L’Ajuntament de la Ràpita ha reconegut tres dels millors treballs de recerca de temàtica local que han fet els estudiants de segon de Batxillerat de l’Institut els Alfacs. Els treballs, seleccionats pel professorat de l’Institut, s’han presentat en un acte celebrat aquest dimecres a l’Auditori Sixto Mir. Enguany, les investigacions seleccionades són ‘José Elías Tomas, una vida de presons’, de Pau Navarro Monllaó; ‘Reconstrucció dels orígens rapitencs’, de Pol Campo Ortí; i ‘Santa Cecília a l’AMR: celebració, tradició i evolució’, de Laura Carles Robres.
L’Ajuntament, a través de la regidoria d’Educació, selecciona aquells treballs de recerca que investiguen temàtiques locals amb l’objectiu d’aportar més coneixement sobre el nostre poble. Els treballs que s’han presentat optaran a ser editats en format llibre i publicats per l’Ajuntament al llarg de l’any 2021.
La regidora d’Educació, Èrika Ferraté, ha destacat que enguany aquests treballs s’han fet amb les extraordinàries condicions de la pandèmia de la Covid-19. Ferraté ha apuntat que els treballs de recerca “ens apropen al nostre passat i al fet rapitenc, descobrint aspectes que sovint coneixem, i per això mereixen l’oportunitat de ser publicats i passar a engrossir la col·lecció d’estudis de temàtica local de la Ràpita”.
El director de l’Institut els Alfacs, Paco Brunet, ha agraït a l’Ajuntament la iniciativa de mantenir la publicació dels treballs de l’alumnat de Batxillerat. “Això els encoratja a esforçar-se encara més”. Brunet també ha reconegut el pas per l’Institut dels alumnes que aquest curs 2019/2020 han acabat el Batxillerat i ho han fet amb les dificultats de la pandèmia del coronavirus.
L’autor de José Elías Tomàs, una vida de presons, Pau Navarro Monllaó, ha volgut destacar els vincles personals amb el seu treball, que tracta sobre la vida d’un familiar: l’anarquista José Elías Tomàs. Elías va combatre amb el bàndol republicà i va ser empresonat, condemnat per un tribunal militar i va emprendre un periple per diferents camps de concentració i presons d’Espanya fins l’any 1940, quan va ser afusellat a Tarragona.
Tot seguit, Pol Campo Ortí ha explicat en què ha consistit el seu treball Reconstrucció dels orígens rapitencs. A través de la investigació de dos edificis històrics de la Ràpita, l’antic convent i la torre de vigilància (ja desapareguda i que s’erigia a l’actual plaça del Mercat), ha pogut reconstruir-los en miniatura amb una impressora 3D, al mateix temps que ha pogut conèixer la història del municipi.
Finalment, Laura Carles Robres ha presentat el seu treball Santa Cecília a l’AMR: celebració, tradició i evolució. El treball fa un repàs a la història de l’Agrupació Musical Rapitenca a través de la celebració de Santa Cecília, la patrona dels músics. Laura Carles detalla l’origen d’aquesta festivitat, els actes que feia l’AMR antigament, les diferents celebracions que fan les bandes de música del territori… En definitiva, recupera aquells actes que s’han perdut amb l’objectiu d’aportar una proposta per celebrar Sant Cecília al municipi.
L’alcalde de la Ràpita, Josep Caparrós, ha conclòs l’acte de presentació i ha subratllat que “els treballs presentats parlen del passat, parlen dels nostres orígens i ens ajuden a conèixer millor la Ràpita. Els tres treballs tenen una cosa en comú, tot i haver fet la recerca de temes del passat, heu parlat del futur. Heu fet un exercici de 10, de conèixer el passat per a projectar-mos al futur”.
Fes el teu comentari