El títol de l’article parla clarament de la intenció del mateix. Re (prefix que entra en la formació de paraules i que significa ‘duplicació’, ‘repetició’ o ‘intensificació’) Pensar (acció de fer servir, una persona, la intel·ligència per inventar una idea útil o un bon mètode o sistema per fer una cosa). La pandèmia del COVID posa en escac mat tot allò que pensàvem en termes econòmics, socials, culturals, esportius, educatius… Tot salta pels aires el dia que es decreta l’Estat d’Alarma pel Govern de Madrid el 14 de març amb el decret 463/2020.
Em centraré en la part econòmica de la cosa i sobretot en aquells que per les seves circumstàncies estan sols. Són els autònoms. Col·lectiu al qual vaig pertànyer durant 16 anys i sempre em vaig sentir desemparat. Llegeixo esgarrifat que ara als Bancs d’Aliments hi ha un nou col·lectiu i són precisament aquests. Ara representen el 20% dels atesos en aquests centres de beneficència. L’economia està tocant fons si aquells qui generen economia sense xarxa de protecció han d’anar a beneficència.
M’imagino la impotència d’aquells qui sempre han anat al dia en el pagament de lloguers, hipoteques, crèdits… que ara han de demanar ajudes a l’Estat, governs autonòmics o ajuntaments. I veuen que ens molts casos les ajudes no arriben, per falta de termini, per falta de papers, de burocràcia,… o que quan arriben són tant minses que no val la pena l’esforç d’allò que dèiem “fer papers” o arriben tard. Ara els autònoms són els meus herois.
Ara han d’afrontar un problema addicional. Recordem que el passat mes d’abril molts autònoms amb necessitats financeres o de refinançament van sol·licitar préstecs ICO en el primer paquet de crèdits. El valor d’aquests ajuts va ser de 20.000 milions d’euros, dels quals la meitat, com a mínim, anaven destinats a autònoms i pimes. Aquesta primera línia d’ajuts garantia fins el 80% dels préstecs que els autònoms i pimes sol·licitessin als bancs per a fer front als pagaments derivats dels seus negocis durant l’estat d’alarma.
Bé, el venciment del primer pagament de molts d’aquests crèdits als autònoms arribarà aquest mes, atès que tenien una carència de sis mesos. Amb aquesta situació, milers d’autònoms que encara no han pogut facturar res o molt poc, bé per impediment legal bé per una activitat econòmica molt baixa durant els mesos d’estiu, hauran de fer front al pagament d’aquest primer retorn. Com ho faran?
Ahir ens vam despertar en la notícia del tancament de bars i restaurants i restriccions a tot el comerç durant 15 dies. Crec necessari repensar les ajudes que puguin arribar a més gent i en més quantitat. Però també cal repensar com allargar carències d’aquests crèdits tal i com s’ha fet amb els ERTES. Llegeixo declaracions de Sandra Zapatero, presidenta de la CTAC- Autònoms: ‘O es repensen les carències i els imposts o tindrem un merder considerable damunt la taula, perquè molts autònoms no tenen diners per a pagar.’ Si l’autònom cau, cau l’economia en bloc. I és que això afecta a tothom, del més gran al més petit. Les acadèmies no reglades, com les de ball, idiomes, pintura… Moltes, per problemes d’espai, que no els permeten de seguir les normes de seguretat, la qual cosa els rebaixa els ingressos –quan poden obrir– a la meitat o menys. Els paradistes ambulants de productes no “necessaris”, que es troben amb la prohibició de vendre en molts municipis. Parlaria també dels serveis personals, com les perruqueries, fisioterapeutes, dels taxistes, dels fotògrafs, dels professionals que hi ha al voltant del muntatge d’esdeveniments i fires… Tot els sectors tenen autònoms. Repensem-ho tot!!
La conclusió a la que arribo és que cal reformular, reinterpretar, en definitiva repensar totes les ajudes des de les estatals a les municipals, en quantitat, burocràcia i agilitat, repensar les carències de la col·laboració publico-privada, i repensar amb una rebaixa o anul·lació de taxes i impostos totes les càrregues fiscals de tots els col·lectius. Només així ens en sortirem.
Fes el teu comentari