Són molts els que han sortit al carrer durant les últimes setmanes per protestar contra la violència que la policia utilitza, la majoria de vegades de manera indiscriminada i sobretot injustificada, amb els ciutadans que pertanyen a minories ètniques als Estats Units. El moviment Black Lives Matter ha tret els colors a la societat nord-americana recordant-li que el racisme i la xenofòbia segueixen intactes en el seu ADN. Però encara som molts més els que hem recordat episodis de brutalitat policial que malauradament formen part de la història d’aquest país i que voldríem deixar de veure per sempre més.
Brutalitat policial contra els afroamericans durant el moviment de drets civils liderat per Martin Luther King Jr. als anys 60. Brutalitat policial contra els nadius americans durant del Moviment Indígena Americà de Minneapolis. Brutalitat policial contra els homosexuals a Stonewall, la qual cosa va donar origen a la celebració anual del dia de l’Orgull Gai. Brutalitat policial en forma de gas lacrimogen i fins i tot l’ús d’armes de foc contra estudiants protestant contra la Guerra del Vietnam. Brutalitat policial i racisme en forma d’assassinat d’afroamericans innocents com és el cas de Michael Brown, Tony Timpa, Botham Jean, Breonna Taylor i, evidentment, George Floyd.
Arran de les manifestacions —algunes de caràcter pacífic i d’altres no tant— organitzades per Black Lives Matter, algunes coses han començat a canviar, però. Derek Chauvin, responsable de l’assassinat de George Floyd, ha estat acusat d’homicidi en segon grau, creant així un precedent que trenca amb la tradició d’impunitat que tenien fins ara els agents de policia que disparaven fatalment contra un ciutadà afroamericà. Així mateix, les autoritats de Minneapolis han començat a donar passes encaminades a dissoldre l’actual departament de policia de la ciutat i a crear-ne un de completament nou.
Però més enllà de tot això, el veritable mèrit de Black Lives Matter ha estat el de denunciar i servir d’altaveu en l’àmbit global de totes aquelles comunitats i de totes aquelles causes que han sofrit i que segueixen sofrint la brutalitat policial com a forma de repressió de la llibertat i d’atemptat contra els drets humans més bàsics. Des de Minneapolis fins a Hong Kong, des de Minsk fins a Barcelona, els ciutadans diuen que ja n’hi ha prou, que la policia la paguem tots a través d’impostos, no perquè ens assetgi sinó perquè ens protegeixi.
Fes el teu comentari