Joaquim Vilagrassa va publicar en plena pandèmia la novel·la ‘Les marfantes de Fullola’, una amalgama d’estudis, investigació històrica i relat de ciència-ficció situat en dos èpoques. Un llibre, editat per Onada Edicions, que ha estat una de les sorpreses de la temporada al territori. La novel·la tracta sobre l’enemistat entre dos pagesos durant els anys de la postguerra, però també del mite de les marfantes durant els anys de l’estraperlo i dels maquis, en una època en què encara hi havia molta vida a Fullola i a la resta de partides entre Tortosa i el Perelló.
“Les marfantes són un mite, però també una realitat. Les marfantes van existir. Es van usar sobretot en l’època de l’estraperlo per delinquir”, ha recordat durant una entrevista a Canal 21 Ebre. Vilagrassa ha detallat que les marfantes s’utilitzaven per atemorir la població, ja que als llocs per on passava una marfanta no sortia ningú. “Eren us personatges vestits i tapats, amb una altura excepcional, una espècie de gegants”, ha explicat l’escriptor. “Vaig pensar que posant-les dins de la novel·la, tindria un misteri que atrauria una mica més l’inquietud per un personatge que tampoc no era molt conegut”, ha afegit: “Encara que no passés la marfanta, es deia, i la gent s’espantava i ja no passava per aquells camins. Els camins quedaven nets de curiosos i de gent que pogués interrompre l’activitat de l’estraperlo”.
Vilagrassa ha explicat que va aprofitar l’embolcall de la novel·la per explicar d’una manera més amena les seues recerques històriques sobre el projecte del canal de regadiu l’Aldea-Camarles i sobre la disputa entre Tortosa i el Perelló per la titularitat de la zona de Fullola, amb el seu poblat medieval ara abandonat.
Fes el teu comentari