Amb el català, no pasa nada

Últimament s’ha despertat molta polèmica en relació amb el tracte que es fa de la llengua catalana a TV3, amb la irrupció creixent del castellà, per una banda, i de l’elevada presència d’una català incorrecte, per l’altra.

Obro mode ironia:

Però no passa res, tranquil·litat. L’important és que ens comuniquem, que per a això serveixen les llengües. TV3 ha de reflectir la forma en què parla la gent real al carrer, és el que fan totes les televisions del món, no? Es despreocupen que la llengua de cada país es parli de forma correcta. Les televisions espanyoles ho fan així, no? I tenen cura de mostrar a diari  la varietat lingüística de l’Estat, verdad? 

Per què el castellà, el francès, l’anglès, el rus, també estan en perill, no? Allí també es despreocupen d’aquestes banalitats, ¿verdad? Ah, no, que allí tenen un Estado propio democrático y sobretodo unido, porque unidos podemos, que vetlla per la seva llengua. 

De fet, podríem deixar d’insistir en fer aprendre els xiquets i xiquets de Catalunya el català correcte, o cap llengua en concret. ¡Qué más da! Mentre s’entenguin a base d’emoticones, ya está bien! L’important és que aprenguin a sumar i, tal como va la vida, a restar. 

Tant se val si a TV3 es diuen tres frases en català i una castellà; és com parla la gent, sobretot a Barcelona, la capital moderna del país que rep i ha de rebre totes les mirades i atencions.

Tant se val si malbaratem una llengua de mil anys d’antiguitat, que ha estat perseguida, prohibida, i que ha sobreviscut gràcies –o per culpa- de gent que tossudament ha lluitat per ella, posant fins i tot en risc la seva vida.

No pasa nada. 

Da lo mismo. Siguem com aquella generació que rep una rica herència estalviada durant generacions i ens la petem en dos dies, que hay que vivir el momento, i ja veurem què deixarem als nostres fills i filles. Tranquis. 

Que això que cadascuna de les llengües del món és una forma diferent d’explicar el que ens envolta i una riquesa de la humanitat, és una exageració.

Tanco mode ironia:

En aquest estat de les coses, trobo que gent com el @Virgili7 i la seva tasca a Twitter, insultat, ridiculitzat, tractat d’exagerat i mil coses més, esdevenen necessaris i autèntics herois.