L’any 1999 Esquerra Republicana de Catalunya va obtenir representació a l’Ajuntament de Tortosa per primer cop des de la mort del dictador Francisco Franco.
Si es té en compte que les primeres eleccions democràtiques van ser el 1979, a ningú se li escaparà l’emotivitat que per als votants d’Esquerra Republicana, i per a la gent que integrava la candidatura, va tenir el fet que després de 20 anys, dels anomenats ajuntaments democràtics, el partit del darrer alcalde republicà, el malaguanyat Josep Rodríguez, tornés a tenir representació al consistori tortosí.
En aquella Tortosa de l’any 1999, fa 21 anys, per tant, la primera imatge que ens vam trobar en entrar al despatx que se’ns va assignar com a grup municipal va ser una fotografia del dictador penjada a la paret. Per si aquesta bretolada, d’algun nostàlgic amnèsic malànima, no fos suficientment esfereïdora, cada cop que circulàvem pels passadissos de l’ajuntament havíem de conviure, encara –any 1999- amb un vitrall de clara connotació i exaltació feixista que les diverses forces polítiques que durant aquests 20 anys havien tingut representació al consistori havien tolerat i mantingut al sostre de l’Ajuntament. Aquests, però, no eren els únics vestigis d’aquesta barbàrie ideològica a l’espai públic de la ciutat i sens dubte “l’ominosa ferralla del monument franquista” en paraules del sempre enyorat Manuel Pérez i Bonfill, n’era l’exponent més clar de tot el treball de memòria que encara hi havia pendent de realitzar a la nostra ciutat.
La normalitat amb què la Tortosa de l’any 99 convivia, encara, amb el blanqueig latent i fefaent del passat feixista de la ciutat com si la intencionalitat primigènia i motriu dels fets no tinguessen cap mena d’importància; com si la por soterrada que aquest havia instaurat entre la societat de la postguerra i la dictadura no hagués penetrat fins al moll de l’os de les consciències emmordassades; com si la persecució, repressió, l’extermini ideològic, i l’espoli personal i patrimonial que havia practicat, com si la seua supremacia i exaltació i la impunitat total amb què havia actuat al llarg dels temps no hagués deixat cap mena de pòsit latent a la idiosincràsia tortosina, un pòsit que, al llarg dels anys també va irradiar a la resta del territori i del que calia emergir i fugir a pressa feta per assolir una veritable normalitat democràtica.
Sense aquest pòsit i la connivència practicada, per autisme, renúncia o deixadesa per les forces polítiques que durant 20 anys havien d’haver estat garants de la normalització dels espais democràtics de la ciutat i el territori, no s’entén en absolut l’evolució sociològica d’un territori on la pervivència d’un caciquisme encara viu i, en alguns casos, profundament infiltrat en algunes d’aquestes forces – o en determinants estaments socials- hi perdura ja entrat el segle XXI.
Des del primer moment del nostre retorn al consistori l’any 99, la gent d’ERC vam tenir clar que la democratització dels espais públics de la ciutat era irrenunciable, i que aquesta passava per exigir l’erradicació dels elements de simbologia feixista i franquista dels espais públics malgrat la nostra migrada representació al consistori.
Sortosament en aquest objectiu no hem estat mai sols. Sincerament, no ens n’hauríem sortit. Aquesta lluita per la dignificació de la ciutat és una lluita col·lectiva en què cadascú dels actors que hi ha participat ha posat el seu gra de sorra perquè tenia clar el bé comú que perseguia aquesta dignificació i ens hem sortit col·lectivament perquè des de fa molt temps que hi ha entitats socials i partits polítics que tenen clar que cal treballar incansablement per consolidar i assolir aquesta democratització dels espais públics.
Que a Tortosa encara se li haja d’exigir a l’actual equip de govern la celebració d’un ple extraordinari per part d’ERC Tortosa per descatalogar el monument feixista; que, en reiterades ocasions hagen fugit d’estudi per no enfrontar-se a la tasca de preservació democràtica que la ciutadania els ha encomanat; que hi haja gent, fins i tot, que s’esmelegue en ple segle XXI quan la consellera Capella -en un acte de dignificació i reconeixement a les víctimes de la repressió i del terrorisme practicat per la dictadura- ha anunciat que, en l’exercici del compliment de la llei de memòria històrica, el monument feixista que hi ha al bell mig del riu hi desapareixerà d’aquest emplaçament, diu molt, encara, malauradament dels dèficits democràtics, conscients o inconscients, i de l’immobilisme que patim encara en determinants estaments polítics i socials d’aquesta ciutat. Sortosament, cada cop més minoritaris i desnortats.
*LLUÍS MARTÍN SANTOS és secretari d’organització d’ERC a Tortosa.
Fes el teu comentari