A l’hora d’explicar els conceptes bàsics de l’estructura i el funcionament de les monarquies absolutes s’acostuma a citar una frase atribuïda al rei Lluís XIV de França, el també conegut com a Rei Sol. La història va acabar deixant en boca d’aquest rei absolutista del segle XVII la frase “L’État, c’est moi”. És a dir, “L’Estat soc jo”, una frase breu però que capta tota l’essència del concepte de poder que tenien aquests monarques, que identificaven l’estat amb la seua pròpia persona.
Aquesta concepció absolutista ha perdurat fins els nostres temps i en podem trobar versions arreu. Sense anar més lluny, a l’Ajuntament de Tortosa, on l’alcaldessa Meritxell Roigé ens té acostumats a esta pràctica del govern basada en la imposició i en la permanent equiparació de la seua voluntat amb la de la ciutat. De la mateixa manera que per a Lluís XIV l’Estat era ell, per a la senyora Roigé la ciutat de Tortosa és ella i el seu govern i, per tant, qui gosa discutir o simplement no acatar la seua voluntat està en contra no d’ella, sinó de tota la ciutat sencera.
Així ha passat en aquests darrers dies al voltant de les ajudes que els quatre grups de l’oposició creiem que l’Ajuntament de Tortosa ha de destinar a ajudar els afectats i afectades pel segon tancament dels sectors de l’hostaleria, la restauració i l’estètica en el marc de les mesures de combat contra el coronavirus. Mentre que els grups municipals de Movem Tortosa, ERC-Tortosa Sí, Ciutadans i la CUP estem d’acord en què s’haurien de posar en marxa un paquet de mesures integrals que incloguessin uns ajuts econòmics ajustats a les necessitats reals dels afectats, la senyora Roigé s’ha enrocat en una proposta d’ajuts econòmics insuficients davant l’abast dels danys que tot plegat causarà als sectors afectats pel nou tancament. I això, quan encara no s’han pagat ni de bon tros tots els ajuts que es van atorgar la passada primavera.
I quina ha estat la reacció de Roigé, que a sobre ara ja no té la majoria al plenari per a poder passar el rodet com en el mandat anterior? Doncs en lloc d’asseure’s amb tota l’oposició i dialogar i negociar per arribar a un consens, ha preferit sortir davant l’opinió pública a fer el que fa habitualment: carregar contra els que no acatem les seues imposicions. Ho he dit en altres ocasions: davant la greu crisi sanitària, social i econòmica que està creant la pandèmia del coronavirus, tots els servidors i servidores públics hauríem de fer tot el possible per unir esforços i dialogar per a fer les millors polítiques en benefici de la ciutadania. Però malauradament, això no està sent possible a l’Ajuntament de Tortosa, on sistemàticament es rebutgem, es menyspreen o s’ignoren les propostes de l’oposició pel simple fet que venen de l’oposició. Hi ha un exemple clar que a sobre té relació estreta amb els fets dels que parlo: la moció de Movem Tortosa que va aprovar el ple i que reclamava la creació d’una comissió de seguiment de la Covid-19 i en el marc de la qual tots poguéssim fer propostes i debatre mesures. La moció es va aprovar abans de l’estiu i a hores d’ara encara esperem que es creï la comissió.
A l’exercici de l’alcaldia absolutista de la senyora Roigé hi contribueix en aquest mandat el PSC de Tortosa, soci de govern dels postconvergents. Ara amb la qüestió de les noves ajudes per als afectats pel nou tancament de negocis, i com en totes les decisions d’importància que s’han de prendre, els socialistes s’han limitat a fer seguidisme de les decisions dels postconvergents, però pujant-se al carro de les envestides contra l’oposició a través del senyor Enric Roig, qui ja ha oblidat completament el que pregonava quan ell també era oposició i denunciava en públic el maltractament dels governs de Bel i Roigé a la resta de grups municipals.
Recordant aquella novel·la cèlebre de Tomasi di Lampedusa, el senyor Roig està aplicant la màxima aquella de canviar-ho tot perquè res no canviï i, mentre de portes enfora es vanta de treballar, d’haver portat nous aires al govern municipal de i canviar la ciutat, de portes endins es limita a fer allò que Tancredi li aconsellava al príncep Salina: “Se vogliamo che tutto rimanga come è, bisogna che tutto cambi” (“Si volem que tot segueixi com està, necessitem que tot canviï”). O si més no, fer creure que s’està canviant tot. Perquè, en realitat, no ha canviat res i a Tortosa seguim sota la monarquia absoluta del rei Sol.
Fes el teu comentari