Este 14 d’abril es commemoren 90 anys de la proclamació de la Segona República Espanyola. Quan van celebrar-se les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, encara era vigent el sistema electoral majoritari i per districtes. A Tortosa, els districtes electorals eren cinc i en total s’elegien 31 regidors, 10 més que avui en dia. 21 regidors s’elegien per majories i 10 per minories, en uns districtes tortosins que eren Centre, Mercat-Sant Llàtzer, Remolins-Bítem, Ferreries-Jesús-Reguers i Pedanies (La Cava, Jesús i Maria, l’Aldea, Camarles i Sant Jaume d’Enveja).
Al gran municipi de Tortosa, que en aquella època encara incloïa els pobles del Delta, la candidatura republicana, dels marcel·linistes i del Centre Obrer, va guanyar les majories a tots els districtes, i va obtenir 21 regidors. A Tortosa, les dretes estaven dividides entre la Coalición Monárquica, que agruapava el vell caciquisme i les entitats que li venien donant suport, i la Lliga i els carlins, que es presentaven sota la candidatura Tradicionalista-Regionalista. La victòria aclaparadora de la coalició Republicana-Obrera va deixar només amb vuit regidors els monàrquics, i amb dos regidors els carlins regionalistes. Entre els regidors monàrquics hi havia el metge Tomàs Homedes Espuny i el seu germà Joaquín, i també Esteban Albacar Ferrando. Els tradicionalistes elegits van ser Joaquim Beltri i Josep M. Llaó.
Entre els republicans, que van guanyar a tots els districtes, cal destacar a qui seria l’alcalde, Joan Benet Piñana. Les files republicanes estaven integrades per comerciants, industrials i professionals benestants, amb economies familiars sanejades i patrimonis importants. És el cas de Joan Ballester Romero (olis), Ismael Homedes Cardona (licors), Saturní Sanz Martorell (gèneres de punt), Ernest Tudó d’Esteve, Manuel Nomen Aragonès, Joan Delsors, Marià Vinaixa, Francesc Vallès, Enric Fornós, Pere Pla… Del Centre Obrer destacaven Ramon Franquet (pare del metge) i Ramon Cabrera Català. Segons explicava Josep Subirats Piñana al llibre ‘Cent anys de crònica de Tortosa des del Centre del Comerç‘, sorprenia l’absència de dos líders marcel·linistes en la candidatura municipal: Domènec Piñana Homedes i Josep Berenguer Cros, que jugarien un paper més important durant els anys de la Segona República.
Subirats Piñana opinava que l’acostament del marcel·linisme als empresaris s’explicava perquè els insdustrials, els botiguers i els professionals volien desfer-se del caciquisme que exercien els terratinents rics. Per ells, Marcel·lí Domingo era perfecte perquè era líder dels obrers i dels republicans, però també fill del capità de la Guàrdia Civil de Tortosa i mestre d’escola.
En aquella època, Tortosa i la seua comarca era un territori en què l’estalvi superava de llarg el consum, i aquests emprenedors que donaven suport a Marcel·lí Domingo eren dels pocs que invertien els seus guanys en empreses locals que propiciaven el progrés de la ciutat. Mentrestant, la majoria de l’estalvi de les nostres terres es dirigia a la compra de paper d’Estat, de Deute Públic. El Banc d’Espanya de Tortosa era un dels més importants de l’Estat, després del de Madrid i Barcelona. Comprant Deute Públic, que va arribar al 6% d’interès, amb 30.000 pessetes s’aconseguia una renda d’un duro (5 pessetes) diàries, que permetia un nivell de vida satisfactori.
