Tres anys després del moment de foscor personal i vital que va voler plasmar en ‘Caos a mig camí’, Èric Vinaixa torna a respirar i mirar la vida des de la lluminositat per explicar ‘La més bonica història’. Així es titula el quart treball en solitari del cantant i músic que surt a la venda en format físic aquest divendres a través de Picap i que ho farà a les plataformes digitals el pròxim dia 20. La proposta musical, fonamentada en el rock clàssic dels anys 60 i 70 –també el d’arrel simfònica-, continuava bevent també del pop, el soul i la cançó d’autor. Escrit just abans de l’esclat de la pandèmia del coronavirus, diu Vinaixa que la frustració per aquesta crisi va acabar esperonant-lo a l’hora d’entrar a l’estudi de gravació.
El trasbals vital que pot suposar apropar-se a la barrera dels quaranta anys, amb les reflexions, els dubtes i les qüestions sobre passat i futur, han quedat ja enrere. “Un cop superes aquesta etapa, agafes perspectiva i deixes anar llast et trobes que la teva vida és la teva història més bonica. És la vostra, la nostra. És el camí que ens toca viure i de vegades hi ha llums i ombres, però en definitiva és la millor que tenim. Un cop que assumeixes aquest missatge, tot és més clar i lluminós”, reflexiona el cantant i músic miravetà, exlíder de la banda Rodamóns.
Reconegut, precisament, per haver escrit i interpretat cançons com ‘Dies de Llum’, amb el seu anterior treball, ‘Caos a mig camí’, Vinaixa va aconseguir projectar musicalment el seu projecte i guanyar una major visibilitat mediàtica dins de l’escena. Això li va permetre girar per tot el territori oferint més d’una seixantena de concerts i participant en festivals multitudinaris com el concert per la Llibertat dels Presos Polítics.
Ara, vol seguir avançant d’una forma “honesta i coherent”, introduint sonoritats noves i cuidant de forma especial dels arranjaments, però mantenint els principals trets de la personalitat que l’identifiquen. Les estructures bàsiques del rock clàssic segueixen marcant bona part de la proposta, sense renunciar a la resta d’influències que ha anat fent seves al llarg de dècades i que ha anat incorporant al seu estil de composició.
El videoclip del primer senzill del treball, que també porta per títol “La més bonica història”, referma aquesta declaració de principis musical, amb influències que basculen entre The Beatles i Queen, en els passatgers més rockers. Visualment, el cantant rendeix novament homenatge al paisatge i la gent del seu poble, Miravet, el lloc on, assegura, hi té les arrels, se sent “més feliç”, troba la força i el permet “tocar de peus a terra”. Unes referències que també són ben presents en temes com “Som germans”.
Enregistrat i mesclat als estudis Slim Studio de Corbera de Llobregat, Vinaixa va acabar d’escriure i assajar tots els temes de ‘La més bonica història’ just abans que esclatés amb tota la seva virulència la pandèmia del coronavirus i es declarés l’estat d’alarma. Això el va forçar a posposar la previsió inicial de començar a gravar entre març i abril. Però lluny de veure’s condicionat pel contratemps, assegura que ha aconseguit donar-li la volta a la situació.
Transformar la frustració
“El disc estava llest. El fet de tancar-nos, amb el disc fet, no havia un problema a l’hora d’escriure i fer els arranjaments. Al tancar-nos, quan finalment va poder gravar, tota la frustració que provocaven les dificultats es bolcava a fer un bon disc, a parlar de com viurem quan sortim. D’un missatge que ja era positiu n’hem tret un missatge encara més positiu: de menjar-nos el món quan això acabi”, subratlla.
Dins de l’estudi, tot i comptar amb un nodrit grup de músics de suport, ha gravat ell mateix guitarra acústica i elèctrica, piano, Hammond, PAD, harmònica o percussió menor, a banda de cantar. També, com ve fent habitualment amb els seus propis treballs, s’ha encarregat dels arranjaments i de la producció.
Amb el disc ja a la mà, però, admet que “defensar-lo en directe”, tenint en compte el moment actual, resultarà complicat a curt termini. I, malgrat tot, Vinaixa es mostra prou optimista per poder traslladar als escenaris la seva pròpia “bonica història”. “No pinta massa bé. Però vull pensar que al 2021, a principis d’any, podem començar a arrencar. La cultura és segura, es poden fer molts tipus de concerts, es pot espaiar al públic… es poden trobar moltes fórmules. Acabarem l’any sobrevivint, però vull pensar que a principis del vinent millorarà”, tanca.
Fes el teu comentari