Ara fa vint anys, va nàixer La Plataforma en Defensa de l’Ebre, el moviment social que va acabar aplegant un gran nombre de persones d’arreu de Catalunya, però que, en els seu naixement, érem i som originaris de les Terres de l’Ebre i, en el nostre cas, concretament de Deltebre, que representa l’essència de l’esperit lluitador i, de vegades, controvertit, de la gent de les nostres comarques.
A les manifestacions, hi confluïen persones de totes edats: jóvens, grans, xiquets, xiquetes, famílies senceres, veïnats; amants de la protecció del medi; de l’ecologia, pagesos i pageses, d’aquí i de fora; del nord, de l’est, de l’oest i, essencialment, del nostre estimat sud.
Recordo un munt de persones que cridaven fort defensant el nostre riu; l’eix vertebrador del Delta, base de la nostra economia, raó de l’autèntica supervivència dels nostres avantpassats i font d’ il·lusió, de promeses de futur per a les noves generacions que, de mica en mica, s’hi van instal·lant i així, establixen les seues arrels a la terra que els ha vist nàixer.
Sabem que la nostra gent és treballadora, lluitadora i valenta, amb un sentit d’identitat inamovible que creix i s’eleva al màxim exponent quan la situació s’ho val. A hores d’ara i amb perspectiva de passat i de present ningú no en té cap dubte.
I mentre faig memòria d’aquests fets, remuntant-me a l’antitransvasament de l’aigua de l’Ebre, associo, inevitablement, aquest fenomen amb el moviment posterior i actual de l’anhelada república catalana. En aquell moment, l’aigua que defensaven era nostra, com el Delta; tan nostres com ho son ara. Com si es tractés d’una part del nostre cos físic; de la nostra essència; de l’ànima nostra. Ara, el que reivindiquem és tan just i necessari com ho va ser fa vint anys. Tal com vam demostrar aquell 1 d’Octubre, la nostra força és invencible. I ho és, perquè estimem i defensem el que és nostre; només el que és nostre.
Tornarem a sortir; tornarem a votar i tornarem a guanyar; “Tornarem a vèncer”, com diuen l’Oriol Junqueras i la Marta Rovira, des de la presó i l’exili respectivament, en seu llibre, presentat arreu de les Terres de l’Ebre i, concretament, el passat dilluns, 14 de setembre, al nostre poble, en què ens fan una anàlisi detallada i, amb un llenguatge pla i directe, dels encerts, que tots coneixem, però també dels errors, perquè els hem de viure i veure com una oportunitat per assolir, ara sí, els nostres objectius.
Ens diuen que caldrà ser més, bastant més d’un 50% dels vots independentistes a les urnes per fer realitat els nostres desitjos. I, no sé que en penseu vatros, però jo soc del parer que amb les demostracions de lluita i integritat en la defensa de l’aigua del nostre riu; la preservació i conservació del nostre Delta; la coherència i l’autenticitat que vam mostrar al món l’ 1 d’octubre, ara,ho tornarem a fer i serem, com el riu, reflex del nostre ferm, innegociable i digne sentit d’identitat.
*JOAN ALGINET ALIAU és portaveu d’ERC-Més Deltebre.
Fes el teu comentari