La Taula de Consens afirma que el pla de l’Estat és la ‘sentència de mort del Delta’

La Taula de Consens ha afirmat que el Pla de Protecció del Delta que este dimecres ha publicat el govern de l’Estat és “la sentència de mort del Delta”. Els representants dels regants, tècnics i ajuntaments del Delta s’han reunit d’urgència després de l’obertura, este dimecres, del període de consulta pública del Pla per a la Protecció del Delta de l’Ebre del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), i han constatat els “dubtes i preocupacions” que els va generar l’estratègia Delta presentada el passat mes de novembre. Segons la Taula de Consens, el pla no incorpora cap “canvi significatiu”, i fins i tot preveu mesures més “severes” pel que fa a la revisió de la delimitació del domini públic marítim terrestre, així com la creació d’una franja de protecció que permeti la lliure regressió de la costa.

“Després de la presentació de l’estratègia, ja vam expressar la nostra decepció i indignació davant d’aquest xoc frontal amb una de les nostres premisses fonamentals, que és el manteniment de la morfologia actual de la plana deltaica tant com sigui possible”, han recordat des de la Taula de Consens. Afirmen que, lluny de contemplar cap de les actuacions consensuades i proposades pel territori amb aquesta finalitat, el pla del MITECO preveu que un total de 832 hectàrees de terreny passin a domini públic i es vagin perdent per l’erosió marina.

Anunci

Segons la Taula de Consens, al pla li falta concreció i ambició: “Les actuacions previstes per a la gestió dels sediments retinguts als embassaments es limiten a estudis bàsics sense proves empíriques de traspàs riu avall. La gestió de sorres litorals es limita a quatre possibles transvasaments sense concreció de volums o calendari. Els camins de guarda simplement han desaparegut”.

Per a la Taula de Consens, el punt més feble del pla del MITECO és que “dóna l’esquena a la societat i l’essència natural del Delta” i no té en compte les greus conseqüències que l’estratègia del retrocés suposarà, tant des del punt de vista mediambiental com socioeconòmic: “Amb la superfície que desapareixerà baix del mar com a conseqüència de la inacció ho faran també espais naturals d’incalculable valor ecològic com Buda, Sant Antoni o la Punta de la Banya. La desaparició de la barra del Trabucador també comportaria canvis ecològics en la badia d’Alfacs i la desaparició d’espècies exclusives. Tot plegat portaria a un incompliment manifest de directives ambientals europees que podria acabar en una sanció multimilionària per part de Brussel·les”.

La Taula ha volgut ressaltar que, en la vessant econòmica i social, la inacció del pla també afectarà greument sectors productius dels quals viu i treballa la gent del Delta, així com l’afecció d’una part del nucli urbà de Riumar, que a la llarga acabaria engolit per la mar. “És també una gran decepció com es perd l’oportunitat d’accedir als fons europeus Next Generation EU per reactivar una economia més verda, una oportunitat a la qual el Delta podria optar-hi, tot complint una gran part dels requisits marcats per Brussel·les i el mateix Estat espanyol”, sentencia la Taula.

A través d’un comunicat, la Taula de Consens ha dit que començarà a treballar de forma immediata en les al·legacions al pla del MITECO, que es poden presentar en un termini de dos mesos. La intenció d’alcaldes i regants és treballar en un document de territori que sigui el “màxim de banda ampla possible”. Per aquest motiu, la Taula obrirà aquest treball a les més de 30 entitats adherides, a banda d’altres organitzacions i institucions. Paral·lelament, la Taula demanarà a la Generalitat la seua col·laboració i esforç en l’elaboració d’unes al·legacions “a l’alçada de la injustícia que s’està cometent amb el Delta”.

Finalment, alcaldes i regants insistiran també en la reunió sol·licitada al MITECO fa uns dies, que ha estat traslladada a la vicepresidenta Teresa Ribera sense haver obtingut, però, encara una resposta. A més, continuarà treballant en l’inici de les gestions amb la Comissió Europea, sense descartar la mobilització social.