Com cada matí de diumenge, la Sisqueta i lo Moixó queden a l’hora del vermut al Passeig Sant Joan. Són de Tortosa, on comparteixen colla, anecdotari i arrels, però ja farà massa anys que tots dos van marxar a estudiar fora, a Barcelona, i per feina ja s’hi han acabat quedant.
Amb les noves restriccions per la pandèmia, en lloc d’asseure’s a una terrassa, passegen i mentrestant, emmascarats com si fossen un parell de bandolers a punt d’atracar una tenda de gominoles, es posen al dia i arreglen el món.
—Bones, Moixó! Com t’ha anat la setmana?
—Raonablement bé tal com ho tenim tot. Però no em trac del cap lo despropòsit este de les eleccions. Tenen més cara que esquena tots! Que penses participar-hi, tu?
—Com he d’anar-hi! Que no saps que les han endarrerides?, fins al set de març per la pandèmia… es passen tres pobles de llarg —afegeix Sisqueta amb una indignació que rara vegada empra quan parla de política—. La junta gestora està estirant massa el seu temps i li deixarà poc marge d’actuació a Laporta, perquè guanyarà Jan —conclou sense poder amagar una espurneta d’il·lusió als ulls i un somriure, a joc, sota la mascareta.
—Lo teu idil·li amb Jan me recorda la fe indestructible dels evangelistes i d’algun puigdemontista, a prova de bombes. Però sí, jo també penso que tornarà a guanyar. Té carisma, lo saginero, i en èpoques de foscor com la d’ara la gent vol creure en serpentines i confeti, i brindar amb Moët & Chandon. I Laporta anuncia copes de cristall fi, no gots de plàstic… Però jo te parlava de les eleccions al Parlament, Sisqueta!
—Ah! Les autonòmiques vols dir… Estos no tenen vergonya de no haver-les ajornat amb la que està caient. Que et toque estar-hi, a la mesa, ja és un pal, i aquest cop amb la disfressa de liquidadors de Txernòbil ja em diràs tu…
—Ens maneguen com volen igual com van fer amb los russos estos, o eren ucraïnesos? Tant és, però tornant a les eleccions del Parlament crec que sí que tocava votar, evidentment no en estes condicions. Haurien pogut agilitar el vot electrònic, per exemple. A Estònia gairebé la meitat de la població va votar telemàticament el 2019. Però la culpa ja sabem que la deu tindre Madrit i, si no, allà ens diran que som els d’aquí… Bah, com et deia, ens fan combregar amb rodes de molí. I d’això de Txernòbil, saps que Xevtxenko, lo del Dinamo de Kiev i Milan, va ser un dels 100.000 evacuats arran del pet de la nuclear?
—Del Milan, no me’n parles. Que a can Barça estem opositant des de fa temps per ser-ho natros, lo nou Milan—sentencia ella, amb un accent a Terres de l’Ebre més marcat que mai, convençuda que li dona més contundència i veracitat a la seua predicció, si fa o no fa com ve a dir una ressuscitada Lola Flores a l’anunci d’una marca de cervesa—. I el que fa la gestora ara endarrerint les eleccions és dilatar l’agonia…
—Potser la junta es vol marcar un Enric Reyna (el «brillant» president dels 84 dies en què es van conquerir la Copa EHF d’handbol, una Copa del Rei de bàsquet i una d’hoquei); este no marxava ni amb aiguarràs. Al president de la gestora d’ara, Tusquets, no li cal protagonisme, que ja va ser president del Cercle d’Economia i ve de llinatge compost (Trias de Bes), un punt a favor en la secció de societat de «La Vanguardia»… En tot cas, la junta que entre haurà de tenir un Màster en funambulisme econòmic i en gestió de pataques no calentes, bullents, pel tema Messi…
—Mira, Moixó, esta setmana mateix llegia que Messi està aprenent francès. Amb una mica de sort quan els de la junta gestora amollen la poltrona, este ja declamarà a Moliêre. Tot i que ben mirat, recordo que Johan deia allò de que «qui dubti de jugar aquí ja no ens serveix«»… I algun dia havia de passar que marxés, no ha de ser un drama culer, això. El que fa ràbia és que ho faça de franc, que la pela és la pela, i ara sembla que l’anterior directiva ha deixat al Club com un solar arrasat. Jan s’ho trobarà pitjor que quan va sortir l’altre liquidador.
—Raó tens amb això de l’inefable Johan, qui no vulga ser al Barça, porta. Ara, sap mal que el club amb els anys no haja après a acomiadar els cracks amb traça: Maradona, Schuster, Laudrup, Ronaldo, Rivaldo, Ronaldinho, Eto’o… Passa com amb allò de les parelles, que les ruptures amistoses només existeixen a les notes de premsa dels famosos.
—A veure si se’n surt el nou president i com a mínim no acabem venuts a un jeque… Que ja me van vindre oixos quan vam passar de lluir Unicef a la samarreta a després portar Qatar… Ui, Moixó, se’m fa tard —afegeix ella, tot mirant de reüll l’hora al mòbil. Hauré d’anar tirant. Ens veiem la setmana que ve i fem passejada?
—Amb permís del virus, i tant, Sisqueta!
Fes el teu comentari