En plena pandèmia, enmig d’una crisi social i econòmica sense precedents, el govern espanyol del PSOE ha convalidat al Congrés dels Diputats el reial decret llei per fer efectiu el retorn als bancs de la indemnització pel fracassat projecte Castor. Seran més de 1.350 milions d’euros de recursos públics, a més dels interessos de demora des que es va subscriure l’operació financera, per donar compliment a la sentència del Tribunal Suprem el passat octubre a favor dels bancs que van prestar els diners per indemnitzar l’exconcessionària del magatzem de gas submarí, controlada per Florentino Pérez. ERC, PDeCAT i Compromís han criticat durament que el govern socialista hagi inclòs el pagament en un mateix reial decret amb mesures socials.Amb el suport del PP i de C’s -314 vots a favor en total, per disset en contra i setze abstencions-, el govern socialista ha aconseguit posar un clau més sobre el taüt de l’escàndol polític, econòmic i tècnic del projecte Castor. Ho ha fet portant la qüestió a debat dins d’un reial decret llei amb només dos articles d’abast i de significat diametralment oposat: així, al costat del pagament públic del multimilionari deute del fracassat magatzem de gas submarí figurava la decisió de que la percepció de l’ingrés mínim vital de quedi exempta de pagament de l’IRPF, a banda de diverses disposicions addicionals sobre aspectes econòmics i financers.
“És un dels decrets més inadequats que he vist mai a la Cambra. Volien treure’s un problema de damunt el més aviat possible sense que es noti molt. Les sentències s’han de complir, però no ho podien fer amb dos decrets diferents?”, ha inquirit el diputat de Compromís, Joan Baldoví. Això ha evitat, segons han criticat també els portaveus d’altres grups com ERC i JxCat –que s’han posicionat en contra-, la possibilitat de votar separadament cadascuna de les mesures incloses.
La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha passat de puntetes sobre les implicacions del cas resumint de forma molt breu les sentències judicials que anul·laven el pagament de la indemnització aprovat pel govern del PP. Ha remarcat que el Suprem obliga l’Estat fer-se càrrec de la indemnització de 1.350 milions d’euros més els interessos “que s’incrementen dia a dia si no abonem aquestes quantitats, perquè no siguin més oneroses per als comptes públics”. El reial decret autoritza a Hisenda a efectuar una ampliació de crèdit de 638 milions, finançats amb càrrec al deute públic, per executar la sentència.
Després que el Tribunal Constitucional anul·lés el mecanisme financer aprovat per la via d’urgència pel govern del PP per indemnitzar la promotora del Castor amb 1.350 milions d’euros –transferint els drets de cobrament d’Enagás durant 30 anys als bancs que prestaven els diners-, el Suprem va tancar el passat octubre la batalla legal iniciada per Santander, Caixabank i Bankia sentenciant que l’Estat els havia de retornar aquesta quantitat, a més dels interessos.
Malgrat que diverses sentències judicials ho avalaven, i diverses formacions polítiques i entitats socials ho havien reclamat insistentment amb iniciatives de tot tipus, l’executiu de Pedro Sánchez han descartat en tot moment investigar a fons les responsabilitats darrere de l’escàndol i han optat perquè l’erari públic es faci càrrec del pagament apel·lant al compliment de les sentències judicials. El resultat és el reial decret llei 39/2020 publicat el passat 20 de desembre.
“Florentinos” i “botins”
Aquest dijous, al Congrés, portaveus de diverses formacions, principalment vinculades a posicions d’esquerres i catalanistes, han tornat a carregar contra el bagatge que arrossega un cas Castor que han arribat a qualificar com un dels escàndols més grans dels últims temps, “pràctica mafiosa” o “immoralitat”. Tots han retret que, tant sota governs socialistes com del PP, el projecte de magatzem submarí va acabar sacralitzant la fórmula de que “l’Estat assumeix tots els riscos, mentre que empreses i bancs, cap”, segons ha retret Baldoví, que ha qualificat el reial decret d'”ingrés màxim vital per a florentinos o botins”.
Des del PDeCAT, el diputat tortosí Ferran Bel ha remarcat que, malgrat el suport a l’exempció per la renda mínima, la seva formació no donaria suport al decret per no convertir-se en “còmplice” de l’escàndol. Bel ha qüestionat que s’efectuï el pagament en l’actual crisi derivada de la pandèmia i ha exigit que s’investiguin a fons i es depurin les responsabilitats polítiques, econòmiques i tècniques darrere el cas. “Ho pagarem i no passa res? No hi ha cap responsabilitat patrimonial dels tècnics i persones que van intervenir en el procés?”, ha qüestionat.
El diputat d’ERC Jordi Salvadó també ha anunciat el vot en contra i ha acusat el govern socialista d’ocultar el pagament de la indemnització dins d’un decret amb mesures socials en un moment especialment delicat per a la salut, vital i econòmica, de molta part de la població. Ha acusat l’executiu de “legitimar una sentència injusta: que amb recursos econòmics de tots paguem una de les pitjors gestions econòmiques, ambientals i perilloses per la població que es recorden”. “El que haurien de fer és recuperar els diners, buscar responsabilitats i permetre una comissió d’investigació, que va ser rebutjada”, ha sentenciat Salvadó.
Unides Podem i la lleialtat institucional
En canvi, Unides Podem –soci dels socialistes al govern- ha anunciat el vot favorable al reial decret amb apel·lacions a la “lleialtat institucional”. Malgrat això, el diputat Txema Guijarro ha carregat contra el “projecte faraònic” representant d’un “model caducat” que suposava el projecte Castor, afavorint els interessos les grans elits capitalistes espanyoles en detriment de l’interès general. També ha qüestionat les sentències judicials sobre el projecte tot acusant la “cúpula judicial” d’actuar responent a “interessos de classe i partit” i ha demanat que es faci justícia amb els veïns dels territoris afectats amb la clausura i desmantellament definitiu de les instal·lacions.
El PP, l’altre gran partit implicat en la promoció i posada en marxa del Castor des del govern espanyol, s’ha limitat a carregar la responsabilitat del fiasco sobre el PSOE i ha recordat que la ministra per la Transició Ecològica, Teresa Ribera, va signar la declaració d’impacte ambiental. Des de C’s han apuntat que els interessos de demora arriben ja als 4 milions d’euros i han reclamat que el pagament es faci al més aviat possible.
La portaveu socialista, Montse Mínguez, ha tancat el debat assegurant que el govern en cap cas “ha renunciat a demanar cap responsabilitat” pel cas Castor i ha refermat el compromís del govern per fer efectiu el seu desmantellament al mateix temps que reiterava la necessitat de complir les sentències judicials.
Fes el teu comentari