Josep Berenguer Cros, el primer en cridar ‘Viva la República’
El període bauista (Joaquín Bau, un industrial oleícola d’ideologia tradicionalista que havia estat nomenat alcalde per decret el 1925 per la dictadura de Primo de Rivera) s’acabava a les cinc de la tarda del 14 d’abril de 1931. El marcel·linista Josep Berenguer Cros, que va arribar a ser alcalde entre el 1934 i el 1936, va ser qui primer va cridar ‘Viva la República’, tot i que el primer que la va proclamar, oficialment, des del consistori, va ser Joan Benet Piñana. Un cop arribades les notícies des de Barcelona, els republicans tortosins van decidir marxar cap a l’Ajuntament per prendre possessió del govern de la ciutat. L’acte es va haver de fer davant del secretari de la corporació i del cap de la policia governativa, ja que l’alcalde monàrquic -el tradicionalista Bau- no va acudir-hi, tot desobeint el requeriment que li havien fet. El tinent d’alcalde Ismael Homedes, que també havia estat elegit regidor en les eleccions del 12 d’abril, va assumir l’autoritat d’alcalde provisional, fins que el 16 d’abril va quedar constituït el primer ajuntament democràtic, amb Joan Benet Piñana com a primer alcalde republicà.
Així, cap a les sis de la tarda d’aquell 14 d’abril, els republicans van sortir en manifestació pels carrers de Tortosa, amb la bandera tricolor de la República i els retrats de Marcel·lí Domingo (era a l’exili, a França) i dels militars Fermín Galán i Ángel García Hernández, els màrtirs republicans de la insurrecció militar de Jaca. També portaven l’estendard del Centre de Corporacions Obreres de Tortosa. L’advocat Berenguer encapçalava la manifestació, tot fent proclames en favor de la República. La concentració va tenir lloc a l’actual plaça d’Alfons XII, que en aquell moment va ser rebatejada com a plaça de la República o de Fermín Galán. La crònica del periòdic “El Pueblo” del 18 d’abril explica que hi havia gent que plorava, emocionada per l’arribada de la Segona República. La gent va sortir en manifestació des de la plaça de Fermín Galán, pels carrers Cervantes, Sant Blai, de l’Àngel, plaça Agustí Querol, plaça del Pont de Pedra, plaça d’Alejandro Sancho (actual plaça de la Cinta?), carrer de la Mercè i plaça O’Callaghan (actual plaça dels Estudis).
L’Ajuntament es trobava instal·lat on avui hi ha els jutjats de Tortosa. Als balcons hi havia banderes republicanes i altres insígnies, i el regidor Joan Benet Piñana (cunyat de Marcel·lí Domingo, i primer alcalde de la Tortosa republicana) va proclamar la República a la capital del Baix Ebre. “Com una bandera en la mano, desde uno de los balcones de la casa consistorial, estoy seguro de que ante el pueblo congregado en la calle proclamé la República en Tortosa”, explicava Benet Piñana un any després al setmanari “Vida tortosina”. Després d’un esclat de joia de la multitud que hi havia a l’actual plaça dels Estudis, la manifestació va tornar cap al Centre Republicà, tot passant pels carrers Taules Velles, Ciutat, Bisbe Aznar, plaça de la Constitució, carrer de la Sang, carrer Llotja, avinguda Pi i Maragall i Reus (actual avinguda de la Generalitat), carrer Berenguer IV i plaça de la República. Un cop allà, l’advocat Berenguer va tornar a fer un altre discurs sobre la proclamació de la República, just abans que una comissió arribada des de Roquetes reclamés a la ciutat veïna la presència dels republicans tortosins.
Els dirigents del partit de Marcel·li Domingo van decidir anar-hi a peu, tot i el cansament, i una mica abans d’entrar a Roquetes van ser rebuts per una multitud de veïns d’aquesta població, que van sortir a rebre’ls amb banderes republicanes. El mateix Berenguer va pujar al balcó de l’antic ajuntament de Roquetes, al costat del canal, per proclamar la República, mentre també s’hissava la bandera tricolor. Finalment, abans de marxar cap a Tortosa, els republicans encara van haver de desviar-se cap a l’actual EMD de Jesús, per proclamar la República a la casa del poble. Un grup de noies ja estaven onejant la bandera republicana: Josefa Nolla, Pilar Curto, Teresa Martí i Primitiva Curto, a més del jove Juan Ribes.
