Un grup de professionals amb diferents perfils, que compartixen el seu compromís amb el futur del territori, ha impulsat el Think Tank Terres de l’Ebre, que naix per aportar opinió i impulsar accions per al progrés de les quatre comarques. La iniciativa parteix d’un procés de reflexió sobre les implicacions de la crisi de la covid-19 per a les Terres de l’Ebre, i este dimarts han presentat un manifest en favor del progrés econòmic i social del territori, amb sis àrees estratègiques d’actuació: innovació rural i turisme de qualitat; transició ecològica; cultura empresarial innovadora; connectivitat; sector agroalimentari i bioeconomia; cultura i dinamisme.
En concret, el col·lectiu Think Tank Terres de l’Ebre ha estat impulsat per Marta Curto, Joan Estellé, Pere Estupinyà, Ramon Gras, Àngel Mesado, Andreu Orte, Josep Sabaté i Matilde Villarroya. Segons el manifest, el Think Tank va nàixer d’un procés de reflexió sobre les implicacions del coronavirus per a les Terres de l’Ebre: quin impacte econòmic i social tindrà? Quin recorregut té el teletreball? Quins canvis estructurals viurà el sector turístic? Qüestions complexes que han estat plantejant-se en els darrers mesos, i que han originat debats interns sobre altres aspectes menys conjunturals com ara quines són les activitats amb més potencial a les Terres de l’Ebre, quines són les principals mancances que afronta el territori, quin hauria de ser el seu model de desenvolupament, o què es pot fer per a millorar l’atracció de talent, entre molts altres aspectes.
Així, l’objectiu del Think Tank és aportar opinió i impulsar accions que contribuïsquen a fer que les Terres de l’Ebre esdevinguen una regió amb més prosperitat, dinamisme, sostenibilitat i benestar. “Busquem posar a disposició de la societat i els decisors públics informació rellevant, criteri i eines per a la reflexió que conduïsquen a una presa de decisions ben informada i amb el màxim consens de territori. En este sentit, treballarem per a difondre bones pràctiques i connectar el territori amb els principals centres de coneixement i de reflexió del nostre entorn”, afirmen en el manifest.
També recorden que ls Terres de l’Ebre representen aproximadament un 2% del PIB i de la població de Catalunya. “És un territori amb una densitat de població baixa que afronta greus problemes de despoblament i envelliment. Però alhora és un territori amb una gran qualitat de vida, un entorn natural privilegiat i una bona situació geogràfica dins el corredor mediterrani. Aquí la vida transcorre a un ritme més pausat i entre menys massificació. Estos són elements que la pandèmia ha posat en valor i que obren la possibilitat que les Terres de l’Ebre esdevinguen un lloc atractiu no només per a fer-hi vacances sinó també per a viure-hi. Tot i això, este atractiu cal potenciar-lo, perquè disposar d’un bon entorn natural i una bona qualitat de vida no és suficient per a garantir el progrés i la prosperitat d’un territori”, continuen.
Segons el manifest, “cal una major empenta en sis àmbits prioritaris en els quals l’administració, les empreses i les entitats haurien de focalitzar els seus esforços en els pròxims anys”, en àmbits com la innovació rural i el turisme de qualitat, la transició ecològica, la cultura empresarial innovadora, la connectivitat, el sector agroalimentari i la bioeconomia, i la cultura i el dinamisme.
“L’orgull envers el territori i l’autoestima han anat creixent gradualment, però això no ens ha de fer caure en l’autocomplaença i la passivitat. Hem de continuar mirant endavant amb vocació de millora constant, no només en àmbits com la cultura i la gastronomia, sinó també en la innovació, l’emprenedoria i la sostenibilitat, alhora que participem de les revolucions que un futur accelerat ens anirà portant. Per això, cal estar a l’aguait i, sense perdre la nostra essència i valors, analitzar molt atentament el que passa fora per integrar ràpidament allò que considerem pertinent”, continua el document.
En este sentit, afirmen que són molt conscients que este procés d’anàlisi rigorosa i de reflexió no es pot dur a terme de forma aïllada, sinó que és essencial el diàleg amb els actors del territori, que compten amb coneixement de primera mà. “Per este motiu, tant este manifest com el Think Tank Terres de l’Ebre està obert i invitem la societat civil, els empresaris i les institucions a participar d’este debat per a trobar les palanques per al progrés econòmic i social de les Terres de l’Ebre”, conclouen. De fet, les persones que tinguen interès en participar en la iniciativa poden contactar amb el Think Tank enviant un correu electrònic a l’adreça info@thinktankte.cat o bé a través de la pàgina web www.thinktankte.cat/.
Fes el teu comentari