Adéu al 2020, l’any del coronavirus

Sens dubte, aquest 2020 serà un any que marcarà tota una generació. La pandèmia de la covid-19 entrava a les nostres vides el passat mes de març capgirant el nostre dia a dia i generat una crisi econòmica i social sense precedents. A les Terres de l’Ebre, l’alarma saltava el 13 de març, quan Salut confirmava els sis primers casos de coronavirus a la Regió Sanitària. El primer cas va ser una dona de 30 anys resident a Ulldecona, cirurgiana de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta. La resta era una unitat familiar de cinc persones, residents a Tortosa i contagiats en un viatge a Conca.

El mateix dia tancaven les escoles i els instituts arreu de Catalunya i l’endemà, 14 de març, es declarava l’estat d’alarma a l’Estat espanyol. S’iniciava un mes i mig d’estricte confinament domiciliari. Només els serveis essencials van continuar en actiu, per tal de frenar un virus que dia rere dia omplia els llits de les UCI, mentre creixia la solidaritat amb la confecció de mascaretes, pantalles, l’atenció a les persones vulnerables i aplaudiments a les 20 hores al personal sanitari des del balcons. La primera víctima pel coronavirus a l’Ebre va ser un home de 75 anys de Tortosa.

Anunci

Amb l’arribada del mes de maig s’iniciava la primera de les quatre fases de la desescalada per a la “nova normalitat”. Poc a poc es van anar recuperant serveis i omplint carrers. De fet, en la primera onada de la pandèmia la situació a les Terres de l’Ebre va estar prou controlada amb un risc de rebrot baix. Amb l’arribada de l’estiu, la mobilitat i el contacte social el risc de rebrot va començar a pujar i amb ell l’augment de casos positius. Així, a meitat agost es va decidir fer un cribratge massiu al poble de Benifallet després de registrar 12 positius en pocs dies. Es van fer 647 proves i només dos van resultar positives. I al setembre un brot a l’empresa Padesa va disparar la pandèmia a Tortosa, Roquetes i Amposta. Es van fer cribratges als 1.115 treballadors de les plantes de Roquetes i Amposta amb 344 positius. Des de Padesa es va remarcar que dins l’empresa s’havia fet tot el possible per evitar el contagi.

El brot de Padesa també va derivar en un cribratge massiu a 14 centres educatius de Tortosa, als quals després es va sumar l’institut-escola Daniel Mangrané de Jesús amb un total de 6.652 proves realitzades i 212 casos positius. La directora dels serveis territorials d’Educació, Montse Perelló, va valorar que els cribratges als centres educatius havien constatat que la transmissió “no es produeix a dins de l’escola, que les coses s’estan fent bé i que els protocols funcionen”.

I amb la tardor, la temible segona onada de la pandèmia. A diferència de la primera, aquesta segona onada va disparar el nombre de morts i positius a les Terres de l’Ebre. Durant els primers sis mesos de la pandèmia, fins al 20 de setembre, el nombre de morts era de 65. En canvi, del 20 de setembre al 10 de desembre, en dos mesos i mig, van morir 55 persones. El risc de rebrot va arribar a les Terres de l’Ebre fins als 1.136,76 punts el 25 d’octubre i els 22 llits d’UCI per a malalts de Covid-19 es van omplir. El delegat del Govern de les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès, va qualificar la situació “d’alarmant”, i va demanar a la ciutadania extremar les precaucions.

Al desembre, noves restriccions, nous tancaments i confinaments municipals, i un nou cribratge massiu, en aquest cas a Batea, a les portes d’unes festes de Nadal molt diferent. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, la consellera de Salut, Alba Vergés, va demanar a la ciutadania escollir allò realment imprescindible, no fer grans trobades i complir amb les mesures de protecció i seguretat.

L’impacte del coronavirus en l’economia

Tot i que a un ritme lent, les Terres de l’Ebre iniciaven el 2020 amb un creixement econòmic. Una evolució que la pandèmia del coronavirus va capgirar. Les xifres de les últimes dues setmanes i mitja del trimestre, just després de decretar-se l’estat d’alarma el 14 de març, van ser suficients per capgirar el creixement sostingut que l’ocupació havia experimentat durant els últims set anys. Cap dels grans sectors econòmics del territori es va salvar, però els més perjudicats van ser l’hostaleria i la construcció. Les dades del segon trimestre van confirmar una caiguda del 4’6% del nombre de cotitzants i un augment històric de l’atur registrat del 28%.

La tendència va millorar el tercer trimestre de l’any. El nombre de cotitzants va créixer un 0’7% mentre que a la resta de Catalunya va caure una mitjana del 2%. Duro va afirmar que tot i que els ERTO emmascaraven la xifra de cotitzants, es constatava que al territori hi havia un cert “rebrot” que explicava la recuperació de la construcció, la indústria agroalimentària i sectors públics com l’administració o l’educació. En canvi, caien els sectors turístics, l’hostaleria i l’oci. L’atur registrat continuava enfilant-se. Duro insistia en què és clau el control de la pandèmia per a la recuperació econòmica.

La part positiva la trobem en les bones xifres turístiques de l’estiu. Les Terres de l’Ebre van aconseguir protegir el 70% de la demanda interior i augmentar per sobre del 100% el nombre de viatgers als càmpings. Duro va remarcar que la baixa densitat de població, la concentració del mercat domèstic i la gran quantitat d’espais verds i productes naturals han afavorit el territori. Una tendència que es podria mantenir en el propers anys.

En aquest context, les tretze Cambres de Comerç de Catalunya van destinar 10 milions d’euros a ajudar empreses i autònoms a pal·liar els efectes de la crisi del coronavirus i evitar el màxim tancament de companyies possible. El projecte “Aixeca, Activa i Accelera el teu negoci” ofereix més de cinquanta serveis agrupats en vuit blocs de finançament, emprenedoria o mediació.

Any complicat per al sector cultural, obligat a reinventar-se

Un dels sectors que ha patit més les conseqüències de la pandèmia ha estat sens dubte el de la cultura. Amb el confinament, el sector es va haver de reinventar i les xarxes socials es van convertir en un aliat imprescindible per portar la cultura a totes les cases. Molts artistes van oferir petits concerts a través de les xarxes o activitats vinculades amb la literatura i les arts. La Fira Litterarum es va reinventar amb una edició digital.

Amb l’arribada de l’estiu, es van poder celebrar activitats amb mesures de seguretat. El Deltachamber, la Mostra de Jazz de Tortosa, les Jornades Musicals de l’Ermita de la Pietat d’Ulldecona, el Premi Narrativa de la Ribera d’Ebre o la Nit de la Cultura d’Ascó són alguns dels actes que, adaptats a la pandèmia, s’han pogut celebrar. Però amb la segona onada i les noves restriccions, el sector va arribar al límit i va sortir al carrer per reclamar que els deixessin treballar.

*També podeu veure el programa ‘Destacats 2020’ de Canal 21 Ebre: