El Tribunal Suprem ha confirmat, per unanimitat, la inhabilitació d’un any i mig i 30.000 euros de multa per al president de la Generalitat, Quim Torra, per haver desobeït de forma “contumaç, obstinada i reiterada” la Junta Electoral Central (JEC) en no una pancarta a favor dels polítics presos durant el període electoral de la primavera del 2019. D’aquesta manera, ratifica la condemna imposada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El tribunal diu que l’exhibició de símbols durant el període electoral vulnera la neutralitat de les institucions. Quan la sentència arribi a l’alt tribunal català i aquest la faci executar, Torra haurà de deixar de ser president de la Generalitat.
La sentència ratificada condemna a un any i mig d’inhabilitació especial tant per a l’exercici de càrrecs públics electius, ja siguin d’àmbit local, autonòmic, estatal o europeu, com per a l’exercici de funcions de govern, en els àmbits local, autonòmic i de l’Estat.
En la seva sentència, el Suprem destaca que l’àmbit del recurs “no és l’exhibició de determinats símbols o pancartes d’una determinada opció política, sinó la seva utilització en períodes electorals, desobeint el que disposa la Junta Electoral Central que, en l’exercici de les seves funcions, garanteix la transparència i objectivitat dels processos electorals, que va prohibir la seva utilització, amb vulneració del principi de neutralitat a què s’han de subjectar les administracions en general, contravenint ordres expresses de la Junta Electoral”.
El cas procedeix del març de l’any passat. El dilluns 4 de març del 2019 Cs va demanar a l’Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat que retiressin de les seves façanes els llaços grocs i les pancartes a favor dels polítics independentistes presos i exiliats, ja que era període electoral perquè s’havien convocat eleccions generals per al 28 d’abril següent. El Govern va dir que no retiraria la simbologia, i Cs va portar el cas a la JEC el dijous 7 de març. El dilluns següent, 11 de març, la JEC va donar 48 hores a Torra per retirar els símbols.
Dos dies després, dimecres 13, la Generalitat va comunicar que presentava al·legacions a l’ordre de la JEC i no va retirar la pancarta, però va demanar al Síndic de Greuges, Rafael Ribó, que fes un informe. L’endemà dijous, Cs va demanar a la JEC que ordenés als Mossos la retirada de les pancartes, i divendres va portar el cas a la fiscalia, cosa que també va fer el PP. El dilluns 18 de març la JEC es va tornar a reunir, va donar 24 hores més a Torra per retirar els llaços i el va advertir de possibles conseqüències penals si no ho feia.
El dimarts 19, Torra va demanar a la JEC que suspengués el termini a l’espera de les recomanacions del Síndic de Greuges, però l’òrgan electoral ho va rebutjar. El dimecres 20 a la tarda, Ribó va recomanar al Govern que de forma “excepcional” retirés la simbologia. Dijous 21 al matí, la Generalitat va tapar el llaç groc i la pancarta per una pancarta que deia el mateix, però substituïa el llaç groc per un de blanc amb una franja vermella a sobre. També es va posar una petita pancarta demanant llibertat d’expressió. Mentrestant diversos edificis oficials de la Generalitat van anar retirant la simbologia prohibida per la JEC.
La JEC va demanar a la Delegació del govern espanyol a Catalunya fotografies sobre la nova simbologia, mentre Cs, PP i Advocats Catalans per la Constitució van demanar que la fiscalia investigués la possible desobediència. Aquell dijous a la tarda, la JEC es va reunir i va decidir portar el cas a la fiscalia i va demanar a la Conselleria d’Interior que complís l’ordre de retirar tota la simbologia abans del divendres 22 a les 3 de la tarda.
Aquell divendres, la Fiscalia General de l’Estat va ordenar a la Fiscalia Superior de Catalunya que es querellés contra Torra. Al migdia, es va despenjar finalment la pancarta demanant la llibertat dels polítics empresonats i exiliats i la va substituir per una que deia ‘Llibertat d’opinió i d’expressió. Article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans’. A la tarda, els Mossos d’Esquadra van entrar en diverses dependències del Govern per acabar de retirar la simbologia prohibida.
El dimecres 27 de març, la Fiscalia Superior va presentar la querella per desobediència contra Torra que ha acabat amb la seva inhabilitació, mentre que la JEC permetia mantenir penjada l’última pancarta del balcó de la Generalitat. Finalment, el 2 d’abril, el TSJC va admetre a tràmit la querella i va començar la seva instrucció. Vox també es va querellar contra Torra pels mateixos fets i es va personar com a acusació popular. Per la seva banda, el Suprem va desestimar un recurs de Torra contra la decisió de la JEC i una querella posterior.
Fes el teu comentari