L’Ajuntament de Riba-roja d’Ebre i la societat de pesca la Carpa reclamen al Departament d’Agricultura que destini la recaptació pels permisos de pesca al pantà –al voltant d’un milió d’euros- a sufragar el manteniment i vigilància de l’espai. Segons denuncien, la progressiva retirada d’aquests recursos a l’entitat local, que anys enrere rebia un 75% de la recaptació, dificulta la neteja i el control d’un espai que visiten uns 5.000 aficionats cada any. Recorden que els 30 quilòmetres de riba de l’Ebre, que conformen la Zona de Pesca Controlada –ZPC Ebre 01- és una de les més importants de Catalunya per al silur o les carpes grans i un dels grans pilars de l’economia del municipi.
Per als pescadors i l’Ajuntament, la recaptació econòmica dels permisos hauria de ser la principal font econòmica per gestionar la Zona de Pesca Controlada i garantir-ne un òptim estat. “Cal reinvertir els diners que dóna el pantà a la zona per posar fi a les problemàtiques actuals”, reivindica el president de la societat de pesca local, Lluís Tena. Detallen que la brossa s’acumula, es dispara el risc de foc en època d’incendis, així com la manca de control de la zona i el manteniment del accessos i les esculleres. Fins i tot, les cartelleres de la Generalitat senyalitzant la zona estan en mal estat, asseguren
La Zona Controlada de pesca es va implantar fa 40 anys. Inicialment, segons explica el regidor de Serveis, Jaume Agustí, el 75% dels ingressos pels permisos “es quedaven a la zona, gestionats per la mateixa societat de Pesca, però amb l pas dels anys i els diferents canvis legislatius la Generalitat aquests ingressos van anar disminuint, fins arribar als zero euros d’aportació al territori de l’actualitat”.
Aquests recursos, afegeix, es destinaven a serveis de guàrdia, neteja i manteniment de la zona de pesca, de les barbacoes i de la zona d’esbarjo que es va construir al pantà. Però la manca de recursos, afegeix, va obligar a suprimir el lloc de treball del guàrdia i les seves funcions van ser assumides per alguns voluntaris, una fórmula que, amb els anys, “s’ha traduït en una degradació de la zona”, segons Agustí.
Consistori i societat de pescadors recorden que l’espai és un dels principals actius turístics i econòmics del municipi i lamenten el seu oblit per part de l’administració. Entre d’altres aspectes, es queixen també per la regulació dels cabals per part de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, amb oscil·lacions importants, que afecten “negativament” l’activitat d’una destinació “de primer ordre en l’àmbit internacional”.
Fes el teu comentari