Enagás ja sap quant costarà i el temps que trigarà l’operació de segellar i abandonar definitivament els pous del magatzem de gas submarí Castor. Segons els càlculs del projecte encarregat per la companyia i sotmès a informació pública aquest estiu, que ha fet públic el digital elEconomista.es, tot plegat costarà un mínim de 70 milions d’euros i s’allargarà un mínim de 201 dies. Es preveuen instal·lar taps mecànics de ciment sobre taps mecànics als tretze pous del magatzem de gas submarí amb un gruix de fins a 250 metres. Durant el procés, s’evitarà extreure “quantitats significatives de fluids” del jaciment per evitar canvis de pressió que generi possibles “efectes sísmics”, que tindran un protocol especial de monitorització.
Amb els segells provisionals instal·lats al final de la seva vida útil, després que el magatzem entrés en hibernació la primavera de 2016, el govern espanyol va decidir encarregar a Enagás que presentés un projecte per concretar el tancament definitiu dels pous. El document, signat per l’enginyer de mines Antonio del Cerro de la Fuente, detalla els procediments i mitjans necessaris per tancar definitivament els pous, d’acord amb les directrius de diferents organismes britànics, principalment.
Tot i que el cost pressupostat és, a priori de 69,65 milions d’euros en el cas que els treballs s’adaptin al programa previst de 201 dies, la possibilitat que es puguin observar “increments de pressió significatius” que requeririen treballs de reparació en la meitat dels pous, que elevarien el cost fins els 76,98 milions d’euros.
Les tasques, segons detalla el projecte, començaran pels pous menys problemàtics –en els quals no hi ha instruments abandonats o restriccions de pas- i en alguns casos es requeriran operacions de punxat i injecció de ciment. Es comprovaran prèviament aquestes pressions als espais anulars que deixen els tubs telescòpics dels pous per si cal reparar-los addicionalment.
La primera fase permetrà instal·lar un tap profund aïllant els pous del magatzem i evitant l’intercanvi de fluids que podria generar sismicitat induïda. En la segona fase, s’instal·laran dos taps més de ciment. La tercera fase, amb la torre de perforació, es tallaran i retiraran les part dels tubs telescòpics al llit marí i també, si és possible, els caps de pou.
Evitar l’extracció de fluids
Tot i que experts consultats per l’ACN subratllen que les operacions d’abandonament de pous estan estandarditzades i no han de suposar riscos addicionals per la desestabilització de l’interior del jaciment, el projecte emfasitza la necessitar d’evitar o extreure “quantitats significatives de fluids” que podrien generar oscil·lacions de pressió i possibles canvis d’esforços que poguessin provocar efectes sísmics. Per evitar-ho, abans de netejar els pous s’aïllarà el jaciment amb el tap mecànic de profunditat.
Paral·lelament, Enagás ha establert un protocol en col·laboració amb l’Institut Geogràfic Nacional (IGN) per actuar davant possibles casos de sismicitat amb un sistema de semàfors que minimitzi riscos, sobretot durant la neteja dels pous. El protocol preveu un sistema d’alertes en el cas de moviments sísmics en un radi inferior de 20 quilòmetres d’on es troba la plataforma marina del Castor amb les dades de la xarxa de l’IGN o l’Observatori de l’Ebre, Això, asseguren permetrà informar Enagás ràpidament i prendre mesures, si es dona el cas, per mitigar-lo.
Un cop segellats i abandonats definitivament els pous, és a dir, fent efectiva la restitució del llit marí a un estat similar al que van trobar els promotors del Castor quan van començar els treballs, el govern espanyol tindrà pendent de completar el compromís de desmantellament total amb la retirada de les plataformes marines i terrestre. Globalment, i segons els càlculs d’Enagás l’any 2018 i que va avançar l’ACN, el cost de les operacions podria superar els 260 milions d’euros.
Fes el teu comentari