La Generalitat ha demanat al govern espanyol que no “entorpeixi” la retirada del monument franquista de Tortosa. En una carta avançada per EFE i a la que ha tingut accés l’ACN, la consellera de Justícia, Ester Capella, ha recordat que el monòlit ja s’hauria d’haver retirat amb l’aprovació de la llei 52/2007 del president José Luís Rodríguez Zapatero que obliga a treure tots els símbols franquistes i ha dit que encara que la Generalitat s’ha compromès a retirar-lo no ha pogut perquè primer s’ha de descatalogar el monument. Per engegar el procés, però, cal un informe del Departament de Justícia i del de Cultura –que ja tenen- i un de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, que encara no els ha donat resposta.
“Estic convençuda que un govern que es reclama progressista serà incapaç d’utilitzar arguments burocràtics per entorpir, dilatar o tractar d’impedir que sigui la Generalitat qui acabi amb un monument que, en definitiva, només ens recorda la fragilitat de la nostra democràcia”, diu Capella a la carta.
Segons la consellera, la Generalitat va demanar els tres informes al febrer després que l’Ajuntament de Tortosa iniciés els tràmits i va rebre els de Cultura i Justícia “immediatament”, mentre que encara no ha rebut resposta de la CHE, a qui correspon tant l’accés al cabal del riu com la propietat del monòlit.
A la carta Capella també lamenta que el monument als caiguts del bàndol franquista a la Batalla de l’Ebre és “una mostra de la deixadesa dels consecutius governs espanyols” en matèria de memòria democràtica i explica que la Generalitat va decidir comprometre’s a la seva retirada “davant l’incompliment de l’Estat”. En aquest sentit, creu que es fa “un flac favor a la reputació de la política” si no s’apliquen les lleis aprovades, en al·lusió a la llei de memòria història de Zapatero.
En referència a la nova llei de memòria democràtica aprovada per l’executiu espanyol, Capella subratlla que “és un pas endavant” tot i que critica que “arriba tard i es queda curta”.
A la missiva, Capella també insta el govern espanyol a incloure l’enaltiment de la dictadura i la humiliació de les víctimes al Codi Penal, com assenyala que va fer Alemanya amb lleis per condemnar la instigació a l’odi i l’apologia, banalització i negació de l’holocaust. “Vostès també les poden impulsar; l’auge del totalitarisme i la dignitat de les víctimes mereixen una resposta ferma i contundent per part de l’Estat. Per això els demano que trobin el coratge necessari per aprofitar l’oportunitat”, reclama.
Fes el teu comentari