Diumenge de Rams. De Padrins que regalen palmes i palmons a xiquets que estrenen roba de primavera. D’alguna oreneta matinera. De cadires que guarden lloc per veure el pas dels armats i les vestes. D’alguna penitència donant gràcies per ves a saber què. De tambors marcials que marquen el compàs (…).
Aquest serà el segon any que el record —sempre edulcorat— s’apodera de la Setmana Santa. Qui sap si en un futur llunyà, des de Barcelona, només en quedarà justament això, de la Setmana Santa tortosina. La Sisqueta i lo Moixó, l’una des de la seua fe sincera i l’altre des del dubte permanent, comenten la jugada amb la melangia de la distància i l’abatiment per un cap de setmana sense Lliga.
—Hola, Sisqueta! Baixaràs al terreno estos dies? Jo hi trauré el cap uns dies que, si no, prompte me sentiré foraster allà on vaig nàixer. Una mica com li deu passar a Ansu Fati i a tota esta generació de xavalets que van nàixer a l’Àfrica però que han crescut aquí, que tenen les arrels a un lloc i les fulles a un altre. I parlant d’Ansu, la seua lesió de menisc està sent una veritable penitència. Veam si s’acaba recuperant bé perquè ha de ser una peça clau en la davantera blaugrana.
—Bones Moixó! Quina alegria veure’t en diumenge de Rams, com quan érem menuts! No sigues tan patidor amb el futur d’este xiquet. Només te 18 anyets, acabarà apanyant-se el genoll. He sentit dir, als meus youtubers de capçalera, que només hi va haver una operació i que, per tant, parlar d’una tercera no té ni cap ni peus. Per a mi, millor que es resguarde esta temporada i reaparegue a la propera amb tots los gols que esta s’han quedat a la puntera de les seues botes, més tots los altres que també han de vindre. Ja voràs quin equipàs ens muntarà Laporta! Bufen nous vents i ja se nota. Mira el darrer partidàs contra la Reial Societat…, des de Lucho que no vivíem un festival tan potent.
—També el Manchester United, que no va poder ni passar a 1/8 de la Champions, li va clavar un repàs a la Reial un mes abans. Potser és que los txuriurdins no són precisament el Santos de Pelé. La prova de foc per a este Barça serà a Valdebebas. I sent justos cal dir que sí, que Koeman ha aconseguit que los jugadors creguen en ell i està conformant un equip amb un estil propi i, molt important, amb un bon to físic. Per a l’any que ve jo no sé si farem un equipàs, però sí que veig un 11 de garanties sobretot en el plànol anímic. I com que cal algun retoc avui te proposo un joc: anem a jugar a fer los fitxatges de la portera de Núñez. A qui portaries per a l’any que ve per acabar de perfilar la plantilla?
—Ha-ha-ha! M’agrada el joc! Sempre he imaginat aquella llegendària portera com una sàvia Chus Lampreave de les pel·lis d’Almodòvar, un altre dels meus ídols amb peus de fang preferits. Però dixa’m pensar-m’ho —diu la Sisqueta mentre fa cara d’estar cercant entre els núvols la tria correcta per tal de completar la plantilla blaugrana—. Abans de fitxar s’ha de vendre; pur seny econòmic. Si te sembla aquesta portera Laportista s’encarregarà de les baixes. No me tremolarà el pols, com no li tremolaria a la Lampreave a l’hora de fer neteja del vestidor. Los nominats per a abandonar l’acadèmia de Can Barça (per clares raons en la seua majoria, i per a fer caixa o no deixar-la buida del tot amb les seues fitxes) són: Umtiti, Piqué (no puc amb ell), Coutinho, Griezmann, Junior Firpo, Trincao i Riqui Puig. Koeman intocable, s’ha afinat moltíssim amb los mesos i no tothom va voler venir quan això era una casa de barrets. I les teues altes?
—Primer posem aigua al vi de les teues baixes, perquè tot i que les subscric en la pràctica totalitat, redimiria a Piqué per Lenglet. Potser tu ho trobaràs com indultar Barrabàs, però el francès enguany m’ha acabat la paciència… Lo més complicat, amb tot, serà que tant de bo esta llista se pogués fer efectiva, perquè me fa l’efecte que cap equip amb dos dits de front voldrà pagar la morterada que cobren moltes d’estes figures de cartó-pedra (s’especula que Umtiti cobra 7 kilos nets + 2 en variables; Coutinho estaria al voltant de 13,5 milions nets, 24 bruts…). Així que, comptat i debatut, vorem quin club se deixa enganyar per col·locar tots estos saldos…
Quant a les altes, portaria 2 centrals, un lateral esquerre, un mig de perfil físic i un 9 amb gol. I si me demanes noms, te diré que Depay m’Il·lusiona tant com un polvoró al mes de juliol. Ara, potser les taraganyes de la caixa forta no donen per a més, però jo em decantaria per Lukaku com a 9. Amb Èric Garcia sembla que estigue fet, llavors mos faltaria un altre central, un mig estil Casemiro/Fede Valverde i un lateral per fer competència a Alba. Ja veus que no m’he mullat gens…
-No has mencionat a Haaland, que és en boca de tothom…Saps? Jo segueixo dient que aquest equip està aconseguint fer-nos somiar una setmana més, i amb Laporta (diuen que tan amic de Raiola com tu meu), no descarto una ressurrecció també en el cartell de fitxatges- sentencia la Sisqueta mentre el descregut Moixó se la mira com si aquesta haguera aterrat d’un viatge a Ganímedes.
Fes el teu comentari