El ple de l’Ajuntament de Deltebre va aprovar el passat dimecres 10 de març i per una amplíssima majoria sol·licitar al govern de l’Estat Espanyol la cessió de la Finca de Bombita al municipi de Deltebre, després de dotze anys de titularitat pública. Bombita, no són només 516 hectàrees d’antics camps d’arròs i 192 hectàrees de llacunes amb una biodiversitat immensa. És més que tot això. Suposa, en primer lloc, la gran oportunitat de present i futur per a un municipi que fa anys que demana a crits des del cor d’un dels ecosistemes més fràgils i singulars d’Europa, constituir un pol d’atracció sostenible que li permet desenvolupar projectes turístics, culturals i etnològics que posin en valor el nostre llegat històric, i que sobretot siguem capaços de fer compatibles les activitats cinegètiques i pesqueres que han permès en definitiva, preservar l’essència de la finca.
Per això, Bombita i el seu desenvolupament és la clau de volta del nostre progrés. És el projecte que ens cal per acabar-nos d’emancipar d’aquell segregacionisme acomplexat que ens ha condicionat tant durant dècades i que ens ha impedit reivindicar-nos com l’autèntica capital del Delta. Ha de ser el projecte de gestió propi d’un Deltebre adult, madur, que sap on vol anar i que té els mecanismes per fer-ho sense haver-se de justificar ni de demanar permís a ningú. Demanar a l’Estat Espanyol el que, legítimament ens correspon, no tan sols és fruit de la nostra maduresa institucional i política, és sobretot, tenir clar qui som i com volem viure a la nostra pròpia terra. Suposa per tant, tota una declaració de principis, i per aquesta raó ERC ho té clar. Fa anys que ho té clar. Ja ho teníem clar quan el 2009 i des del govern municipal vam tenir un paper proactiu en garantir els usos i costums que fins aleshores havien gaudit entitats quasi centenàries, com els caçadors de la Cava en el moment del traspàs de la propietat. Quan des del front de Madrid l’Alfred Bosch demanava el 2013 constituir la comissió mixta per tal de garantir la gestió de la finca amb una determinació clarament municipal. Accions que acompanyades de preguntes reiterades a la ministra de Medi Ambient de torn van tenir sempre la callada i la inacció com a resposta.
Res de nou. ERC sabia que la compra de la finca per part de l’administració central no obeïa a cap altra raó que justificar el seu model ambiental tenint la inacció com acció posant en risc l’actual morfologia del delta. També res de nou, ha calgut un temporal Glòria per arribar a la mateixa conclusió. Ara bé, fou el Parlament de Catalunya a través de la comissió de Territori i Sostenibilitat la que va aconseguir a petició d’ERC sol·licitar un model de gestió municipal per a la finca, on l’Ajuntament de Deltebre en fos el titular i el gestor. De fet, de la proposta de resolució presentada per ERC, es van acceptar les esmenes presentades per ICV i es van rebutjar les de CiU que defensava una titularitat en mans de la Generalitat. No obstant, la resolució es va aprovar, que era del que es tracta. L’Estat ni al Parlament va escoltar. Curiós. Han passat moltes coses des de 2013, de fet, si mirem políticament on som i nacionalment que hem sigut capaços de fer amb errors i encerts, sembla que el 2013 estigui encara més lluny.
Per això, ens cal amb determinació i generositat defensar la legítima reivindicació de la titularitat de la Finca Bombita i de la seva gestió. No ens hem de conformar en ser els gestors ambientals i sostenibles de l’espai, de fet, això ja ho som amb el compromís reiterat dels regants,caçadors, pescadors i l’Ajuntament que són els únics que han mantingut la finca en condicions òptimes. Amb l’administració central no es pot anar en plantejaments ambigus, parcials o des de la racionalitat. A l’Estat li hem de plantejar de cara, carregats de raons i en legítima defensa l’ús de la finca per donar oportunitats als joves agricultors de Deltebre, per exemple. O per no assumir una regressió de la nostra línia de costa, que sigui acceptar la derrota, acceptar la nostra fi. Tot això s’haurà de fer amb la valentia i generositat que tant va caracteritzar els homes i dones que van plantar-se davant les accions de la propietat privada quan intentava guanyar terra de conreu a costa de carregar-se l’ecosistema. Si l’arbre no ens deixa veure el bosc, si no consumim una unitat d’acció que defugi d’interessos polítics i d’electoralisme curtplacista haurem perdut l’oportunitat. I tal com tenim les batalles immediates que ens ateny, millor junts i units. ERC té clar que hem de ser i que hem de fer amb Bombita. Esperem que des de la Plaça 20 de Maig, ens donin l’oportunitat de sumar i de poder aportar el nostre humil criteri.
*JOAN ALGINET ALIAU és portaveu d’ERC-Més Deltebre.
Fes el teu comentari