 bous braus. És la ramaderia en extensiu més nombrosa al territori i també és de les més importants entre les races endèmiques del país. Des de l’Associació de Criadors, Paco Palmer, ha remarcat que si es redueix la vacada, l’efecte es farà notar també en les més de 4.000 hectàrees on es crien i on fan de gestores de la biodiversitat.
Esperant les administracions
Els ramaders se senten “contra les cordes” però asseguren que intentaran resistir com puguin fins a l’any que ve. “És el sacrifici meu de molts anys i esperem que l’any que ve s’aixequi això i poguéssim fer bous”, ha apuntat Príncep. “Veiem cru que alguns ramaders puguin mantenir la seva explotació com fins ara, hauran de reduir caps i portar animals a l’escorxador però patiran i el problema pot venir l’any que ve si ens trobem en la mateixa situació. La crisi seria molt greu per mantenir-les”, ha advertit Santi Albiol, president de la Federació d’Associacions i Penyes Taurines de les Terres de l’Ebre.
Les penyes i aficionats taurins han pressionat perquè les administracions donin un cop de mà als ramaders, com han fet les comunitats de València o Navarra. La Federació va impulsar una moció en aquest sentit, on s’instava diferents departaments del Govern i altres administracions a buscar una línia d’ajut per a les ramaderies de brau. El text ja s’ha anat aprovant i ratificant en alguns ajuntaments i Consells Comarcals. La coordinadora a l’Ebre la Fundació Toro de Lídia també ha fet arribar una carta al vicepresident del Govern, Pere Aragonès, però no han rebut cap resposta.
De moment, la primera ajuda podria arribar a través de la Diputació de Tarragona que, seguint l’exemple de la Diputació de Terol, estudia una modificació pressupostària per poder encabir una subvenció per als criadors de brau. Per la seva banda, algunes penyes han mantingut els pagaments dels animals que ja havien comprat i confien que es pugui acabar la temporada, cap a la tardor, amb alguna activitat taurina.
“S’han ajornat actes per al setembre o l’octubre però pinta malament així que anirem pas a pas, però tornarem amb més força. És un any de pausa i està clar que tornarem amb més ganes que mai, al 100%”, ha apuntat Guillem Carles, de la Fundació Toro de Lídia. L’avís respon també a les peticions dels animalistes que reiteradament, durant la pandèmia, han demanat que es deixin de pagar i subvencionar les festes amb bous. Fa només uns dies, el plenari d’Amposta rebutjava una moció de l’entitat antitaurina ebrenca Tots Som Poble que instava al consistori a deixar de destinar diners públics a la programació, promoció i finançament de festes i espectacles amb bous.
Unes festes censurades
Però els intents d’alguns municipis per organitzar els correbous amb restriccions i mesures de seguretat s’han vist frenats també pel Procicat. Els organitzadors taurins s’havien preparat per adaptar la temporada taurina a la situació sanitària. La Federació de Penyes havia redactat el Pla Recupera, per avançar-se i preveure com calia adaptar les festes amb bous a totes les mesures de seguretat i sanitàries però van rebre amb sorpresa el Pla de Represa Cultural del Procicat on s’explicita que la dels correbous és l’única activitat que no es pot celebrar aquest estiu. La Federació ha presentat al·legacions a la direcció general de Cultura Popular perquè se senten agreujats i ara esperen resposta.
“Es pot valorar qualsevol altra activitat en l’àmbit de la cultura però el document apunta que les festes en bous no es podran fer aquest any. Es redacta específicament i considerem que és un greuge comparatiu i no ens hem pogut quedar callats”, ha lamentat Albiol. “Sabíem que tindríem problemes perquè sempre els hem tingut. Vam treballar un pla amb agents implicats de la festa i altres comunitats autònomes i hem fet la feina, amb rugositat i seriosament, anant més enllà de les mesures de seguretat establertes i preparant un manual de bones pràctiques que servís als organitzadors”, ha detallat el president de les associacions taurines.
Però aquest estiu només s’ha vist un brau en dues activitats ramaderes, les passejades d’un manso que s’han fet a Santa Bàrbara i a Sant Jaume d’Enveja, al Montsià, actes que, recorden, no són, en cap cas, festejos taurins. Tot i això les entitats antitaurines han denunciat l’activitat però la Federació remarca que s’han celebrat sota autorització del Departament d’Agricultura com es fa en fires o festes de recreació. “Les denúncies són fum. Ja n’hi ha prou de colar algunes coses que no tenen res a veure amb la llei dels correbous, una llei que per cert, -els antitaurins- ja s’haurien de saber de memòria”, ha criticat Albiol. “Són molts sectors que ho passen malament però tenim el problema afegit de la pressió antitaurina. Però si no ens deixen fer correbous, ens porten a sacrificar-los”, ha lamentat el ramader Hilario Príncep. “Ens fem un fart de treballar per recollir menjar i de moment els animals encara mengen, i intentarem continuar així”, ha remarcat.
Fes el teu comentari