Garantir l’accés a l’habitatge és garantir un espai de seguretat i dignitat per a moltes famílies. Una de les causes que pot incrementar la pobresa i el risc d’exclusió social, fins i tot per a persones que tenen un treball, és un preu de l’habitatge molt alt. També un dels impediments per a l’emancipació de les persones joves és la dificultat d’accedir a un habitatge, fet que endarrereix l’edat per tenir fills i fer un projecte vital propi. Per això és tan important que les administracions posem les eines necessàries per garantir-ne un accés estable i a un preu accessible. Sense això, altres polítiques de lluita contra la pobresa i exclusió no poden tenir èxit, perquè l’habitatge és la peça clau de l’estat del benestar.
És urgent que les administracions garanteixin l’accés a un habitatge amb el desenvolupament de polítiques públiques a favor de qui més ho necessita i que exigeixin que els grans tenidors assumeixin també la seva responsabilitat social. Als bancs, com a grans tenidors, els hem d’exigir el retorn dels diners amb què els vam rescatar el 2008. És important que la ciutadania exigim aquest retorn, especialment en un moment tan complicat com el que vivim, arran de la pandèmia, on moltes famílies han vist reduïts els seus ingressos i fins i tot els han vist desaparèixer. No volem més famílies vulnerables expulsades de casa seva sense una alternativa.
Dos bons exemples d’accions per garantir l’accés a un habitatge són les impulsades des del govern català i el Parlament de Catalunya amb la Llei de regulació del preu dels lloguers i el retorn social del rescat bancari a través de la Sareb o “banc dolent”. Accions que pretenen millorar les condicions d’accés a l’habitatge i canviar d’arrel la problemàtica. Dues mesures en defensa de la ciutadania, com també ho és el Decret llei urgent per frenar els desnonaments que ha aprovat pel Govern fa pocs dies. Accions valentes, malgrat ser conscients que les nostres competències en la matèria són limitades. Perquè qui té la clau a les seves mans, el govern espanyol, no ho fa.
Davant d’un mercat que expulsa moltes famílies, desenvolupar polítiques de tinença alternativa d’habitatge per garantir-ne l’accés a tota la població ajuda a donar resposta a les necessitats de col·lectius més vulnerables davant el mercat, com poden ser les persones joves i els col·lectius en risc d’exclusió social. Col·lectius que són expulsats pel mercat tradicional. I aquí el paper del món local és clau. Per això hem creat nova legislació i generem accions que cerquen alternatives al desnonament, com la mediació o forçar acords amb bancs i fons d’inversió per oferir lloguer social, fet que s’està donant ja en molts casos de desnonaments durant aquests mesos.
Els governs republicans estem compromesos amb la defensa del dret a l’habitatge digne i per això des dels nostres espais de governança impulsem i defensem polítiques com l’ajuda a la rehabilitació, oferim solars en règim de cessió d’ús per la construcció d’habitatges cooperatius en règim de lloguer social, treballem conjuntament amb entitats socials per adquirir habitatges i posar-los a disposició de qui més ho necessita, establim plans per rejovenir els centres dels municipis i augmentem el parc d’habitatge públic municipal.
En aquest sentit a Amposta, el dret a l’habitatge digne ha estat, és i continuarà sent un eix prioritari de l’acció del govern republicà. Per aquest mandat, aquest compromís es materialitza a través de dues actuacions del Pla d’Acció Municipal: l’acció 39, d’aplicació dels articles de la Llei24/2015 per afavorir l’augment d’habitatge assequible; i la 40 de convenis amb administracions i entitats del tercer sector per continuar creixent amb l’oferta d’habitatge públic. Tot plegat ens ha de servir per continuar incorporant pisos i cases al nostre parc públic municipal, que actualment compta amb prop de 150 habitatges, una xifra que s’ha incrementat de forma exponencial des que Esquerra vam assumir l’alcaldia.
Aquesta xarxa d’habitatge públic s’ha aconseguit explorant totes les fórmules al nostre abast. Així, hem signat convenis amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, amb la Fundació Habitat3 i amb les pròpies entitats bancàries; hem exercit el dret de retracte per tal d’adquirir habitatges; hem sol·licitat subvencions a administracions superiors com la Diputació de Tarragona per restaurar aquests pisos i hem projectat la construcció d’habitatges públics al nucli antic. Tota una xarxa d’habitatge públic i social assequible que oferim per a l’emancipació dels joves, l’acolliment de gent gran i dels col·lectius més desafavorits.
Amb aquest mateix esperit i compromís el republicanisme treballarem per continuar impulsant accions i polítiques que assegurin a tothom tenir accés a un habitatge digne.
Irene Fornós, diputada al Parlament de Catalunya.
Adam Tomás, alcalde d’Amposta.
Fes el teu comentari