Es radicalitza la política de blocs: marcel·linistes i bauistes
A Tortosa es proclamava la Segona República, fet que dividia les forces polítiques en dos grans fronts: les d’esquerres, encapçalades per Marcel.lí Domingo, i les dretes, sota la direcció de Bau. Val a dir que, a aquestes dretes tortosines, molt sovint se li sumaven els nacionalistes de la Lliga, així com els lerrouxistes, totes dues tendències de menys incidència política a la ciutat. El diari “El Pueblo” era l’òrgan oficial dels republicans, mentre que “El Correo de Tortosa” era el diari catòlic vinculat al bauisme i al Círcol Catòlic Tradicionalista. Amb tot, aquesta dialèctica d’atac al contrari no va quedar en paraules impreses. En diferents moments, republicans i tradicionalistes van arribar a les mans, amb mútues acusacions de pistolerisme entre les agrupacions obreres controlades pels dos bàndols. El Centre Obrer de Corporacions era dominat per la UGT, i l’Agrupació Gremial de Treballadors per la Comunió Tradicionalista. Mentrestant, l’anarcosindicalisme de la CNT era encara molt incipient, tot i que en una ocasió van haver detencions després d’un míting no autoritzat a l’antic cinema Doré.
En proclamar-se la República, com hem dit, van presentar-se a l’Ajuntament els regidors republicans d’abans de la dictadura de Primo de Rivera, per fer-se càrrec del govern municipal. Eren Ismael Homedes, Domènec Piñana, Josep Subirats Molins (Farinetes), Joan Balllester, Joan Benet, Eudald Caminals, i Ramon Ripoll. Va assumir el càrrec d’alcalde accidental Ismael Homedes, davant del secretari Andreu Celma. En realitat, no va ser fins el 16 d’abril que va constituir-se l’Ajuntament elegit el 12 d’abril. Tots els regidors republicans van assistir a l’acte, però només sis dels 10 regidors de les dretes van comparèixer a la sessió: Tomàs i Joaquín Homedes, Mangrané i Anguera (monàrquics), i Llaó i Beltri (tradicionalistes).
Segons va assenyalar Josep Sánchez Cervelló al llibre ‘Conflicte i violència a l’Ebre ‘, i ja en un context més general, el principal problema polític dels primers dies de la Segona República va ser per les divergències entre Marcel·lí Domingo, líder del Partit Republicà Radical Socialista Català (PRRSC) i Francesc Macià, cap de l’Esquerra Republicana i president de la Generalitat. De fet, el nomenament de Marcel·lí Domingo com a ministre d’Instrucció Pública en el govern provisional de la República va tenir un paper capital en els esdeveniments polítics catalans. Domingo, amb Nicolau d’Olwer i Fernando de los Ríos va viatjar a Barcelona per entrevistar-se amb Macià, que havia proclamat la Repúblicana Catalana, ja que pretenia que Catalunya com a república independent negociés amb la República espanyola els acords de futur, en condicions d’igualtat. La reunió va durar més de deu hores i la presència de Marcel·lí Domingo va aplanar el camí per solucionar les tensions entre el govern central i Macià. A canvi, el ministre d’Instrucció Pública va decretar el bilingüisme el 29 d’abril de 1931, si bé Domingo va escriure després que igualment tenia intenció de prendre aquesta mesura per a Catalunya.
Tot i ser el referent del republicanisme a l’Ebre, el primer acte de Marcel·lí Domingo a Catalunya, després de la proclamació de la República, no va ser a Tortosa sinó a Tarragona, amb motiu d’un homenatge que li va retre l’Ateneu. L’acte va ser multitudinari i va comptar amb la presència de delegacions d’una cinquantena de pobles de tota la província. “Catalunya deu anar avui amb Espanya”, va advertir Marcel·lí Domingo referint-se a la vertebració del republicanisme estatal i català.
Però la divisió del republicanisme tarragoní era ja inevitable. De fet, el 24 de maig s’havien realitzat les eleccions per nomenar els representants de cada districte que haurien de redactar l’Estatut de Catalunya. ERC va mobilitzar tots els seus efectius perquè no es desdibuixés el projecte que havien dissenyat per tot Catalunya. Però la zona en què estava més arrelat el marcel·linisme era l’Ebre, i si l’enfrontament va ser estèril als districtes de Tortosa o Roquetes, les coses no van ser tan fàcils a Gandesa, on Martí Rouret i Artur Bladé i Desumvila havien aixecat una poderosa organització que permetia ERC enfrontar-se amb èxit al projecte marcel·linista.
Fes el teu comentari